Institut Ramon LLull

Menú

Jordi-Pere Cerdà, escriptor de la frontera

paperllull.  BARCELONA, 06/12/2020

El 4 de novembre del 2020 s'han complert cent anys del naixement de Jordi-Pere Cerdà, únic autor nord-català que ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i una de veus poètiques més singulars de la nostra literatura. I també més desconegudes, ocult sota palades de tòpics i etiquetes reductores. Ho explica la periodista, traductora i professora Valèria Gaillard.




El fet que a la primera dècada del segle XXI es fes córrer el nom de Jordi-Pere Cerdà (Sallagosa, 1920—Perpinyà, 11 de setembre 2011) com a candidat al Premi Nobel de Literatura és una prova més que va ser un escriptor més distorsionat que comprès, sobretot si pensem que, tot i tenir un reconeixement institucional, gairebé no en tenia a nivell acadèmic i tampoc projecció internacional. L’origen rural, la formació autodidacta i la pertinença a un territori de frontera —amb tota la complexitat que això comporta—, han contribuït a forjar una imatge d’autor regional quan, en realitat, la seva obra, destil·lada i a voltes críptica, ateny una dimensió universal. Cerdà se situa en la perifèria, cert, una perifèria no només geogràfica com a autor de la Catalunya Nord envers la centralitat eclipsant de Catalunya, sinó també creativa, ja que la seva obra s’inscriu en una modernitat que no té res a veure amb els cànons regionalistes imperants a l’època en què comença a escriure, a mitjans del segle XX. Una obra no gaire extensa i pinçada entre dues cultures que tanmateix transcendeix: la francesa i la catalana.

Antoni Cayrol —el seu veritable nom—, va néixer al petit vilatge de Sallagosa, a l’Alta Cerdanya, Estat francès, el 4 de novembre de 1920, en un entorn de ramaders propietaris. Abans de marxar a viure a Perpinyà, el 1960, Cayrol va treballar a la carnisseria del seu pare, un indret que va convertir-se en una autèntica escola per a aquest poeta que partia del real —la quotidianitat més prosaica—, a l’hora de versificar. “Vaig haver de trobar en pocs mots l’essència de la poesia”, afirmava en una entrevista que li va fer el poeta Jean-Baptiste Para a France Culture, el 2001. Com a català de la banda nord de la “ratlla” —la frontera—, i arran de la ruptura que va suposar el franquisme, que va tallar totes les relacions entre cerdans de banda i banda, l’accés a la cultura i la poesia catalanes va ser per a Cayrol tota una “conquesta”. Per aquest motiu va haver de pouar en l’oralitat d’una llengua i crear a partir de la parla. La carnisseria, on es podia esplaiar amb les dones dels diferents vilatges cerdans, es va convertir així en l’epicentre impensable d’un frondós intercanvi lingüístic on el poeta va poder prendre el pols a “la vida de la llengua”. Al mateix temps, esperonat per una gran curiositat intel·lectual, va llegir tot el que queia a les seves mans, assolint una vasta cultura internacional.

Durant la segona guerra mundial, i alineat ja amb les idees d’esquerres (una orientació ideològica heretada en part de la seva família), es va implicar en la Resistència com a passador. La seva filière va arribar a passar fins a 350 persones, gent a destinació o procedència d’Alger i correus clandestins. “Vivíem amb la por que la policia ens enxampés i no poguéssim mantenir el silenci”, va comentar en la mateixa entrevista. Cayrol va arribar a ser condecorat amb la Creu de Guerra amb estrella de plata pel govern francès. L’Ocupació va ser un moment clau en la seva formació i va deixar una empremta durable en la seva obra. A la peça de teatre El dia neix per a tothom, per exemple, evoca la situació dels refugiats espanyols durant l’ocupació alemanya a través del personatge del vaquer Peret, un refugiat català, traumatitzat per la guerra civil i del seus fills, que s’impliquen en la Resistència. El seu compromís polític va tenir continuïtat amb el Partit Comunista Francès, del qual en va ser membre fins al 2002. Aquest ideal d’emancipació social batega amb força en el conjunt de la seva obra. S’ha d’entendre també com el resultat de la seva voluntat de defugir els cossets, incloent l’identitari i el cultural, el pes de les tradicions i la religió.

 

Jordi-Pere Cerdà, en una imatge d'arxiu.

