In December 2020, we, Gila Kolb and Aina Tur, were asked by the Institut Ramon Llull, in collaboration with the Goethe Institut Barcelona, to curate an online and transnational talk series. The series was to address the question of how cultural practitioners have been confronted with the global pandemic emergency and how this has changed the way cultural experiences are created and shared. Almost a year after this commissioning, we summarise in this article what we have learned and unlearned from ...

Amb la voluntat de reactivar la creació audivisual, un sector durament castigat durant el darrer any, l'Institut Ramon Llull ha impulsat una estada d’escriptura de guions de llargmetratge cinematogràfic. La iniciativa, que s’ha dut a terme entre el 17 i el 31 de maig a Faberllull Olot, compta amb el suport de l’Acadèmia de Cinema Català i dels Guionistes Associats de Catalunya (GAC). Esteve Plantada n'ha pogut parlat ...

Paco Poch és un nom clau per entendre el cinema d’autor i independent dels últims trenta anys al nostre país. Especialment rellevant en el camp del documental, el Festival de Tolosa li va dedicar el 2016 una retrospectiva que ha quedat recollida en el llibre 'Sobre el cinema documental produït per Paco Poch i la seva retrospectiva a la XXI edició del Festival Cinespaña de Toulouse', de Gabriela Zea. Una entrevista d'Esteve Plantada.

La periodista Clàudia Brufau dibuixa el perfil de quatre artistes de la dansa catalana que s’han fet un lloc en l’escena internacional: Lydia Bustinduy, Daniel Mariblanca, Estela Merlos i Joan Clevillé.

Robert Gerhard és la figura més rellevant de la música catalana, però encara és un gran desconegut pel públic no especialitzat. Per parlar de la seva trajectòria i també de l'estat de la música contemporània a casa nostra, parlem amb Albert Galceran i Pedro Pardo, responsables d'una sèrie de programes especials dedicats al músic i fets amb la col·laboració del Llull.

La poeta va ser una autora pionera en l’elaboració d’una poètica específicament femenina i feminista dins de la tradició literària catalana. Vida i escriptura comparteixen objectiu: recuperar el cos femení del silenci històric. Ho explica la professora i poeta Noèlia Díaz Vicedo.

La literatura catalana és "ambiciosa, enèrgica, trempada i sobretot eclèctica". Així ho explica l'escriptor, traductor i professor Jaume C. Pons Alorda en aquesta selecció personal on reivindica la literatura que ens condueix al plaer.

El Cant de la Sibil·la és una tradició catalana que neix, en part, d'un esperit de "dissidència, resistència i potser fins i tot transgressió" de la nostra cultura. Però, què és i quina història té el drama litúrgic nadalenc, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2010? Ho explica el músic i gestor cultural Martí Ferrer Bosch.

L’existència d’una petita comunitat cultural i lingüística catalana a la ciutat de l’Alguer, una petita ciutat al nord-oest de l’illa italiana de Sardenya, és sens dubte una de les singularitats més excepcionals i sorprenents, com ho és també la poesia que s’hi ha escrit a partir de la segona meitat del segle XX. Ens ho explica el poeta i professor Joan-Elies Adell.

El 4 de novembre del 2020 s'han complert cent anys del naixement de Jordi-Pere Cerdà, únic autor nord-català que ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i una de veus poètiques més singulars de la nostra literatura. I també més desconegudes, ocult sota palades de tòpics i etiquetes reductores. Ho explica la periodista, traductora i professora Valèria Gaillard.

Marta Roig, secretària tècnica del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, ens presenta deu punts que resumeixen el caràcter i la personalitat de la Literatura Infantil i Juvenil catalana.

Entrevistem Raquel García-Tomás, jove creadora interdisciplinar i compositora que acaba de guanyar el Premio Nacional de Música per l’òpera 'Je suis narcissiste' i que acaba d'estrenar al Liceu 'Per precaució', una peça composada durant el confinament.

En les dècades crucials en què Internet ha substituït la televisió i els llibres com a educador i entretenidor principal en totes les llengües i cultures normals, no hi ha hagut influencers en llengua catalana. Quina salut té l'ecosistema influencer català actualment? Ens ho explica el filòsof i periodista Joan Burdeus.

Per primer cop en la història, en el cinema català "sembla solucionar-se per fi aquell abisme existent entre uns estudis d'audiovisuals amb una alta proporció d'alumnes noies i l'escassa presència de dones cineastes a la indústria", tal i com ens explica la crítica cinematogràfica Eulàlia Iglesias. Noms com Carla Simón –guanyadora del Premi Nacional de Cultura–, Elena Martín, Lucia Alemany, Neus ...

Agustin Pérez Rubio (Valencia, 1972), co-comissari de la 11th Berlin Biennale, entrevista Mariokissme (Málaga, 1980) i R. Marcos Mota (Tarragona, 1988), responsables de la instal·lació "Schreber is a Woman" (2020), que s’ha vist del 29 d’octubre a l’1 de novembre al KW. Institut for Contemporary Art de Berlín. Elles són El Palomar: un col·lectiu artístic, fundat a Barcelona al 2012, com a lloc de producció, ...