Joan Vives
Música contemporània
(Joan Vives, Barcelona 1953)
Compositor, arranjador i director d’orquestra. Va estudiar piano a l’Acadèmia Marshall i, posteriorment, composició, orquestració i contrapunt amb Manel Oltra, i direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà. Autèntic enamorat del teatre musical, la seva carrera ha estat centrada bàsicament en els àmbits escènic i audiovisual.
La seva primera creació en aquest sentit va ser la música de
Granja Animal el 1976, una òpera rock basada en la famosa novel·la de George Orwell . Al llarg de la seva dilatada trajectòria ha col·laborat especialment amb els grups Dagoll Dagom i La Cubana en la creació, composició i direcció de musicals com El Mikado, Glups!, T’odio, amor meu, Els pirates i Cegada de amor . Dins la seva activitat més recent destaca el musical Un cau de mil secrets , muntatge de caràcter familiar i didàctic, encàrrec de la Fundació Caixa Catalunya, centrat en el treball de l’arquitecte Antoni Gaudí i en una de les seves creacions més emblemàtiques, la Casa Milà, més coneguda per la Pedrera, de Barcelona, on es va estrenar amb gran èxit el desembre de 2009. També ha escrit música incidental i un tema per a l’obra teatral Noies de calendari (2012). És autor de les bandes sonores de més d’una dotzena de pel·lícules. Entre elles, Un parell d’ous, La ràdio folla i El complot dels anells de Francesc Bellmunt; Qui t’estima, Babel i Un submarí a les estovalles d’ Ignasi P. Ferré , i Barcelona Connection de Miquel Iglesias .El seu estil comunicatiu i la força lírica i rítmica de les seves partitures el van convertir en un dels més grans exponents del neosimfonisme cinematogràfic de l’Estat espanyol, amb una partitura plena de referents operístics. Més divulgades, encara que també més anònimes, són la seva extensíssima obra per a publicitat –és autor de més de un miler de jingles– i les seves sintonies per a programes de ràdio i televisió. També és autor de les sintonies de Catalunya Ràdio, Catalunya Música i Catalunya Informació. La seva creació concertística és escassa, ja que es limita exclusivament a extractes i suites de les pròpies composicions.