Imprimir

Albert Llanas

Música contemporània

(Albert Llanas, Barcelona 1957)

Diplomat en solfeig, piano, composició i instrumentació pel Conservatori Municipal de Barcelona, va perfeccionar més tard la seva formació amb Josep Soler i Franco Donatoni, a més d’introduir-se en la música electroacústica sota la supervisió d’Andrés Lewin-Richter. Compositor de personalitat ben definida, és un dels autors més destacats de la seva generació, i la seva obra, de trets pseudotonals, abraça des de la creació simfònica i de cambra fins a la música electroacústica.

Ha rebut diversos premis i guardons; entre ells, el premi Musician’s Accord (1985) amb el trio BXR1, estrenat al Carnegie Hall aquell mateix any; el premi Ciutat de Barcelona 1987 per la seva primera obra orquestral, Seqüències per a orquestra; el Francesc Civil de Girona 1989 per Noniga; el premi Ciutat d’Alcoi de Música de cambra 1999 per Necesidad y Azar; el primer premi Andrés Segovia per 5 Estudios para guitarra i el premi Reina Sofia de Composició 1997 per Derivations.

Altres creacions significatives són la sèrie BXR –amb obres d’un marcat caràcter experimental–; el Concierto para flauta y conjunto instrumental (1987); el Concert per a guitarra i cordes (1988); el Concert per a clarinet i orquestra (1989), enregistrat per la London Philarmonia; l’obra simfònica Filosonia (1991), dedicada al filòsof Juan D. García Bacca i estrenada a Roma per l’Orquestra de la RAI dirigida per José Luis Temes; la Polifonía de cámara para 15 instrumentos de cuerda (1992); la Simfonia per a orquestra (1993), estrenada per l’Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB, actual OBC) dirigida per Ernest Martínez Izquierdo; De materia (1998), un encàrrec de l’Orquesta Nacional de España (ONE); Fedra Quartet (2000) per a percussió, i Sun Reflections 1.0 (2003) per a clarinet i electroacústica en viu, presentada en el Festival de Música Contemporània d’Alacant. En la seva producció pianística hi destaquen partitures recents com el Capriccio-Scherzo (2009).

També és rellevant la seva activitat en l’àmbit teatral, amb obres com Dedins, Defora (1997), monòleg amb música per a actriu, grup instrumental, veus en off i electroacústica, per encàrrec del Festival Grec 97, i la música per als muntatges escènics La cita, de Lluïsa Cunillé (Grec 99); Más extraños que en el paraíso, de Xabier Albertí (Grec 2001); Troilus y Crésida, banda sonora elaborada a partir de música de Mahler (Grec 2002); Sangre Lunar, de José Sanchis Sinisterra (2006) i Lluvia en el Raval, de Pau Miró (2006).

És coautor d’un llibre dedicat a Joaquim Homs, publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 2006) i des de juliol de 2008 director del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

L'Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s´hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió.
Generalitat de Catalunya
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull