(Albert Llanas, Barcelona 1957)

Ha rebut diversos premis i guardons; entre ells, el premi Musician’s Accord (1985) amb el trio BXR1, estrenat al Carnegie Hall aquell mateix any; el premi Ciutat de Barcelona 1987 per la seva primera obra orquestral, Seqüències per a orquestra; el Francesc Civil de Girona 1989 per Noniga; el premi Ciutat d’Alcoi de Música de cambra 1999 per Necesidad y Azar; el primer premi Andrés Segovia per 5 Estudios para guitarra i el premi Reina Sofia de Composició 1997 per Derivations.

Altres creacions significatives són la sèrie BXR –amb obres d’un marcat caràcter experimental–; el Concierto para flauta y conjunto instrumental (1987); el Concert per a guitarra i cordes (1988); el Concert per a clarinet i orquestra (1989), enregistrat per la London Philarmonia; l’obra simfònica Filosonia (1991), dedicada al filòsof Juan D. García Bacca i estrenada a Roma per l’Orquestra de la RAI dirigida per José Luis Temes; la Polifonía de cámara para 15 instrumentos de cuerda (1992); la Simfonia per a orquestra (1993), estrenada per l’Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB, actual OBC) dirigida per Ernest Martínez Izquierdo; De materia (1998), un encàrrec de l’Orquesta Nacional de España (ONE); Fedra Quartet (2000) per a percussió, i Sun Reflections 1.0 (2003) per a clarinet i electroacústica en viu, presentada en el Festival de Música Contemporània d’Alacant. En la seva producció pianística hi destaquen partitures recents com el Capriccio-Scherzo (2009).

També és rellevant la seva activitat en l’àmbit teatral, amb obres com Dedins, Defora (1997), monòleg amb música per a actriu, grup instrumental, veus en off i electroacústica, per encàrrec del Festival Grec 97, i la música per als muntatges escènics La cita, de Lluïsa Cunillé (Grec 99); Más extraños que en el paraíso, de Xabier Albertí (Grec 2001); Troilus y Crésida, banda sonora elaborada a partir de música de Mahler (Grec 2002); Sangre Lunar, de José Sanchis Sinisterra (2006) i Lluvia en el Raval, de Pau Miró (2006).

És coautor d’un llibre dedicat a Joaquim Homs, publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 2006) i des de juliol de 2008 director del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.