(Salvador Brotons, Barcelona 1959)

El refinament tímbric, els contrastos dinàmics poderosos i la vitalitat rítmica atorguen a la seva música un poder de comunicació directa. Autor prolífic, té un catàleg que ronda el centenar d’obres. Diverses peces escrites en la dècada dels vuitanta i a començament dels noranta consoliden un estil comunicatiu i eclèctic: Suite del Zodíac Xinès, op. 65; Fusió; Ataràxia; Presagi i Absències, obra per a narrador i orquestra que va obtenir el premi Ciutat de Barcelona el 1986, així com Virtus, op. 83, per la qual aconseguí el 1991 el premi Reina Sofia de Composició, i que el mateix compositor va dirigir a l’Auditori de Barcelona l’octubre de 2005, en la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). El seu catàleg inclou una sèrie de concerts per a instruments solistes com guitarra, trombó, flauta, trompeta o trompa. En l’apartat líric destaquen l’òpera en dos actes Reverend Everyman (1989), de la qual ha realitzat una suite de concert, i l’òpera per a nens El mercader dels somnis (2002).

El maig de 2008, i després d’una temporada com a principal director convidat, va assumir la direcció titular de la Banda Municipal de Barcelona, formació que ha viscut sota el seu lideratge un important procés de renovació i amb la qual porta a terme moltes estrenes de compositors catalans. Ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1998-2002) i de 2010 a 2012 tornà a ser director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, càrrec que havia ocupat de 1998 a 2001. Actualment és professor de l’ESMUC, director titular de l’Orquestra Simfònica de Vancouver i de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, i compagina la seva activitat com a director convidat amb la composició, labor a la qual dedica cada vegada més temps.

Brotons ha portat al disc una dotzena de les seves obres al capdavant de les orquestres de Barcelona i Còrdova i de la Filharmònica de Màlaga. Com a director d’orquestra també ha enregistrat obres d’altres compositors catalans, com Xavier Benguerel i Enric Granados. Entre les seves estrenes figuren l’Obertura Costa Brava (Rapsòdia catalana núm. 4), interpretada per l’OBC en la temporada 2007-2008, sota la direcció de Jesús López Cobos; Retorn a Delfos, obra per a mezzosoprano i orquestra, amb text de Pere Gomila, encàrrec de la Fundació Caixa Catalunya amb motiu de l’exposició «L’esplendor de la ruïna», i Concert catalanesc per a tenora i orquestra, enregistrat pel solista de tenora Jordi Molina amb l’Orquestra Simfònica de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu (Picap, 2009). Posteriorment  amplia el seu catàleg simfònic amb la Simfonia núm. 5, op. 117 «Mundus Noster» (2010), obra encàrrec de l’OBC i la Fundació Autor que es va estrenar a l’Auditori de Barcelona l’11 de març de 2011, sota la batuta de Paul Polivnick; i amb Ceremonial, op. 125: Movimiento sinfónico núm. 10, estrenada un any més tard a l’Auditorio Nacional de Madrid per l’Orquesta y Coro Nacionales de España (ONE) al concert commemoratiu del Tercer Centenari de la Biblioteca Nacional.

Com a mostra del seu interès per les músiques tradicionals destaca la Suite Simfònica de La Patum, obra en la qual dóna unitat estructural a la música d'aquesta festa tradicional catalana, Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, que va estrenar l’Orquestra Simfònica de l’Escola Municipal de Música de Berga el 20 de maig de 2012 al Teatre Municipal de la capital del Berguedà. El juny del mateix any es va estrenar al Palau de la Música Catalana la seva Fanfara commemorativa del 25è aniversari de l’Orquestra Simfònica del Vallès, i el 22 de juliol la Simfonia núm. 6 «Concisa» en el marc del 126è Certamen de Bandes de Música «Ciutat de València», interpretada posteriorment per la Banda Municipal de Barcelona, durant la temporada 2012-13. La mateixa formació ha inclòs, dins la programació del curs 2013-14, un altre estrena absolut, Barcelona 1714  , obra commemorativa de la caiguda de la capital catalana davant les tropes borbòniques, durant la Guerra de Successió Espanyola.