Imprimir

Albert Sardà

Música contemporània

(Albert Sardà, Barcelona 1943)

Estudià contrapunt i composició amb Josep Soler i el 1972 va assistir, a Darmstadt, al Curs Internacional de Música Contemporània dictat per Ligeti, Stockhausen, Kagel i Xenakis. També és enginyer industrial i llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Premi de composició Ciutat de Barcelona 1986 pel seu Concert per a violoncel i orquestra, la seva obra ha estat interpretada i enregistrada per diverses orquestres i conjunts nacionals i estrangers.

Defensor de l’eclecticisme estilístic –«és una necessitat en els compositors d’avui», argumenta–, en les seves obres recorre a la utilització dels diferents llenguatges sorgits de la creació actual, i s’hi poden trobar trets de tonalitat, atonalitat, aleatorietat controlada i dodecatonisme. Entre les seves creacions es poden citar Le serpent (1972), Quartet de cordes (1975), l’obra simfònica Kouroi (1989), Khana (1991), Gloomy (1992), Appaz (1993) i Concert per a saxo soprano i orquestra. També és autor d’unes quantes obres escèniques; entre elles, el ballet L’Ombra (premi Ferran Sors, 1984) i tres òperes de cambra: L’any de Gràcia (1992) sobre textos de Cristina Fernández Cubas, obra encàrrec de la Fundación Caja Madrid estrenada (amb direcció escènica de Joan Lluís Bozzo) al VIII Festival de Música Contemporània d’Alacant i el 1994 representada també en el Mercat de les Flors de Barcelona, dins del I Festival de Música del Segle XX; Selima (2000), basada en un relat de l’escriptor Miquel de Palol, que va ser estrenada el setembre de 2000 al Teatre L’Escorxador de Lleida pel Grup Instrumental Sitges 94, dirigit per Pedro Pardo, i Un futur esplèndid (2008), nova col·laboració amb Miquel de Palol, que en aquesta ocasió va firmar un llibret original que reflexiona sobre el futur de la societat actual i que no escatima les escenes de sexe explícit. Interpretada pels grups Sitges 94 i Tàctum, dirigits per Enric Ferrer, s’estrenà el novembre de 2007 a l’Auditori de Terrassa. L’abril de 2008, la Fundació Caixa Catalunya li dedicà un concert homenatge, en el marc del cicle Celebracions organitzat per la mateixa Fundació.

Professor, entre 1979 i 1985, dels conservatoris de Badalona i Manresa –d’aquest darrer també va ser director–, i catedràtic d’Estètica del Conservatori Municipal de Barcelona, Sardà s’ha destacat particularment per una intensa labor en pro de la difusió de la música contemporània. Va ser un dels fundadors de l’Associació Catalana de Compositors, entitat que va presidir de 1981 a 1992 i des de la qual ha posat en marxa diverses iniciatives amb aquest objectiu. Entre elles, el cicle de concerts Música del Segle XX al bar Nick Havanna de Barcelona, en el qual s’han estrenat infinitat d’obres de compositors catalans; posteriorment, aquest cicle s’ha continuat celebrant a l’Ateneu Barcelonès, sota el títol «Música del Segle XX-XXI». També cal destacar la Fundació Música Contemporània, entitat creada i dirigida per ell mateix, des de la qual segueix promovent la creació actual. Entre altres activitats, la Fundació ha fet edicions discogràfiques i ha organitzat el cicle Òpera Viva, dedicat a donar suport a la composició i l’estrena de noves creacions líriques; així mateix organitza, des de 1990, el Curs de Música del Segle xx-xxi, primer a Sitges i després a Terrassa, a l’empara del qual va néixer la formació instrumental Sitges 94. La seva producció més recent inclou El tendón de mi pesar (2008), duet per a saxo soprano i piano, i Oh! Ferran (2010), estrenada pel Miquel Bofill Quartet a Ferran (Tarragona).

L'Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s´hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió.
Generalitat de Catalunya
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull