(Joan Magrané, Reus 1988)

Es va donar a conèixer amb l’obra orquestral Kadosh (2009), primer premi Injuve a la Creación Joven 2010, estrenada al Círculo de Bellas Artes de Madrid pel Zahir Ensemble el 24 de setembre de 2010. Posteriorment va confirmar l’excel·lent acollida d’aquest treball amb Grabado de Dürer, guanyadora del premi Promoción de Estrenos para Jóvenes Compositores JONDE-INAEM 2011, que la Joven Orquesta Nacional de España va estrenar en el marc del 27 Festival de Música de Alicante. Més recentment, ha estat guardonat amb el Premi Reina Sofía de Composició  Musical 2013 per la seva primera obra orquestral, ...secreta desolación..., estrenada el 16 d’octubre de 2014 per l’Orquesta Sinfónica de la RTVE, dirigida per Carlos Kalmar.

Autor ja d’una vintena de composicions d’una perfeccionista arquitectura sonora guiada pel discurs melòdic, Magrané reconeix com a principals fonts d'inspiració «en un 80% les lectures poètiques i en un 20% la numerologia i el simbolisme». Ha escrit per a orquestra, conjunt instrumental, cambra, instruments solistes i veu. Destaquen també les peces vocals Confitebor tibi Domine i Visiones, ambdues estrenades pel Cor de Cambra Francesc Valls a la catedral de Barcelona; Sobre la pràctica de l’Alquímia, estrenada pel conjunt Barcelona 216, dirigit per Francesc Prat, a l’Auditori de Barcelona el maig de 2011; Tombeau de Jacques de Molay, estrenada per la formació Espai Sonor, dirigida per Voro García, a l’Auditorio Nacional de Madrid el febrer de 2012, Madrigal (musik mit Gesualdo), Streichquartett Nr. 1, tercer premi del concurs de composició Franz Josef Reinl-Stiftung 2012, estrenada el juny d’aquest mateix any a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Viena i Quartet nº2 'Alguns cants òrfics', encàrrec de Joventuts Musicals de Banyoles.

El 23 d'octubre de 2013 va dirigir l'estrena, en el marc del cicle Òpera de Butxaca i Nova Creació de Barcelona, de la seva òpera Dido & Aeneas Reloaded, creació col·lectiva d'autoria musical compartida amb Raquel García Tomàs, Octavi Rumbau i Xavier Bonfill i llibret de Cristina Cordero, que converteix l'amor impossible dels protagonistes de l'òpera barroca de Henry Purcell en una metàfora de la realitat europea actual. Amb el mateix equip creatiu va guanyar el Berliner Opernpreis 2013 amb un altre projecte operístic, Go, Aeneas, go!

La seva música també s’ha pogut escoltar al Musée des Beaux-Arts de Lyon, el Conservatoire de Musique de Genève, el Museu Picasso de Barcelona, el Teatre-Auditori de Sant Cugat, l’Auditori Pau Casals del Vendrell i l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, entre altres.