El català és una llengua romànica de la branca occidental. Presenta dues varietats dialectals fonamentals: el català oriental i l'occidental, que contenen diferències lèxiques, fonètiques i gramaticals. La llengua catalana al País Valencià també rep el nom de valencià per tradició històrica. El domini lingüístic s'estén sobre 68.000 Km2 de quatre estats europeus: Andorra, Estat espanyol (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, a l'Aragó, i el Carxe, a Múrcia), França (Catalunya del Nord) i Itàlia (la ciutat de l'Alguer a l'illa de Sardenya).

Aquests territoris compten amb més de 13 milions d'habitants –la majoria a l'Estat espanyol– dels quals uns 10 milions parlen català.

Parlants i territori

La llengua catalana és de les mitjanes de la Unió Europea en nombre de parlants, al costat de llengües com el suec, el grec o el portuguès d'Europa.

A l'Estat espanyol, un 41% dels habitants viu a comunitats autònomes que tenen més d'una llengua oficial (ja sigui el català, el basc o el gallec), i gairebé un terç de la població (29%) viu en territoris on la llengua pròpia és el català. A la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya, també hi és oficial l'occità o aranès. El 95% dels ciutadans de Catalunya, de les Illes Balears i d'Andorra entenen el català. Per altra banda, al País Valencià, els ciutadans que entenen el català són un 80%.

El català, llengua del present

El català és una llengua de demografia mitjana activa i viva en els territoris en què es parla:

• És la novena llengua més parlada a la Unió Europea
• És oficial en un estat sobirà (Andorra), i en tres comunitats autònomes espanyoles és cooficial juntament amb el castellà (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears).
• Es transmet de manera intergeneracional amb normalitat i és present en tots els mitjans de comunicació dels territoris catalanoparlants
• Té una tradició i vitalitat literària, a més d'una cultura rica
• És un idioma plenament codificat, normativitzat i estandarditzat amb un total consens acadèmic
• És la vuitena llengua a Internet

Marc legal

A Catalunya, al País Valencià (Comunitat Valenciana) i les Illes Balears, el català és declarat pels respectius estatus d'autonomia com a llengua pròpia del territori i hi és la llengua oficial juntament amb el castellà. A més, a Catalunya, a la Vall d'Aran conviu amb l'occità, que rep el nom d'aranès, també reconegut com a llengua oficial.
Cada parlament autònom ha adoptat lleis lingüístiques específiques:

• A Catalunya, la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
• A la Comunitat Valenciana, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament de valencià.
• A les Illes Balears, la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística de les Illes Balears.
• A la Franja de Ponent, la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès.
• A la Catalunya del Nord, la llei relativa a l'ús de la llengua francesa, Llei Toubon (1994).
• A l'Alguer, Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche (1999).
• Al Principat d'Andorra, d'acord amb la Constitució de 1993 el català és l'única llengua oficial.

Pel que fa al reconeixement a la Unió Europea, s'han establert acords pels quals qualsevol persona es pot adreçar en català a la Comissió Europea, al Consell de Ministres o al Defensor del Poble en català. També, el Parlament Europeu l'any 1990 va resoldre incloure una versió catalana dels textos i resolucions fonamentals de la UE.