 

La Cerdanya constitueix l’univers literari de Jordi Pere Cerdà. Aquest territori, observat des d’un prisma realista i que el poeta apresa amb un llenguatge encunyat per la seva imaginació, és l’escenari de la seva obra ja sigui poètica, teatral o narrativa. “La Cerdanya es presenta aquí com una cruïlla entre Vic/ Ripoll i Lió, entre les èpoques, els estaments socials, les cultures, les polítiques nacionals, etc.”, assenyala la investigadora Marie Grau, estudiosa de l’obra del poeta. En aquest sentit, un dels seus títols més sorprenents és Passos estrets per terres altes (Columna, 1998), la seva única novel·la. A través del personatge d’una sola dona, la Teresa, l’escriptor retrata la vida cerdana del segle XIX en una prosa que, sense ser nouveau roman, submergeix el lector en un univers que requereix claus interpretatives.

Més inclassificable és Cant alt, autobiografia literària (1988), en què l’escriptor reflexiona sobre qüestions polítiques i socials, i les relacions amb Barcelona i Catalunya. La natura, d’altra banda, és omnipresent en la seva obra, però no com un element decoratiu que es presta a boniques descripcions, sinó com un tot orgànic en què el poeta es fon. Ell mateix confessava que, amb l’escriptura, aspirava a “fregar amb la punta dels dits el que és viu”. Pel que fa al teatre, la seva obra més representada, amb una bona quinzena de creacions diferents, és Quatre dones i el sol (1964), una peça que destaca per la dimensió exemplificadora dels personatges i les ressonàncies en l’estudi de la societat tradicional, patriarcal, que es fa més feixuc en temps de guerra.

A partir dels anys 60, Cerdà va implicar-se en la defensa del català a la Catalunya Nord: va participar en la Fundació del GREC (Grup Rossellonès d’Estudis Catalans) i la Universitat Catalana d’Estiu. Va dur a terme, a més, una tasca de caire etnogràfic. Va publicar el recull de cançons populars Contalles de Cerdanya (1959), i el 2016 va aparèixer el volum pòstum Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló. Tanmateix, va mantenir una postura crítica envers els catalanistes militants: “Ja fossin del Nord o del Sud, estava en contra dels que apostaven per una politització de la qüestió catalana seguint un model que li semblava vàlid en el context català postfranquista, però contra productiu a la Catalunya Nord”, opina Grau.  Cal tenir present que a les escoles franceses s’ensinistrava els infants a ser bons “citoyens” amb lemes com ara  “Soyez propres, parlez français” (sigueu nets, parleu francès), trobat a l’escola d’Aiguatèbia, al Conflent. Contràriament a Catalunya, on el català va ser prohibit pel franquisme, a França l’estratègia —que s’ha mostrat més eficaç— va ser menysprear totes les llengües (encara avui anomenades “regionals”), que no fossin el francès. Sigui com vulgui, l’empenta creativa de Cerdà desborda el seu territori i s’inscriu en un projecte humanista d’emancipació, prenent l’escriptura com a eina privilegiada del pensament.

 

La seva darrera obra, 'Comme sous' un flot de sève, publicada a La rumeur libre.

 

Malgrat aquest aïllament, Jordi Pere Cerdà és dels pocs autors de la Catalunya Nord que ha aconseguit publicar el gruix de la seva obra a Barcelona, emparat sobretot per Josep M. de Casacuberta i, als anys 80, pel poeta Àlex Susanna. De fet, és l’únic autor nord-català que ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1995). Prèviament havia estat distingit amb el Premi Crítica Serra d'Or de narració per Col·locació de personatges en un jardí tancat (1985), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1986) i també va rebre el Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya per Poesia completa (1989), el Premi Nacional de Literatura per Passos estrets per terres altes (1999) i el 2007 el Prix Méditerranée del Rosselló per Voies étroites sur les hautes terres, la traducció francesa de la seva novel·la.

Avui dia el seu llegat es conserva a la Biblioteca de Catalunya i la seva obra incorpora, a compta gotes, noves traduccions al francès. La darrera, Comme sous un flot de sève, una antologia de poesia traduïda per Etienne Rouziès (La rumeur libre, 2020). Tret de l’edició, el 2013, del volum Obra Poètica (Viena), la major part de la seva obra està exhaurida.

 

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"