(Xavier Boliart, Barcelona 1948)

És autor de més d’un centenar de composicions d’estètica independent, entre les quals destaca la seva atenció particular envers la música de cobla. Ha escrit més d’una trentena de sardanes i altres creacions per a aquesta formació que han estat guardonades en diferents certàmens musicals. Entre elles destaca el que ha estat el primer Concert per a tenora i orquestra de la història, estrenat el 3 d’octubre de 1999 per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció de Lawrence Foster i Jordi Figaró com a solista, amb motiu del 150è aniversari d’aquest instrument. Posteriorment ha continuat documentant aquest interès amb obres per a tenora i banda i tenora i carilló.

És autor també d’obres simfòniques, de cambra, instrument solista, percussió i veu; entre elles, Sis peces (1975), Simfonietta per a banda (1984), Duet. Suite per a marimba i orquestra de corda (1991), Divertiment per a orquestra de corda (1994), Frivolité, per a guitarra i orquestra de corda (2001), Caprici per a tenora i piano (2004), Tres poemes inconnexos per a recitador i banda simfònica (2006), sobre textos de Francesc Pi de la Serra, Xalest (2007) i Karikatures (2008).

S’interessa particularment per la pedagogia musical i ha publicat el mètode Tècnica bàsica de llenguatge musical.