transparència
Cultura catalana

Àmbits d'actuació

09/12/2018. Ciutat de Mèxic inaugura una exposició retrospectiva del fotògraf mallorquí Toni Catany
El Centre Cultural d'Espanya a Mèxic, la Fundació Catalunya la Pedrera i Fundaci&o...
06/08/2018. Bernat Daviu i Joana Roda participen en una exposició col·lectiva a la galeria Chuchifritos de Nova York
El projecte Whose Language Does the Produce Speak? Conversations between La Boqueria i l’Essex...
17/07/2018. L’IRL acull la presentació de la publicació ‘Polaritats 2016-2017. Un any de mediació artística’
La seu de l’IRL acollirà aquest dimarts 17 de juliol, la presentació de la publi...
Arts visuals

Art social, polític i documental

Lost Astronaut, © VEGAP, Alicia Framis
Lost Astronaut, © VEGAP, Alicia Framis

L’art amb component social i de denúncia, aquell que, a més d’una voluntat estetitzant, exterioritza certa dosi de compromís amb el món que l’envolta per part de l’artista, és una via de creació que, a Catalunya, i durant les últimes dècades, ha donat fruits molt singulars.

Amb una gran tradició d’art social (des de l'ordenació urbana d’Ildefons Cerdà fins al relat de la guerra a la pintura de Pablo Picasso), però també de reivindicació política (com en el cas de Joan Miró o del fotògraf Agustí Centelles, per citar alguns noms prou coneguts), que es remunta a les acaballes del s. XIX i la primera meitat de s. XX, a Catalunya l’art compromès ha estat certament una constant, no conreada per tots els membres de la comunitats artística, però sí molt viva en alguns d’ells, ateses les peculiars circumstàncies polítiques, culturals i socials que s’han viscut al país durant tot el s. XX.

Eclipse, © VEGAP, Joan Brossa
Eclipse, © VEGAP, Joan Brossa

La pintura i les arts plàstiques han estat grans proveïdores de creadors que, mitjançant la seva feina, han deixat entreveure el seu descontent. Seria el cas dels primers conceptualistes i dels integradors del Grup de Treball, un col·lectiu activista que buscà, entre d’altres coses, la immersió del fet artístic a la societat. També (i encara una mica més enrere) seria el cas d’alguns dels informalistes, que arrenquen la seva tasca amb Dau Al Set, que ja reivindicava, en les seves bases fundacionals, la rebel·lió contra l’ordre establert. D’aquest moviment surten dos dels grans exponent de l’art amb compromís social: Antoni Tàpies, un creador clarament responsabilitzat amb el seu temps i el seu entorn que, a més, incorpora al seu relat, com ho havia fet Joan Miró, el discurs de la catalanitat; i també Joan Brossa que, des de la seva poètica de l’objecte, va posar en dubte constantment el món que el circumdava.

Avui en dia, la tendència a la narrativitat de les noves vies neoconceptualistes per les quals circulen els artistes més joves s’ha convertit en un extraordinari punt de recolzament per a la crítica social. Temàtiques com la identitat i el gènere, la immigració, la marginalitat, la redistribució de la riquesa, l’ecologisme, etc., formen part d’un conjunt de motius amb què una gran majoria dels creadors contemporanis resolen la seva obra. L’interès per explicar cadascun d’aquests fenòmens, d’una manera o una altra, des del vessant més documental (amb suports com ara la fotografia periodística o el documental tradicional) fins al seu vessant més líric (amb pintura i escultura, però també, i molt especialment, amb algunes peces de videocreació, instal·lacions, performances, llibres, etc.) posen de manifest una marcada voluntat de part de la creació contemporània catalana de fer-se ressò del que passa més enllà dels murs dels tallers dels artistes. Així doncs, podem trobar mostres tan diverses i amb tan divers grau de compromís com els Llistats de retalls de diari d’Aballí, projectes com Guantánamo, d’Alícia Framis o Sitio*Taxi i Canal *Gitano d’Antoni Abad, la mirada feminista d’Eulàlia Valldosera, però també la marcada independència i denuncia constant dels treballs de Toni Serra o del projecte Sonidos en Causa, de l'Orquesta del Caos.

La profusió de tecnologies i de noves vies per a l'exposició d’idees han ajudat al fet que l’art de retrat i de relat social o polític prengués la paraula. També ha estat així amb l’art públic, en especial amb l’escultura que, en els últims llustres ha canviat al seva fesomia i ha passat a construir-se, com ha ocorregut amb les altres disciplines, amb tot el que les tecnologies d’avanguarda han anat proveint als artistes. Si l’arquitectura social ha esdevingut un tema d’importància pel col·lectiu d’arquitectes catalans i motius com l’ecologia, la sostenibilitat o l’estalvi en materials i recursos és, avui en dia, el debat amb majúscules, també l’escultura i l’art públic han sofert canvis transcendentals durant els últims anys. Des de que, amb motiu de la remodelació urbanística preolímpica, la ciutat de Barcelona s’inundés d’obres (algunes d’elles, amb marcada voluntat de denúncia o d’integració en els paisatge urbà), la preocupació pel paper que ha de tenir l’art al carrer s’ha fet palesa. Aquesta revisió se centra en la discutible eficàcia d’un art concebut com a mobiliari urbà que, en lloc de contribuir a plantejar una lectura crítica de l’espai públic, més aviat té la funció d’ordenar i decorar l’entorn. Així, obres com les de Jaume Plensa, que fan que el ciutadà interactuí amb la peça, en descobreixi la seva part lúdica i festiva, però també el faci comprendre i replantejar-se l’indret on es troba, formen part d’aquest canvi de paradigma on la preocupació per l'entorn és norma.

El cinema català, en els darrers anys, ha estat un gran exponent de creació amb compromís social. En efecte, el documental de ficció ha estat producció més interessant de tota la cinematografia catalana i alguns creadors han donat pas a una forma diferent de veure la realitat. Els dos principals noms són José Luis Guerín (Innisfree, Tren de sombras, En construcción) i Joaquim Jordà (El encargo el cazador, Mones com la Becky), però també, entre els més joves, cal mencionar Isaki Lacuesta (Cravan vs Cravan) o Mercedes Álvarez (El cielo gira).

Finalment, i pel que fa l'art activista (o artivisme, aquell que participa directament en als conflictes o problemes i ofereix capacitat creativa per enfortir i canalitzar demandes existents a la societat), a Catalunya podem trobar, més que artistes, col·lectius que s'hi dediquen, com OVNI o el Projecte Vaca, però també algunes institucions de difusió i recolzament a la creació, com Hangar, que en fan bandera.

Cartell de l'exposició Dependencias, Eulàlia Valldosera al MNCARS
Cartell de l'exposició Dependencias, d'Eulàlia Valldosera al MNCARS

L'art amb component social i de denúncia, aquell que, a més de tenir una voluntat estetitzant, exterioritza certa dosi de compromís amb el món que l'envolta per part de l'artista, és una via de creació que, a Catalunya, i durant les últimes dècades, ha donat fruits molt singulars.

Exposició Joan Miró: l'escala de l'evasió, a la Fundació Joan Miró de Barcelona
Exposició Joan Miró: l'escala de l'evasió, a la Fundació Joan Miró de Barcelona
Cartell de la primera edició de la mostra de vídeo organitzada per OVNI
Cartell de la primera edició de la mostra de vídeo organitzada per OVNI
Ovni, cartell de l'edició 2012 de les sessions vídeos i debats Oblit
OVNI, cartell de l'edició 2012 de les sessions de vídeos i debats "Oblit"
Patrocinadors dels projectes de l'IRL

L’Institut Ramon Llull

és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.

Generalitat de CatalunyaGovern Illes BalearsAjuntament de Barcelona

Xarxes socials

 
 
 
 
 

Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. 


Política de cookies

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s’instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes 

Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents. Les galetes  de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l’idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l’anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s’utilitza en el mesurament de l’activitat dels llocs web i per a l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes de tercers

També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. En aquest sentit utilitzem cookies de Google Analytics. Això ens permet:

Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/. Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=en

Vostè pot revocar el consentiment a la utilització de cookies eliminant-les per mitjà de les opcions que li ofereix el seu navegador.

Si desitja rebre informació addicional sobre l’activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org.

Gestionar les galetes al meu navegador

Vostè pot configurar el seu navegador per tal que l’informi prèviament de la possible instal·lació de cookies. També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu. Pot trobar informació sobre com fer-ho a: