L’acte inaugural es farà el 14 d’octubre a la mateixa universitat i consistir&...
Raül Garrigasait, Melissa Moyer, Sílvia Perpiñán i Yairen Jerez imparti...
Aquesta aposta respon al prestigi de les universitats en què s'imparteix docènc...
El català és una llengua romànica de la branca occidental. Presenta dues varietats dialectals fonamentals: el català oriental i l'occidental, que contenen diferències lèxiques, fonètiques i gramaticals. La llengua catalana al País Valencià també rep el nom de valencià per tradició històrica. El domini lingüístic s'estén sobre 68.000 Km2 de quatre estats europeus: Andorra, Estat espanyol (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, a l'Aragó, i el Carxe, a Múrcia), França (Catalunya del Nord) i Itàlia (la ciutat de l'Alguer a l'illa de Sardenya).
Aquests territoris compten amb més de 13 milions d'habitants –la majoria a l'Estat espanyol– dels quals uns 10 milions parlen català.
La llengua catalana és de les mitjanes de la Unió Europea en nombre de parlants, al costat de llengües com el suec, el grec o el portuguès d'Europa.
A l'Estat espanyol, un 41% dels habitants viu a comunitats autònomes que tenen més d'una llengua oficial (ja sigui el català, el basc o el gallec), i gairebé un terç de la població (29%) viu en territoris on la llengua pròpia és el català. A la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya, també hi és oficial l'occità o aranès. El 95% dels ciutadans de Catalunya, de les Illes Balears i d'Andorra entenen el català. Per altra banda, al País Valencià, els ciutadans que entenen el català són un 80%.
El català és una llengua de demografia mitjana activa i viva en els territoris en què es parla:
A Catalunya, al País Valencià (Comunitat Valenciana) i les Illes Balears, el català és declarat pels respectius estatus d'autonomia com a llengua pròpia del territori i hi és la llengua oficial juntament amb el castellà. A més, a Catalunya, a la Vall d'Aran conviu amb l'occità, que rep el nom d'aranès, també reconegut com a llengua oficial.
Cada parlament autònom ha adoptat lleis lingüístiques específiques:
Pel que fa al reconeixement a la Unió Europea, s'han establert acords pels quals qualsevol persona es pot adreçar en català a la Comissió Europea, al Consell de Ministres o al Defensor del Poble en català. També, el Parlament Europeu l'any 1990 va resoldre incloure una versió catalana dels textos i resolucions fonamentals de la UE.
La llengua catalana és de les mitjanes de la Unió Europea en nombre de parlants, al costat de llengües com el suec, el grec o el portuguès d'Europa