Imprimir

Albert García Demestres

Música contemporània

(Albert García Demestres, Barcelona 1960)

Compositor i tenor. Inicià els estudis musicals a Barcelona i amplià la seva formació a Alemanya, Francia i Itàlia. A la Musikhochschule de Wuppertal va estudiar cant líric i direcció d’orquestra, i al Conservatoire National de París i a l’IRCAM, música electroacústica. Compositor que filtra les més diverses influències i no fuig d’un lirisme que practica sense complexos ni concessions, mai no ha perdut el seu esperit rebel i inconformista, cosa que en la seva música es tradueix en frescor, comunicativitat i brillantor, una gran imaginació tímbrica i una contínua recerca de contrastos sorprenents que mantenen l’interès de l’oïdor.

Del seu extens catàleg destaca en particular la creació vocal, l’instrument predilecte del músic. És autor d’un original catàleg operístic que s’inicia amb Para ti-soledades sin sombra, per a tenor, veu recitada, ballarina i conjunt instrumental, obra encomanada per la Fundación Juan March, que s’estrenà a Barcelona el febrer de 1987. Posteriorment ha presentat l’original i divertida Aprima’t en 3 dies!, comanda del Festival d’Estiu de Barcelona Grec 97, que l’estrenà amb direcció escènica de Cristina Pavarotti; la innovadora òpera en moviment Valparaíso (1998), creada per a la desfilada del dissenyador barcelonès Antoni Miró a la Passarel·la Gaudí; Europa (2001), per a veu recitada i conjunt instrumental; l’ambiciosa Mariana en sombras (2001), un encàrrec de l’ajuntament de Granada que, inspirada en la figura de la heroïna liberal espanyola del segle XIX Mariana Pineda, combina el recitat amb un tractament de les veus de gran expressivitat i sentit dramàtic; i Els 5 dits de la mà (2002), per a cor de veus blanques, violí, violoncel, percussió i piano.

El 15 de desembre de 2007 va dirigir, a l’Auditori de Mòdena (Itàlia), l’estrena de Jocs de mans, òpera amb llibret escrit en col·laboració amb el poeta Valentí Gómez i Oliver, que es presentà en versió de concert amb les veus d’Antoni Comas, Maria Gallego, Olivia Biarnés, Inés Moraleda i Stefano Palatchi. Dos anys més tard, el 15 de novembre de 2009, al teatre Luciano Pavarotti de Mòdena es va presentar Il Sequestro, òpera amb llibret del mateix compositor en col·laboració amb Cristina Pavarotti, que trasllada al segle XXI els relats orientals de Les mil i una nits. L’estrena –tot un esdeveniment, atès que feia 172 anys que no es programava cap compositor català a la temporada regular d’un teatre d’òpera italià– comptà amb la direcció escènica de la mateixa C. Pavarotti, la direcció musical de Giovanni di Stefano i les veus d’Antoni Comas, Alessandra Visentin, Alice Molinari i Paola Santucci. L’obra ha estat guardonada amb el segon premi «Opera Visa», de Houston-Texas.

Unes altres mostres eloqüents del seu ric eclecticisme són l’obra encarregada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) La festa. Pepa Vargas in memoriam (2004), i el seu Stabat Mater (2004), encarregat i estrenat pel Cor Vivaldi i posteriorment reinterpretat en diverses ocasions i portat al disc. Vista i no vista, obra per a clarinet en Sib i marimba (2006), encàrrec de la Fundació Caixa Catalunya amb motiu de l’exposició Ramón Gaya, figura en el primer volum de la col·lecció Estrenes a La Pedrera.

Entre els seus treballs per al món del cinema destaquen les bandes sonores de la pel·lícula Volaverunt, de Bigas Luna; el documental Alfabet Tàpies, de Daniel Hernández i, en particular, la banda sonora de la minisèrie de Televisión Española 23F: el día más difícil del Rey, per la qual ha rebut nombrosos guardons; entre ells, el premi Nacional de Televisión 2010, el de l’Academia de Televisión, el Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català i la Silver World Medal-Best Miniseries dels New York Festivals.

Ha creat el seu propi segell discogràfic, D+3, en el qual, a més de gravar i difondre la seva música, recolza la creació actual. Del 2000 al 2008 va compaginar la carrera com a compositor amb el suport i la divulgació de la música contemporània a través del programa radiofònic Tutto Demestres de COM Ràdio, que propicià la creació dels premis Tutto per a joves intèrprets, concurs del qual es varen celebrar set edicions.

L’octubre de 2011 va ser Compositor Convidat del Festival The Seasons, de Yakima, Washington, en el marc del qual la seva obra va gaudir d’una àmplia difusió i es van estrenar les obres Maternitat, lied a partir d’un text del poeta català Àlex Susanna, i Genuine Smiles, obra orquestral presentada per la Yakima Symphony Chamber Orchestra, dirigida per Daron Hagen.

El 2012 va ser compositor convidat de la residència d’artistes Yaddo, de Saratoga Springs, Nova York, i el juliol del mateix any estrenà, al Festival d’Estiu de l’Opera Theater de Pittsburgh, Honeymoon Suite, una de les sis escenes que conformen una òpera d’autoria coral, Night Caps, signada també pels compositors Daron Aric Hagen, Gilda Lyons, Roger Zahab, Eric Moe i Dwayne Fulton, amb llibret comú de Rob Handel, i que va comptar amb la direcció musical de Rob Frankenberry i l’escènica del mateix responsable de l’òpera de Pittsburgh, Jonathan Eaton.

El 14 d'agost de 2013, l'autor afegí un nou títol al seu extens catàleg líric, la inspirada i poètica Wow!, òpera de cambra en un acte, basada en textos de Walt Whitman i Oscar Wilde, estrenada amb gran èxit de crítica al Festival Castell de Peralada (Girona), sota direcció musical del mateix autor, posada en escena de Xavier Albertí i les veus del baríton Joan-Martín Royo, el tenor Antoni Comas i la soprano Elisenda Pujals. Pel juliol de 2014 té previst una nova estrena operística, L'eclipsi, encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya.

L'Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s´hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió.
Generalitat de Catalunya
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull