(Llorenç Balsach, Sabadell 1953)

A més de la seva formació musical a Barcelona, amb Josep Poch, Carles Guinovart, Josep Soler i Albert Argudo, va estudiar matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i s’ha interessat de manera particular en el desenvolupament de les tècniques electroacústiques. En la seva primera etapa explorà diversos procediments musicals vinculats al conceptualisme. La sarcàstica Suite Gàstrica (1979), per a piano, i les originals Sis cançons breus (1982), per a veu de soprano sense acompanyament, il·lustren l’estil expressiu d’un autor que no renuncia als aspectes lúdics i melòdics de la música per transmetre emocions.

En el seu catàleg hi figuren encàrrecs de la Ràdio de Baden-Baden, l’Associació Catalana de Compositors, Radio Nacional de España i l’Orquestra Simfònica del Vallès, entre altres. L’enginyosa i esotèrica Gran Copa Especial i el Poema promiscu il·lustren el seu suggeridor catàleg orquestral i cambrístic, que inclou peces com Tres converses per a 10 instruments, Trio per a cordes, Ritmes d’Ultramar, Quatre dibuixos per a guitarra i cordes, Dues distraccions, Dos contes, Indika i La negra, lliscosa, per a clarinet i piano, creades de 1979 a 2001.

En l’apartat vocal ha escrit Sis cançons breus (1982), Paralàlia de paralaues (1992), Circ (1999), Música groga (1980) i pàgines corals com Tres palíndroms per a cor (1990) i Cara Cosa (1991). Entre les més destacades aportacions recents del seu apartat instrumental hi figuren els Set Estudis modals, de 2006. La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, dirigida per Virginia Martínez, va estrenar el 2007 la seva peça Finestral, en el marc del cicle Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana. Ha realitzat la banda sonora del llargmetratge Entreacte, de Manuel Cussó-Ferrer, i en el vessant escènic ha col·laborat amb artistes com J. Sanchis Sinisterra, Perejaume, Cesc Gelabert i el mag Hausson, entre altres.

Al costat de la seva activitat com a compositor i investigador dels fonaments teòrics de la percepció musical, desenvolupa una intensa labor en el món discogràfic com a editor dels segells La Mà de Guido i Ars Harmonica, dedicats a la recuperació del patrimoni històric i a la difusió del repertori contemporani. Pioner, des de 1982, de la investigació musical i musicològica amb ordinadors, ha desenvolupat programes d’anàlisi harmònica, notació musical i acompanyament de melodies en temps real. El seu programa La mà de guido Music Setting Systemk, per compondre partitures mitjançant l’ordinador, que va guanyar el premi Simolog 1984, ha estat utilitzat internacionalment. De la seva producció assagística es pot citar La convergència harmònica: morfogènesi dels acords i de les escales musicals (Ed. Clivis, Barcelona, 1994).