La tercera edició d’Avignon à la Catalane es tanca amb el major èxit de públic i crítica fins ara

D’entre les persones que s’han acostat a veure els espectacle catalans, destaca la presència de 620 programadors. Per ara s’han tancat ja una quinzena d’actuacions posteriors a Avinyó, i segueixen les converses entre companyies i programadors. Aquestes xifres prenen una importància especial tenint en compte la gran oferta que ofereix l’Off (més de 1.300 espectacles diaris) i que aquesta ha estat l’edició amb menys funcions catalanes de les tres que s’han programat fins ara.

L’afluència de públic, la més alta de les tres edicions, es complementa amb una excel·lent acollida de les companyies catalanes a la premsa francesa, amb una quarantena d’entrevista i mencions a alguns dels programes de referència com “La masque et la plume”, programa històric de Radio France Inter que va recomanar 30/40 Livingstone de Sergi López i Jorge Picó.

El director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, també fa una valoració molt positiva de l’edició d’enguany: “L’èxit de l’operació d’Avignon à la Catalane és indubtable i ha superat fins i tot les nostres expectatives: tant per l’extraordinari ressò obtingut als mitjans francesos, com pel que fa a la resposta del públic, assistència de programadors i futures contractacions, podem dir que les cinc companyies presents al Festival d’Avinyó ha superat amb escreix els objectius que s’havien marcat”. Susanna considera, a més, que “amb aquesta tercera edició d’Avignon à la Catalane el projecte s’ha consolidat plenament, ha aconseguit una gran visibilitat i ha vehiculat una excel·lent imatge de marca”. Precisament gràcies a aquesta excel·lent rebuda, l’IRL aposta per tornar a Avinyó l’any que ve.

L’obra 30/40 Livingstone de Sergi López i Jorge Picó ha estat la que més ressò ha aconseguit. Tant és així que Le Monde l'ha triada com un dels 10 espectacles imprescindibles del Festival d'Avinyó: "Deliciosament absurd i comunicatiu".Així a Les Echos la definien com “el must d’«Avignon à la Catalane», un festival dins el festival. (...) Però no només perquè Sergi López sigui un actor apreciat pel gran públic. Aquest espectacle, que juga la carta de l’humor fora del comú i de la confessió íntima, emana un encant singular que toca el cor de l’espectador i el farà riure”. A Le Figaro, Amelie Heliot qualificava Sergi López com “la vedet incontestable d’aquest estiu”.

Cube, la proposta de Kulbik Dance Company, ha aconseguit un 100% d’ocupació en cadascuna de les seves actuacions. El seu hip-hop rebia elogis de Maud Fontanel a La Marseillase: “Són set sobre l’escenari que, amb una energia desorbitant, interpreten una coreografia mil·limetrada i intel·ligent. (...) La força d’aquesta peça se sosté també per una reeixida fusió: el hip-hop amb el blues, el funk, el jazz i la música electrònica. El coreògraf Kanga Valls, que dirigeix el grup, també sap fer saltar altres barreres, que és el tema d’aquesta obra, ja que a més s’entrellacen la poesia i la mímica”.

Toute la Culture té també paraules elogioses per Portland, de La Veronal: “Lorena Nogal és d’aquelles que, a través d’un llenguatge coreogràfic d’una gran tècnica, retrata brillantment l’única figura de Portland, peça coreogràfica de gran categoria creada pels catalans Marcos Morau i Lali Ayguadé. Portland ofereix una genial interpretació i una banda sonora fantàstica, polisèmica i commovedora on l’anàlisi del fenomen turístic dels creuers de luxe es troba amb el discurs emfàtic de Barack Obama, la clamor d’una multitud i els sorolls dels trets”.

A Les Treis Coups bona crítica per Rêves du Sable, de la companyia Ytuquepintas: “Dins la foscor de la sala, retrobem les palpitacions que sentíem quan érem nens, les paraules que la mare i el pare ens deien a l’hora d’anar a dormir. Amb la diferència que l’Home de Sorra no hi és per fer-nos adormir. Ans al contrari! Ens fa tenir els ulls ben, ben oberts”.

I en aquesta mateixa publicació Laura Plas alaba Acrometria de PSIRC que considera “una perla catalana”: “Desplegant una mestria i una inventiva remarcables, les acrobàcies d’Acrometria ens ofereixen un espectacle amb precisió geomètrica, que no exclou però una profunda sensibilitat. Una perla catalana. (...) Si Acrometria no és una funció àrida, sinó un espectacle viu, és en gran part gràcies a les relacions humanes. L’espectacle és, doncs, sensible, i alhora magistral i lúdic. I si d’una banda exprimeix l’emoció i el plaer dels intèrprets, de l’altra fa que neixin també dins el cor dels espectadors”.

x04z13