Si Raymond Williams s'hagués de decidir per més entrades del seu cèlebre text Keywords, segurament triaria «Singularity». El terme fa referència al moment en què les intel·ligències artificials superaran la capacitat i el control humans. En matemàtiques, la «singularitat» descriu un punt en què un determinat objecte matemàtic no està definit o té un «mal comportament», per exemple, infinit o no diferenciable. El director de cinema Albert Serra agafa aquesta noció com a punt de partida en la seva pròxima pel·lícula. Interessat en com les imatges actuen en diversos contextos, el projecte presenta al públic un espai fílmic que investiga la varietat d'«aplicacions» que té la noció de «singularitat». Designa el punt decisiu en què establim una relació amb la informació, amb la «matèria», amb les imatges produïdes per màquines, amb la representació, amb la interacció entre cultura i natura. De fet posa nom a una nova era en què aquests dualismes ja no són contemporanis. Una cosmologia feta a partir de màquines, un capital de coneixement capaç d'alterar els nostres somnis, capaç d'alterar la imatge que tenim i que tindrem del món.

La pel·lícula d'Albert Serra es divideix en diverses perspectives, en diverses maneres de veure el món, de narrar-lo. El cinema de Serra posa de manifest que ser conscients del món no és només el resultat de l'existència de la ment, sinó més aviat la ment en acció. L'intel·lecte no és un ull que ens observa des d'un indret qualsevol de l'interior, sinó el simple fet de pensar. Relacionar el cinema amb aquesta condició de singularitat vol dir fomentar el concepte que pensament, voluntat i imaginació no estan fets de la mateixa substància que el món, els objectes i les coses, sinó que estan fets d'imatges, de sentiments i d'idees. No pot passar res més enllà del que és real, i el que és real només es pot entendre per mitjà del llenguatge. Això implica una revolució: pel simple fet que no podem esperar trobar correlacions entre el món de les idees i el món de la matèria, les nostres preguntes no poden esperar trobar respostes sinó convertir-se en operacions que donin sentit a les coses. Com quan intentem desenredar un nus, solucionar un problema implica canviar l'ordre del que és sabut.

L'exposició és un escenari que ofereix tant a l'artista com al comissari l'oportunitat d'abordar aquesta pregunta: com crea la màquina-cinema una ment?