Imprimir

Narcís Bonet

Música contemporània

(Narcís Bonet, Barcelona 1933)

Compositor, pianista, director d’orquestra i pedagog, a més de divulgador i gestor musical, la seva densa trajectòria s’ha desenvolupat bàsicament a França. Va ser alumne de Joan Massià i d’Eduard Toldrà, el qual va apadrinar el seu debut artístic, com a compositor i pianista, al Palau de la Música Catalana quan tenia només tretze anys. Posteriorment estudià amb Nadia Boulanger, a la qual més tard succeí com a director del Conservatori Americà de Fontainebleau, i amb Igor Markevitx, amb qui va col·laborar en l’edició enciclopèdica de les nou simfonies de Beethoven.

Ha estat president de Joventuts Musicals de Barcelona (JMB) i de la Federació Internacional de Joventuts Musicals, secretari d’Òmnium Cultural a París i representant al Consell de Música de la Unesco. Actualment és membre dels consells musicals de les fundacions Prince Pierre de Mònaco i Nadia et Lili Boulanger, director de l’Associació de l’Escola Normal de Música de París i conseller pedagògic de la Schola Cantorum de la mateixa ciutat. El 1998 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi i la República Francesa li ha conferit el grau d'Officier dans l'Ordre des Arts et des Lettres. La seva obra ha rebut diversos guardons internacionals; entre ells, els atorgats per les fundacions Copley de Chicago, Juan March de Madrid i Prince Rainier III de Mònaco.

El seu extens catàleg, iniciat el 1946 amb l’obra Six Melodies, se sustenta en la cultura catalana i en el profund cristianisme de l’autor, i comprèn més de vuitanta partitures, que inclouen una creació vocal abundant. Ha musicat poemes de Maragall (Vistes al mar, 1948; Six Melodies, 1951) i també d’Espriu (La pell de brau,1967; He mirat aquesta terra, 1994; Tríptic de Sinera, 1996), J. V. Foix (la cantata Ho sap tothom i és profecia, 1972, per a cor infantil, cor mixt i conjunt instrumental amb participació del públic), Rilke (Tres melodies, 1991) i Valéry (Le Cimetière marin, 1995). Altres obres seves són Missa in Epiphania Domini per a cor i orquestra (1957), Concert per a violoncel i orquestra (1963), Homenatge a Gaudí (1966) i La tramuntana, suite per a orquestra de corda, encàrrec de la Jove Orquestra de Figueres i dedicada a Salvador Dalí (1993).

Destaca molt especialment la dedicació a la música vocal, amb obres de gran refinament i expressivitat com Haidé, sobre poemes de Joan Maragall, estrenades en versió per a soprano i orquestra el 2001 per l’Orquestra Simfònica del Vallès i la soprano Hélène Giraudier, sota la batuta del mateix Bonet, i Tres canciones sobre poemes de Diego Sabiote (2008-2010); l’Ensemble Pascal Vigneron estrenà l’any 2002 a París La Crèche de Montserrat, per a conjunt de metalls. L’any 2006, l’Orquestra de l’Empordà estrenà la versió per a guitarra i orquestra de corda de Set cançons populars catalanes, amb el guitarrista Jordi Codina com a solista i direcció de Carles Coll.

L’any 2013 va ser objecte de diferents homenatges amb motiu del seu 80è. aniversari. El 8 de juny d’aquest mateix any es va estrenar a la sala Honnorat de la Cité Internationale Universitaire de París, el seu Miserere per a cor, soprano i orquestra, interpretat per la coral Cité Universitaire, la soprano Celine Victores-Benevento, la mezzo Åsa Karin Junesjö , el tenor Zhiquan Lu i el baix Bertrand Grunenwald, dirigits per Italo Marchini.

És coautor d’una publicació monogràfica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya dedicada a Frederic Mompou (Barcelona, 1993). Dintre de la seva obra pedagògica destaca Los principios fundamentales de la armonía, publicat per DINSIC Publicacions Musicals SL.

L'Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s´hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió.
Generalitat de Catalunya
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull