(Josep Soler , Vilafranca del Penedès 1935)

La més gran aportació cambrística a la música catalana actual porta la signatura d’aquest creador solitari, honest i ferm, mestre de molts joves compositors. En el seu catàleg destaquen fondes sonates per a violí, per a viola i per a violoncel, tres trios de corda, dos trios amb piano, quatre quartets de corda, un quintet de vent i un quintet per a piano i corda. La música religiosa és una constant en la seva creació, amb partitures tan admirables com la Passio Jesu-Christi (1968), la Passio secundum Ioannem (1970) i un Rèquiem (1975). Com a fruit de la seva fascinació per la figura de Sant Francesc d’Assís ha estrenat, inspirats en el sant, dos poemes simfònics –Sinfonía San Francisco (1961) i Poema de Sant Francesc (2003), per encàrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)– i El misteri de Sant Francesc (2005), una partitura austera, fonda i commovedora escrita per a dos recitadors, cor de veus blanques, quartet de corda, orgue i percussió, que l’autor defineix com a «acció dramàtica» i que segueix un esquema similar al dels antics misteris sacres.

Encara que una bona part del seu catàleg operístic roman inèdita, ha escrit més d'una dotzena d'òperes, de les quals han vist la llum  Èdip i Jocasta (1972), amb text de Sèneca, estrenada al Liceu el 1986, i Murillo, psicodrama en un acte amb text de Rainer Maria Rilke, una angoixant mirada sobre la soledat del creador, estrenat el 1995. Com en les seves obres de maduresa, l’austeritat impregna un llenguatge sòlid, sense concessions, amb rigor i inspiració –els extensos interludis cobren un ric valor expressiu–, per a una poc comuna combinació instrumental integrada per viola, harmònium i piano. Hem de lamentar que títols com ara Agamèmnon (1960, revisat el 1973), premiat en el Concurs d’Òpera de Montecarlo de 1964, resti en l’oblit més complet, com passa amb moltes de les seves creacions. El 1994, Josep Pons i l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure van enregistrar a l’Auditori Nacional d’Andorra la seva suite de concert de l’òpera Pepita Jiménez, d’Isaac Albéniz (Harmonia Mundi), fruit d’una profunda revisió de la partitura.

Refinat i subtil orquestrador, en el terreny simfònic posseeix obres d’un atractiu enorme, com les dues simfonies d’El cicle solar, Apuntava l’alba (1975) i Concert per a viola (1979). Impressiona també el capítol d’obres per a orgue i els quatre volums per a teclat Harmonices Mundi. L’OBC interpretà el 2008 Le Christ dans la banlieue (Poema per a orquestra sobre un text de Flaubert) sota la direcció d’Eiji Oue. La seva obra s'enriqueix contínuament amb partitures com Cristo en el Monte de las Tentaciones (2005), Concert dels àngels (2006), Cantata núm. II (2010), Concert per a orquestra (revisió i ampliació del Concert per a trompeta, 2010), diverses obres corals com Cants d’amor, sobre textos de Verdaguer i Llull (2011), el Preludi per a l’acte primer de Jesús de Nazaret (2011) i la Simfonia núm. 8 (2011).

Posseeix una àmplia producció com a assagista, dins la qual destaquen Música de la pasión (Madrid, ICCMU, 2000); Psicologia i societat (Barcelona, Bruguera, «Quaderns de Cultura», 43, 1968); Xavier Benguerel (Barcelona, Ensayo, 1969); Diccionario de Música (Barcelona, Grijalbo, 1985); La Música (Barcelona, Montesinos, «Biblioteca de Divulgación Temática», 15-16, 1987); Poesía y teatro del Antiguo Egipto. Introducció, selecció, traducció i notes (Madrid, Etnos, 1993); Escritos sobre música y dos poemas (Barcelona, Boileau / Fundació Música Contemporània, 1994); Tiempo y música, en col·laboració amb Joan Cuscó (Barcelona, Boileau / Fundació Música Contemporània, 1999); Otros escritos y poemas (Saragossa, Libros del Innombrable, «Biblioteca Golpe de Dados», 10, 2003); J. S. Bach: una estructura del dolor (Boadilla del Monte, Madrid, A. Machado Libros / Fundación Scherzo, «Musicalia Scherzo», 1, 2004); Xavier Gols i Soler: 1902-1938 (Tarragona, Arola, 2004) i Música y ética (Barcelona, Edicions CM - La Porta Clàssica, 2006). L’any 2001, la Generalitat de Catalunya el va guardonar amb el Premi Nacional de Música; el 2009 obtingué el Nacional de Música que concedeix el ministeri d’Educació i Cultura, i el 2011, el prestigiós Premio de la Música Iberoamericana Tomàs Luis de Victòria.