La proposta de Pau Masaló, Una ombra, la propera guerra, vol investigar les impli...
Del 2 al 16 d’agost, els dramaturgs Guillem Clua, Joan Yago, Clàudia Cedó i A...
La nova línia de suport a la programació internacional de les arts escènique...
Aquest epígraf abasta companyies de teatre de carrer, dansa, màgia, circ, música, pallassos i animació, entre altres. Algunes d'aquestes companyies s'inscriuen també en els diferents àmbits dedicats al públic adult, ja que molts dels seus espectacles permeten diversos nivells de lectura i són, per tant, susceptibles de ser gaudits i compresos per espectadors de qualsevol edat. Però hi ha, a més, un bon cens de companyies professionals catalanes dedicades en exclusiva a aquesta franja de públic, una franja especialment delicada, ja que les arts de l'espectacle contribueixen sensiblement a la formació cívica, estètica, i intel·lectual de l'espectador infantil, adolescent i juvenil.
El teatre infantil català va néixer molt vinculat a la rica tradició pedagògica catalana, amb autors històrics com Josep Maria Folch i Torres (Barcelona 1880-1950). Després de la Guerra Civil espanyola l'activitat reneix, entre altres iniciatives, amb La Joventut de la Faràndula de Sabadell (mitjan anys cinquanta), els Cicles de Teatre per a Nois i Noies de la revista infantil Cavall Fort (Teatre Romea, Barcelona 1967-1987, i encara actius a la ciutat de Lleida des del 1973), l’associació Rialles (1972, encara avui dedicada a la promoció d’espectacles familiars), Pedagogia de l’Espectacle (1985, pionera de l’educació de l’espectacle en centres educatius) i Fundació Xarxa d’espectacle infantil i juvenil de Catalunya (1995, estructura reticular que programa espectacles familiars a tot el país). Cal destacar que Cavall Fort, Rialles i DracMàgic han impulsat el doblatge al català de nombroses produccions de cinema infantil.
Entre el 1977 i el 1987 funciona la campanya “La Caixa a les escoles”, organitzada per la Fundació La Caixa. El 1977 neix a Barcelona la Coordinadora d’Espectacles Infantils als Barris per donar atenció cultural y social als barris més necessitats. Aquell mateix any es comença a organitzar la Tamborinada, que el 1984 canvia el seu nom pel de La Roda d'Espectacles Infantils i Juvenils als Barris, i que actualment agrupa 100 associacions de 37 poblacions de Catalunya.
Als grups nascuts als anys seixanta i setanta, en general vinculats al teatre independent i molt implicats socialment, culturalment i lingüísticament amb el país (U de Cuc, Grup de la Institució Montserrat, Proscenium, l'Òliba, Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual o La Trepa- grup que des de 1989 regenta elJove Teatre Regina), se sumen avui companyies com La Baldufa, Clownx, La Tal, La Pera Llimonera, Teatre Mòbil o Xirriquiteula. HI ha companyies multidisciplinàries com Obskené. Son també multidisciplinàries algunes de les següents companyies: en teatre de titelles, Farrés Brothers i Teia Moner; en animació, Artristras i Pep Callau; en màgia, Mag Lari; i en música, Pep López i Sopars de Duro. Tortell Poltrona, Leandre, Toti Toronell i Dudu & Companyia mostren la diversitat estètica dels pallassos catalans. En l’àmbit de la dansa, a més de la històrica Roseland, destaquen NatsNens, Búbulus Menuts, Roberto G. Alonso, Àngels Margarit-Companyia Mudances i Thomas Noone.
Creada el 1990 per iniciativa de Rialles, la Mostra d’Igualada (Fira de Teatre Infantil i Juvenil) és la fira de les arts escèniques més important en la seva especialitat. A més de ser un excel·lent espai d'exhibició i difusió d'espectacles, és també fira i punt de trobada i intercanvi entre companyies i programadors internacionals.
L'any 2000, actors, ballarins, músics, mags i titellaires creen l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (TTP) per tal de dignificar les produccions artístiques d'aquest complex sector i millorar les seves pròpies condicions laborals i de producció. El 2010, la TTP concreta seus objectius en el Pla integral d'arts escèniques i musicals per a tots els públics 2011-2018.
El teatre infantil català va néixer molt vinculat a la rica tradició pedagògica catalana, amb autors històrics com Josep Maria Folch i Torres.