Imprimir

Carles Guinovart

Música contemporània

(Carles Guinovart, Barcelona 1941)

Compositor i pedagog, es va formar al Conservatori Municipal de la seva ciutat natal. Estudià contrapunt amb Joaquín Zamacois, fuga amb Josep Poch i composició amb Xavier Montsalvatge, a més de direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà. El 1972 va seguir els cursos de Darmstadt i el 1974 estudià anàlisi musical a París amb Olivier Messiaen. Divulgador actiu de la música contemporània en qualitat de crític, escriptor i conferenciant, ha realitzat una importantíssima tasca pedagògica com a catedràtic del Conservatori Municipal de Barcelona i ara de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), i com a fundador i director dels Cursos Internacionals de Música de Girona (1984-1996). És notable també la seva aportació pedagògica en el camp de l’anàlisi musical.

Com a compositor, és autor d’un extens catàleg que inclou obres per a piano, orgue, guitarra, formacions de cambra, orquestra simfònica i música vocal, a partir de textos de Joan Maragall, Joan Salvat-Papasseit, Màrius Torres i Ramon Llull. Creador sòlid en el seu ofici i amb un gran control dels recursos tècnics, la seva obra es mou dins d’un ventall ampli i eclèctic, que l’ha dut a indagar en les arrels de la música ibèrica o en sonoritats d’origen més llunyà i exòtic. Les seves partitures resulten especialment atractives per al públic per la força dels efectes i els contrastos i, sobretot, per les originals i subtils combinacions tímbriques i sonores.

Entre les seves creacions es poden citar Amalgama (1971), per a orquestra de cambra, estrenada al Palau de la Música Catalana en el IX Festival Internacional de Barcelona, el 1971; Mishra, per a clarinet i percussió (1972); Alquimia, per a quatre guitarres (1973); Concerto piano i orquestra (1982), un encàrrec del Ministeri de Cultura en el qual combina cante jondo, ritmes afrocubans i jazz; Arabesc (1987), obra per a piano sol d’un marcat accent espanyol; Voyage au fond du miroir (1989), per a dotze cordes solistes, premi Ciutat de Barcelona, i Stella Splendens (2000), per a piano preparat, inspirada en una dansa del Llibre Vermell de Montserrat.

El novembre de 2009, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) estrenà la seva obra Klangtarben, inspirada en quadres de l'artista plàstic Salvador Alibau. El 2 de setembre de 2012 tingué lloc a Palma de Mallorca l'estrena mundial de la seva obra Mater Amabilis, una cantata de rèquiem amb textos del poeta mallorquí Miquel Ferrà, interpretada per l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears 'Ciutat de Palma' i la mezzosoprano Zandra McMaster, sota la direcció de Salvador Brotons.Z    

És coautor de les biografies dedicades a Xavier Benguerel i Xavier Montsalvatge editades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1991 i el 1994, respectivament. El 2005 va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, en la qual ingressà amb un discurs titulat A l’entorn de l’anàlisi musical.

L'Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s´hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió.
Generalitat de Catalunya
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull