L'Institut Ramon Llull presentarà, per quarta vegada, una original exposició que representarà l'art català a la Biennal d'Art de Venècia. El desideràtum és un projecte que mostri la contemporaneïtat i els projectes de més avantguarda de l'art català que s'inclouran en aquesta cita ineludible, més enllà de l'entorn que ofereixen el Giardini i l'Arsenale.

L'aportació de l'Institut Ramon Llull pretén posar èmfasi en determinades característiques de les arts visuals catalanes, i a la vegada oferir la seva visió crítica i innovadora respecte les arts visuals contemporànies.

Pel que fa a la Biennal d'Art de Venècia, en les últimes tres edicions l'Institut Ramon Llull ha presentat els projectes Venezia, Catalunya. The Unavowable Community, comissariada per Valentín Roma (2009) Catalonia and the Balearic Islands: Mabel Palacin, 180°, comissariada per David G. Torres (2011) i 25 %. Catalonia at Venice, comissariada per Jordi Balló (2013). Totes tres exposicions van despertar un gran interès entre la comunitat artística, van atraure un gran nombre de visitants i van suscitar l'interès dels crítics.

L'Institut Ramon Llull també va participar en la Biennal d'Arquitectura de Venècia el 2012 i 2014 amb els projectes Vogadors/Architectural Rowers comissariada per Félix Arranz i Jordi Badia i Arquitectures Empeltades/Grafting Architecture comissariada per Josep Torrents, Guillem Carabí i Jordi Ribas.

Marta Gili, directora del Jeu de Paume de París va ser l'encarregada de presidir el jurat seleccionador del projecte format per Bartomeu Marí, director del MACBA; Joan Minguet, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA); Xavier Antich, president del Patronat de la Fundació Antoni Tàpies; Martina Millà, cap de Programació i projectes de la Fundació Miró; Llucià Homs, director de Promoció dels Sectors Culturals de l'Institut de Cultura de Barcelona; i Damià Martínez, cap de l’àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull.

El projecte del pavelló català de la Biennal d'Art de Venècia de 2015 pretén posar de manifest que Catalunya, i en especial la seva capital, Barcelona, està present en l'avantguarda del discurs de l'art contemporani i hi pot contribuir àmpliament en un context internacional.

El jurat va seleccionar tres finalistes i a cadascun d'ells se li va demanar que desenvolupés un projecte. Després de les entrevistes pertinents, el jurat va triar, entre els finalistes, Chus Martínez i la seva proposta The Singularity.