Imprimir

Enric Ferrer

Música contemporània

(Enric Ferrer, Barcelona 1958)

Compositor i director. Estudià al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona i va seguir estudis de piano amb Albert Attenelle, a més de formar-se com a compositor amb Josep Soler i Juan José Olives. Ha estat professor de l’Escola Municipal de Música de Tàrrega i fundador, director i animador del Grup de Cambra Tactum, especialitzat en la interpretació de la música contemporània.

En el seu catàleg ha mostrat una predilecció per la veu en obres com Amb la ginesta (2000), per a orquestra i cor, i Cants del temps primer (2001), per a soprano, cor i instruments. Apassionat per l’òpera, es va llançar al món líric amb l’estrena de la creació de cambra Pentesilea, amb llibret de Feliu Formosa a partir de l’obra de l’autor romàntic alemany Heinrich von Kleist, estrenada sota la seva direcció el 2000 al Teatre Lliure de Barcelona i presentada també al Mercat de les Flors de Barcelona amb una renovada proposta musical i escènica.

El seu ideari estètic es troba en la perfecta fusió entre paraula, música i acció assolida per Richard Strauss i és un ferm defensor de la tonalitat. Advoca en les seves òperes per la intensitat melòdica i literària a fi de connectar amb el públic, amb un tractament vocal de gran exigència per als cantants. Després de Pentesilea, el 2002 va estrenar al Teatre Malic de Barcelona Els contes de Sade, amb llibret de Pau Guix, en el marc del Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions de Barcelona. La seva ambiciosa òpera en tres actes El dubte de Leonora s’estrenà el 2006 a l’Auditori Municipal de Terrassa.

Al marge del gènere líric, les seves partitures més representatives són la Sinfonía para orquesta de cuerda (1997) i Passió de Jesucrist, l’etern vivent, obra encomanada per la Fundació Caixa Terrassa, amb textos i poemes d’Antoni Perarnau, estrenada el 2003. El 12 de novembre de 2011 estrena a Gavà L’altra història d’un soldat, obra que utilitza el mateix text de Charles Ferdinand Ramuz que inspirà Stravinski.

Paral·lelament a la seva tasca com a compositor i director, realitza com a productor i enginyer de so diversos enregistraments de prestigiosos solistes i formacions simfòniques. El 2003 va assumir la direcció del Concurs de Música de Cambra Montserrat Alavedra.

L'Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s´hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió.
Generalitat de Catalunya
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull