Imprimir

Jesús Rodríguez Picó

Música contemporània

(Jesús Rodríguez Picó, Barcelona 1953)

Compositor, clarinetista i pedagog. Estudià al Conservatori del Liceu, on va obtenir el títol de professor de clarinet, i després amplià la seva formació a França. Col·laborà amb diversos conjunts especialitzats en el repertori contemporani, com el Grup Instrumental Català (GIC) i Solars Vortices, a més de formar duo amb el pianista Manuel Cabero. En la seva qualitat d’intèrpret s’ha esforçat a difondre la música per a clarinet i les creacions contemporànies; ha exercit la pedagogia musical i també diverses tasques de gestió cultural.

En el seu catàleg abunden les creacions de cambra, en particular les dedicades al clarinet o al saxo, que són sovint fruit de l’amistat i la col·laboració amb diferents instrumentistes, com Sonata marina, per a saxo i piano, i Volt, Preludi i dansa i Horo, per a clarinet. També abunden les creacions per a orquestra, tant de caràcter concertant com poemes simfònics. Entre elles es poden citar La ciutat i les estrelles (Concertino per a piano i orquestra) (1979); Diomira (1980); El lleó afamat (Preludi per a orquestra) (1988) i Concert núm. 1 per a clarinet i orquestra (1989), totes estrenades per l’Orquestra Ciutat de Barcelona (actual OBC) entre 1980 i 1989. Als anys noranta tenen lloc els estrenes de Simfonia americana, obra encàrrec de l’Orquesta Nacional de España (ONE), que l’estrenà a l’Auditorio Nacional de Madrid, i Cadmos et Harmonie, per a guitarra i cordes, a càrrec de Jordi Codina i l’Orquestra de Cambra Catalana.

Posteriorment s’han pogut escoltar Simfonia núm. 2 «Anàbasi» (1993), inspirada en un poema del francès Saint-John Perse, estrenada per l’OBC l'any 2000; L’illa misteriosa, doble concert per a saxòfon alt, percussió i orquestra, estrenat el 2007 per l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida per Alfons Reverte; Fantasia sobre l'òpera «El viatge de Marlow», estrenat per l’Orquestra de Cambra de la Filharmònica Txeca al Festival de Torroella de Montgrí l’estiu de 2007; Quasi una Polka, obra encàrrec de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, estrenada el 2008; Concertino per clarinet i cordes, estrenat el 2009 per l'Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra al Palau de la Música Catalana, i Danses d’Ibèria, estrenada el mateix any per l’OBC a l’Auditori de Barcelona, sota la batuta d’Eiji Oue, amb motiu de la commemoració del centenari de la mort d’Isaac Albéniz.

Interessat també per la creació escènica, és autor de les òperes de cambra El paradís de les muntanyes (1994), amb text de Miquel Desclot a partir d’una obra d’Alfred Jarry, estrenada al Teatre Lliure de Barcelona el 1998; Hotel Occident, amb text de Lluïsa Cunillé (2002), i Urbs. Faula Urbana, amb llibret de Josep Maria Batista, estrenat el 2009 a l’Auditori de Terrassa pel Tactum Ensemble, dirigit per Josep Ferrer. El setembre de 2008, el baríton menorquí Lluís Sintes estrenà al Japó el seu cicle de lieder La flor del cirerer, sobre poemes del cantant mateix.

És autor del llibre Xavier Benguerel, obra y estilo (Idea Books, 2000). El 1987 elaborà el projecte de l’emissora Catalunya Música, de la qual va ser cap de programes fins al desembre de 1990, data en què va assumir el càrrec de delegat de música de la Generalitat, que exercí fins al juliol de 1995.

 

L'Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s´hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió.
Generalitat de Catalunya
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull