Antonio Diaz Cascajosa

La màgia o il·lusionisme és una modalitat d'espectacle molt arrelada a Catalunya ja des de la primera meitat del segle XIX. Les hemeroteques documenten que en l'últim terç d'aquest segle s’oferien funcions de màgia, no només en sales d'espectacle, sinó també als domicilis de les classes benestants. Alguns mags catalans vuitcentistes amb projecció internacional van ser Fruitós Canonge (1824–1890, conegut a Sud-amèrica com “El Merlín catalán”) i Joaquim Partagàs (1848-1931, autor de llibres d’il·lusionisme, fundador de la primera botiga especialitzada —El Rey de la magia, Barcelona,1878— i del primer teatre de l’Estat espanyol dedicat a l’il·lusionisme, El Salón Mágico, Barcelona, 1894-1900). A cavall dels segles XIX i XX, al seu teatre ambulant, el ventríloc Francesc Roca (mort el 1945) i els seus fills Ernest i Alfons hi exhibien autòmats, jocs d'il·lusionisme i un autèntic gabinet de curiositats científiques. En la màgia clàssica del segle XX destaquen Carles Bucheli Carlston (1903-1981), el mentalista Josep Mir Fassman (1909-1991), i Joan Forns Li-Chang (1916-1998), creador de revistes màgiques com El somni d'una nit a la Xina i El drac d'or.

Enric Magoo

La revolució estètica dels anys setanta aporta noves idees a l’il·lusionisme. En l'escena d'aquests anys trobem Víctor Martí i el seu grup Abracadabra, La Capsa Màgica, Fakir Kirman, Xavier Gironès Giro o l’humorista Màgic Andreu (popular pels seus programes de màgia a televisió a la primeria dels noranta). Amb alguna incursió en nous llenguatges màgics, Sergi Buka combina en el seu repertori números clàssics, realitat virtual, utilització de làser i ombres xineses. Per la seva banda, Mag Lari cultiva una màgia de caràcter espectacular i construeix un personatge irònic i autoparòdic, molt assequible al públic.

El poeta Joan Brossa, per a qui la tradició no va ser mai còmoda i distant herència, sinó dura conquesta, va tractar l'il·lusionisme com una més de les formes de la poesia. Brossa va destil·lar l'essència i els valors ancestrals de la màgia per crear una nova i personal gramàtica màgica, amb la qual va superar les fórmules de l'espectacle clàssic. Brossa va trobar en Jesús Julve Hausson el mag adequat per als seus projectes d'il·lusionisme contemporani, i entre 1983 i 1996 va escriure per a ell una sèrie d'espectacles profundament renovadors del gènere. Posteriorment, Hausson ha seguit aquesta línia amb directors com Jordi Coca i Hermann Bonnín.

Sergi Buka