(Gabriel Brnčić, Santiago de Xile 1942)

Va estudiar composició amb Gustavo Becerra-Schmidt a Xile i composició i música electroacústica a Buenos Aires, al Centro Latinoamericano de Altos Estudios Musicales (CLAEM), amb Alberto Ginastera, Francisco Kröpfl, Gerardo Gandini, Luigi Nono i Iannis Xenakis.

Després de començar la seva carrera a l’Instituto Di Tella (Buenos Aires) i al Centro de Investigaciones en Comunicación Masiva, Arte y Tecnología, abandonà Argentina i va arribar com a exiliat a Barcelona el 1974, on establí la seva residència. El 1975 es va fer càrrec dels cursos de composició del Laboratori de Música Electroacústica Phonos de Barcelona, del qual va passar a ser director pedagògic el 1982 i més tard el director artístic, quan el centre es reconvertí en Phonos, Fundació Privada.

Com a intèrpret de viola formà part del grup Multimúsica, fundat juntament amb Eduardo Polonio i Claudio Zulián. La investigació de nous sistemes musicals que relacionen les tecnologies electròniques i informàtiques, en una recerca constant de tècniques i recursos expressius que ajuden el compositor a controlar i produir el so, assenyalen una trajectòria entregada a l’ensenyament i la creació d’avantguarda.

El seu amplíssim catàleg inclou, en una primera etapa, Dialexis (1966); Concierto para viola y orquesta (1967), premi Ciutat de Barcelona 1985, i la rellevant sèrie de 24 Quodlibets, escrits per a instruments i mitjans electroacústics molt diversos, diferents grups instrumentals i orquestra. L’apartat cambrístic d’aquest fecund període inclou obres com el Cuarteto con piano (1970); el Quinteto Vienés (1970); la Sinfonía para doce violas (1971); dos Sextetos (1968 i 1980); el Quinteto John Lennon en Andalucía, encàrrec de la Südwesfunk, Alemanya (1981); el Trio a la memòria d’Alberto Ginastera (1983) i el Quinteto para violas (1987). El 1983 compon la remarcable Polifonía de Barcelona, per a grup de cambra amb processament electroacústic en temps real, on usa per primer cop un algoritme per a ordinador que li permet d’aprofundir i formalitzar els principis constructius de la seva música. L’obra va ser estrenada al Centre Pompidou de París durant la International Computer Music Conference de París, organitzada per l’IRCAM. Un notable exemple de les noves possibilitats en l’exploració i el control del so són Clarinen Tres (1986) per a clarinet i electrònica i Cielo per a viola i electrònica. Personalitat sempre inquieta i oberta a l’experimentació, dedica una bona part de la seva producció a la música escènica, amb creacions com Salvat-Papasseit i la seva època (1976), sobre text de Ricard Salvat; Grisalla. Teatre del moviment (espectacle de Teresa Monsegur,1979-1982); Ópera Rotas (1985) i Siroco (espectacle d’Adriana Boriello, 1987-1988.

Particularment còmode en l’escriptura per a instrument solistes, és autor de tres «concerts» per a violoncel i el Contrabajo-Concert (1995) dins la sèrie de concerts a solo per a saxòfon. Entre les partitures escrites en els darrers deu anys destaquen La casa del viento, Coréutica, Amico ai vinto i Claro-oscuro i les estrenes, a París, de Ronde-Bosse (2002) i, a Berlín, del quartet de cordes Cuarteto de 1989 i La cueca larga per a grup instrumental, electrònica i projeccions (2008). Quodlibet IV (1969), Destierro y Cielo (1980), Chile fértil provincia... (primer premi del Concurs de Bourges de 1983), Clarinen Tres (1986), Des être (1989), Música de Cámara III (1990), «...que no desorganitza cap murmuri» a Joan Brossa (1996) i Clarinet-Concert (1999) figuren entre les seves obres portades al disc.

El febrer de 2012, i en homenatge al 70è aniversari del compositor, es va presentar el recopilatori Barcelona Músiques (1974-2011), que recull alguns dels seus treballs més significatius. És autor de la Guía de laboratorios de música electroacústica en España (Fundación Autor, SGAE, Madrid, 1998) i de diversos articles teòrics sobre anàlisi i composició contemporània. És acadèmic corresponent de l’Academia de Bellas Artes de l’Instituto de Chile des de 1999, professor de composició i anàlisi a l’ESMUC -fins al 2010-  i director del postgrau en Composició Musical i Tecnologia Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra.