Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s'emmagatzemen al dispositiu de l'usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s'instal·lin galetes (cookies) al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes (cookies)

Aquesta web utilitza galetes (cookies) temporals de sessió i galetes (cookies) permanents. Les galetes (cookies) de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes (cookies) permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes (cookies) tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes (cookies) de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes (Cookies) d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes (cookies) de tercers

També es poden instal·lar galetes (cookies) de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. Com per exemple, serveis d'estadístiques com Google Analytics.

Gestionar les galetes (cookies) al meu navegador

L'usuari pot acceptar, bloquejar o eliminar les 'cookies' instal·lades al seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador del seu dispositiu.

Si es bloqueja l'ús de galetes (cookies) al navegador és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina web no estiguin disponibles.

Arts visuals

Art social, polític i documental

Lost Astronaut, © VEGAP, Alicia Framis
Lost Astronaut, © VEGAP, Alicia Framis

L’art amb component social i de denúncia, aquell que, a més d’una voluntat estetitzant, exterioritza certa dosi de compromís amb el món que l’envolta per part de l’artista, és una via de creació que, a Catalunya, i durant les últimes dècades, ha donat fruits molt singulars.

Amb una gran tradició d’art social (des de l'ordenació urbana d’Ildefons Cerdà fins al relat de la guerra a la pintura de Pablo Picasso), però també de reivindicació política (com en el cas de Joan Miró o del fotògraf Agustí Centelles, per citar alguns noms prou coneguts), que es remunta a les acaballes del s. XIX i la primera meitat de s. XX, a Catalunya l’art compromès ha estat certament una constant, no conreada per tots els membres de la comunitats artística, però sí molt viva en alguns d’ells, ateses les peculiars circumstàncies polítiques, culturals i socials que s’han viscut al país durant tot el s. XX.

Eclipse, © VEGAP, Joan Brossa
Eclipse, © VEGAP, Joan Brossa

La pintura i les arts plàstiques han estat grans proveïdores de creadors que, mitjançant la seva feina, han deixat entreveure el seu descontent. Seria el cas dels primers conceptualistes i dels integradors del Grup de Treball, un col·lectiu activista que buscà, entre d’altres coses, la immersió del fet artístic a la societat. També (i encara una mica més enrere) seria el cas d’alguns dels informalistes, que arrenquen la seva tasca amb Dau Al Set, que ja reivindicava, en les seves bases fundacionals, la rebel·lió contra l’ordre establert. D’aquest moviment surten dos dels grans exponent de l’art amb compromís social: Antoni Tàpies, un creador clarament responsabilitzat amb el seu temps i el seu entorn que, a més, incorpora al seu relat, com ho havia fet Joan Miró, el discurs de la catalanitat; i també Joan Brossa que, des de la seva poètica de l’objecte, va posar en dubte constantment el món que el circumdava.

Avui en dia, la tendència a la narrativitat de les noves vies neoconceptualistes per les quals circulen els artistes més joves s’ha convertit en un extraordinari punt de recolzament per a la crítica social. Temàtiques com la identitat i el gènere, la immigració, la marginalitat, la redistribució de la riquesa, l’ecologisme, etc., formen part d’un conjunt de motius amb què una gran majoria dels creadors contemporanis resolen la seva obra. L’interès per explicar cadascun d’aquests fenòmens, d’una manera o una altra, des del vessant més documental (amb suports com ara la fotografia periodística o el documental tradicional) fins al seu vessant més líric (amb pintura i escultura, però també, i molt especialment, amb algunes peces de videocreació, instal·lacions, performances, llibres, etc.) posen de manifest una marcada voluntat de part de la creació contemporània catalana de fer-se ressò del que passa més enllà dels murs dels tallers dels artistes. Així doncs, podem trobar mostres tan diverses i amb tan divers grau de compromís com els Llistats de retalls de diari d’Aballí, projectes com Guantánamo, d’Alícia Framis o Sitio*Taxi i Canal *Gitano d’Antoni Abad, la mirada feminista d’Eulàlia Valldosera, però també la marcada independència i denuncia constant dels treballs de Toni Serra o del projecte Sonidos en Causa, de l'Orquesta del Caos.

La profusió de tecnologies i de noves vies per a l'exposició d’idees han ajudat al fet que l’art de retrat i de relat social o polític prengués la paraula. També ha estat així amb l’art públic, en especial amb l’escultura que, en els últims llustres ha canviat al seva fesomia i ha passat a construir-se, com ha ocorregut amb les altres disciplines, amb tot el que les tecnologies d’avanguarda han anat proveint als artistes. Si l’arquitectura social ha esdevingut un tema d’importància pel col·lectiu d’arquitectes catalans i motius com l’ecologia, la sostenibilitat o l’estalvi en materials i recursos és, avui en dia, el debat amb majúscules, també l’escultura i l’art públic han sofert canvis transcendentals durant els últims anys. Des de que, amb motiu de la remodelació urbanística preolímpica, la ciutat de Barcelona s’inundés d’obres (algunes d’elles, amb marcada voluntat de denúncia o d’integració en els paisatge urbà), la preocupació pel paper que ha de tenir l’art al carrer s’ha fet palesa. Aquesta revisió se centra en la discutible eficàcia d’un art concebut com a mobiliari urbà que, en lloc de contribuir a plantejar una lectura crítica de l’espai públic, més aviat té la funció d’ordenar i decorar l’entorn. Així, obres com les de Jaume Plensa, que fan que el ciutadà interactuí amb la peça, en descobreixi la seva part lúdica i festiva, però també el faci comprendre i replantejar-se l’indret on es troba, formen part d’aquest canvi de paradigma on la preocupació per l'entorn és norma.

El cinema català, en els darrers anys, ha estat un gran exponent de creació amb compromís social. En efecte, el documental de ficció ha estat producció més interessant de tota la cinematografia catalana i alguns creadors han donat pas a una forma diferent de veure la realitat. Els dos principals noms són José Luis Guerín (Innisfree, Tren de sombras, En construcción) i Joaquim Jordà (El encargo el cazador, Mones com la Becky), però també, entre els més joves, cal mencionar Isaki Lacuesta (Cravan vs Cravan) o Mercedes Álvarez (El cielo gira).

Finalment, i pel que fa l'art activista (o artivisme, aquell que participa directament en als conflictes o problemes i ofereix capacitat creativa per enfortir i canalitzar demandes existents a la societat), a Catalunya podem trobar, més que artistes, col·lectius que s'hi dediquen, com OVNI o el Projecte Vaca, però també algunes institucions de difusió i recolzament a la creació, com Hangar, que en fan bandera.


Cartell de l'exposició Dependencias, Eulàlia Valldosera al MNCARS
Cartell de l'exposició Dependencias, d'Eulàlia Valldosera al MNCARS

L'art amb component social i de denúncia, aquell que, a més de tenir una voluntat estetitzant, exterioritza certa dosi de compromís amb el món que l'envolta per part de l'artista, és una via de creació que, a Catalunya, i durant les últimes dècades, ha donat fruits molt singulars.

Exposició Joan Miró: l'escala de l'evasió, a la Fundació Joan Miró de Barcelona
Exposició Joan Miró: l'escala de l'evasió, a la Fundació Joan Miró de Barcelona
Cartell de la primera edició de la mostra de vídeo organitzada per OVNI
Cartell de la primera edició de la mostra de vídeo organitzada per OVNI
Ovni, cartell de l'edició 2012 de les sessions vídeos i debats Oblit
OVNI, cartell de l'edició 2012 de les sessions de vídeos i debats "Oblit"
L’Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
Generalitat de Catalunya Govern de les Illes Balears Ajuntament de Barcelona
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer, Xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull