(Anna Cazurra, Barcelona 1965)

Com a compositora, la seva obra inclou peces per a piano i música de cambra, vocal, simfònica i escènica, la majoria escrites en un llenguatge d'arrels tonals enriquit per elements aliens a la tradició clàssica europea. Així, d’inspiració hispano-àrab, es poden esmentar les suites Evora núm. 1, núm. 2 i núm. 3 per a orquestra de corda; Hesperia, per a piano, estrenada parcialment per Adam Kent al Carnegie Hall de Nova York l’octubre de 2009 i interpretada en versió íntegra, per primera vegada, el febrer de 2010 a l’Auditori de Tarragona; Kalonice Op. 12, per a quintet de vent, i la Simfonia núm.1.

Inspirades pel tango de Buenos Aires ha escrit, entre d’altres, les composicions per a piano i orquestra de corda Atlàntida, estrenada al Foyer del Gran Teatre del Liceu el juny de 2006, i Alborada; per la música brasilera, la Suite simfònica Op. 34 per a piano i orquestra; i per la tradició zíngara europea, L'èxtasi de Keira, Op. 23 per a piano. També es poden esmentar Petit poema, per a quintet de vent; Quatre evocacions, Op. 8, per a piano; Psalms, per a soprano i orquestra; Quartet de corda núm. 1, Op. 7, estrenat el novembre de 2002 pels Solistes de l'OBC, i l'òpera bufa El farsante, Op. 37. També és autora de la banda sonora del film Mil máscaras. Aztec revenge, presentat al Festival Film Circuit de Canada l’agost de 2012.

L’any 2013 té prevista l’estrena del seu Concert per a violí i orquestra als Estats Units, amb la violinista Oksana Solovieva. L’Auditorium de Torí (Itàlia) va programar per a novembre de 2012 un concert monogràfic dedicat a la seva obra orquestral. Ha estat guardonada amb el premi de Composició Frederic Mompou i com a musicòloga imparteix sovint cursos i seminaris, a més d’ésser autora de nombroses publicacions i articles, entre ells Introducció a la música: de l’antiguitat als nostres dies (Quaderns Crema, 2001). L’any 2003 va ser Composer-Scholar in Residence a la City University of New York.