Institut Ramon LLull

27/03/2024. Els grans equipaments i formacions de música clàssica catalans, presents als millors escenaris del món aquesta primavera

L’Institut Ramon Llull dona suport als grans equipaments i formacions de música cl&a...

23/02/2024. Dues exposicions reten homenatge a Victoria de los Ángeles a Nova York

La Metropolitan Opera House mostra una selecció dels vestits que va lluir la soprano catal...

01/12/2023. La pianista Alba Ventura fa un concert d’homenatge a Alícia de Larrocha a Nova York

El concert forma part dels actes de commemoració del centenari d’Alícia de La...

Música

Panoràmica de la música antiga

El panorama de la música antiga a Catalunya, en l’actualitat, evidencia una potència i una singularitat força destacades. En aquest àmbit, el violagambista i musicòleg Jordi Savall —Premi Léonie Sonning 2011, director dels projectes Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya— és una figura de primera divisió de la música antiga europea, a l’altura de noms mítics com Nikolaus Harnoncourt, Gustav Leonhardt, Frans Brüggen, William Christie o J.E. Gardiner. El fenomen Savall remet a una sorprenent tradició d’interpretació amb criteris històrics iniciada al nostre país el 1935 amb la fundació per part de J. Lamaña d’Ars Musicae de Barcelona, posteriorment dirigit per Enric Gispert i Romà Escalas. Aquest nucli historicista va erigir-se com a impulsor o motivador d’altres projectes que es van succeir des del final dels anys setanta fins als noranta, com ara els conjunts Diatessaron, Barcelona Consort i/o Turba Musici. A més, va esperonar alguns músics a immergir-se en la música antiga. Entre aquests, podem citar els cantants Lambert Climent, Josep Benet i Josep Cabré (aquests dos últims, fundadors del conjunt vocal La Colombina) o els instrumentistes Sergi Casademunt, Pere Ros, Santi Aubert, Albert Romaní, Mireia Hernàndez, Clara Hernàndez i Jordi Reguant. La presència dins del panorama musical català d’aquests intèrprets, junt amb la fundació el 1977 del Festival de Música Antiga de Barcelona, va contribuir a l’assentament ple de la música històrica a Catalunya.

Josep Carner  i Carles Riba (Colecció Riba)
Jordi Savall

Es pot dir, però, que no va ser fins a la fundació de l’Escola Superior de Música de Catalunya (2001) i la creació del Departament de Música Antiga (dirigit per Josep Borràs i Emilio Moreno) que va activar-se fermament la possibilitat d’engegar a un seguit de projectes que, a part del fenomen Savall, s’erigeixen com alguns dels més reeixits de l’actual panorama musical europeu.

El conjunt Tasto Solo, guanyador de l’IYAP-Early Music Competition 2006, ha aconseguit alçar-se com una de les referències europees dels repertoris per a instruments de tecla dels segles XIX i XV. Dirigit per l’organista Guillermo Pérez, aquesta formació s’ha interessat per les músiques de l’alemany Conrad Paumann (c. 1410-1473), però també per les músiques de les corts catalanoaragoneses dels reis Joan I (1350-1396) i Martí I l’Humà (1356-1410), entre d’altres, i s’ha convertit, de mica en mica, en un dels conjunts habituals en les programacions dels principals concerts i festivals de música antiga europea.

Fundat el 2005 pel cornetista Lluís Coll, La Caravaggia ha aconseguit trobar un espai dins dels conjunts especialitzats en les músiques dels segles XVI i XVII. Construït en base a un conjunt de cornetes, baixons i baixonets, sacabutxos i xirimies amb el repertori corresponent, el 2006 va guanyar el prestigiós Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse. Entre els seus programes cal destacar In mani dei catalani, un repàs musical a la connexió existent entre la Corona d’Aragó i la península Itàlica durant el segle XVI. Amb aquest programa el conjunt va obtenir el concurs belga IYAP-Historical Wind Instruments del prestigiós Festival Laus Poliphoniae (2007) celebrat a la ciutat d’Anvers.

El 2005 alguns dels primers llicenciats en interpretació de la música antiga de l’ESMUC es van unir amb altres especialstes formats en centres d’Utrecht, Basilea i Brussel·les per crear Vespres d’Arnadí, que codirigeixen el clavicembalista Daniel Espasa i l’oboista Pere Saragossa. Entre les seves produccions cal destacar l’entregistrament discogràfic de les Pièces de Simphonie de Charles Desmazures, que, segons els musicòlegs, podien haver sonat a les ciutats de Barcelona, Figueres i Girona durant la guerra de Successió (1701-1714). Precisament la guerra de Successió i la caiguda de la ciutat de València el 1707 van ser el motiu conductor d’una de les produccions més reeixides de Vespres d’Arnadí: La festa de l’arxiduc.

Aquesta proliferació de projectes instrumentals relacionats amb l’ESMUC, però, no ha impedit el constant sorgiment d’altres conjunts que ben poca cosa tenen a veure amb aquest centre d’ensenyament. Entre aquests, cal destacar, per la seva presència a festivals internacionals Le Tendre Amour, Xacona i la Reial Companyia Òpera de Cambra que dirigeix Juan Bautista Otero amb la recuperació de diferents òperes del català Domènec Terradellas (1713-1751).

Lidera l’apartat de les orquestres amb criteris històrics el projecte orquestral de Jordi Savall Le Concert des Nations. Altres projectes que val la pena esmentar són les formacions Orquestra Barroca Catalana i Acadèmia 1750.

Els conjunts vocals historicistes són representats per formacions de cambra com Música Reservata de Barcelona i conjunts més nombrosos, com Ex Audi Nos, Cor La Xantria, Cor Francesc Valls o l’Studio Aureum, que dirigeix Carles Ponseti.

Menció especial mereixen alguns solistes vocals que han centrat essencialment la seva actuació en el món de la música antiga. Per la seva potència i dimensió internacional cal esmentar la soprano Núria Rial, els contratenors Jordi Domènech i Xavier Sabata i el guitarrista Xavier Díaz-Latorre, impulsor del projecte Laberintos Ingeniosos.

Domènec Terradellas
Domènec Terradellas

La fundació de l'Escola Superior de Música de Catalunya i la creació del Departament de Música Antiga ha engendrat un seguit de projectes que s'erigeixen com alguns dels més reeixits de l'actual panorama musical europeu

Ofèlia Sala
Ofèlia Sala
Jordi Reguant
Jordi Reguant
    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"