L’Institut Ramon Llull presenta Catalonia in Venice: Claudia Pagès Rabal, Paper Tears a la 61a Exposició Internacional d'Art – La Biennale di Venezia. La instal·lació, comissariada per Elise Lammer, es podrà visitar del 9 de maig al 22 de novembre als Docks Cantieri Cucchini de San Pietro di Castello. La inauguració es farà el 7 de maig, a les 18.00 h, i comptarà amb la intervenció de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i la directora de l'Institut Ramon Llull, Anna Guitart.
Paper Tears és una instal·lació de Claudia Pagès Rabal que articula una investigació sobre les filigranes de paper com a dispositius simbòlics i polítics. A través de projeccions làser, una pantalla LED escultòrica i una embolcalladora banda sonora es revelen i examinen aquestes marques d’aigua creades en el procés de fabricació del paper i històricament vinculades a l’origen i l’autenticitat. Paper Tears convida a reflexionar sobre com s’han conformat els sistemes institucionals de coneixement i d’autoritat al llarg del temps, fins a col·lisionar amb el món actual.
Les filigranes es projecten sobre les parets de l’espai Catalonia in Venice i són activades per un conjunt de personatges heterogenis que les comenten, seguint registres intuïtius més que no pas de retòrica institucional. Les filigranes inicials ens connecten amb la contemporaneïtat i muten en formes inestables i híbrides, mentre els intèrprets es desplacen a través d’aqüífers històrics i rutes estratègiques de l’aigua a Catalunya.
Paper Tears es desplega a través de múltiples punts de vista, tant en el conjunt de la instal·lació com en la individualitat de cada veu i so, oscil·lant entre la narració col·lectiva i l’experiència singular. La seva organització espacial i conceptual s’inspira en les xarxes subterrànies i superficials d’aigua dolça i salada —nivells, marees i fluxos— que funcionen com a marc topològic del projecte.
L’arxiu que constitueix el nucli de l'exposició està format per filigranes de paper del segle XV conservades a l’arxiu del Museu Molí Paperer de Capellades, i reflecteix l’interès sostingut de l’artista per aquestes marques només visibles a contrallum. Produïdes en un moment en què les rutes comercials mediterrànies declinaven i el comerç atlàntic s’expandia, pertanyen a un gir històric sovint associat als inicis de la modernitat, que va donar lloc a nous règims de circulació i de poder. El paper circulava juntament amb idees, contractes i codis que deixaven constància d’autoritat, propietat i regulació. Llocs com Venècia i Catalunya van ocupar posicions clau dins d’aquesta transformació, les lògiques de la qual continuen configurant la nostra condició contemporània.
En francès, l'expressió en filigrane es refereix a alguna cosa que hi ha sota la superfície: una idea, una emoció o una tensió que es resisteix a l'expressió directa però que roman present. Experimentar Paper Tears pot ser com entrar en una màquina del temps. Però no per reconstruir un capítol històric, sinó perquè elements representatius d’un temps determinat es confronten amb estats contemporanis. En un moment marcat per conflictes geopolítics, crisis migratòries i estats d’emergència, ens revela una continuïtat inquietant entre les infraestructures de poder del passat i les del present.
Claudia Pagès Rabal és artista visual, performer i escriptora establerta a Barcelona. A la seva pràctica, Pagès Rabal entrellaça paraules, cossos, música i moviment, produint dispositius visuals i lingüístics com instal·lacions de vídeo, obres en paper o llibres, on conflueixen punts d’interès que beuen de la lingüística, la psicoanàlisi i els estudis descolonials. La seva obra s'ha exposat a institucions com mumok, Viena (2025); Index, Estocolm (2025); Chisenhale, Londres (2025); IVAM, València (2024); Sculpture Center, Nova York (2024); CA2M, Madrid (2023); Fundació Joan Miró, Barcelona (2023); Tabakalera, Donostia (2022); Vleeshal, Middelburg (2022); MACBA, Barcelona, (2022); Kunstverein Braunschweig, Braunschweig (2021); Sharjah Art Foundation, Emirats Àrabs (2018). Ha participat a la 18th Biennal d’Istanbul (2025) i a la Manifesta 15, Barcelona (2024). La seva primera novel·la, Més de dues aigües, va ser publicada en català per Empúries Narrativa el 2024.
Elise Lammer (n. Lausana, Suïssa) és la directora d'Halle Nord, a Ginebra. La seva pràctica se centra en el paper de l'espai, tant públic com domèstic, i en la construcció i expressió de la identitat. De naturalesa transdisciplinària, el seu treball adopta un enfocament transgeneracional i interseccional per qüestionar i reevaluar narratives que han patit una integració monolítica i unilateral en la història, alhora que examina aquestes qüestions des d'una perspectiva contemporània. Com a autora, investigadora i comissària, ha contribuït a nombrosos projectes internacionals, com ara al Museu Calouste Gulbenkian (Lisboa); mumok – Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig (Viena); MACRO (Roma); Pavelló Schinkel (Berlín); Centre culturel suisse (París); MAMCO (Ginebra); Kunsthaus Glarus (Glarus); Musée cantonal des Beaux-Arts (Lausana); Istituto Svizzero di Roma (Roma), entre d'altres.
Institut Ramon Llull
Com a institució pública dedicada a la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes, l'Institut Ramon Llull produeix i organitza la participació de Catalunya i les Illes Balears als Eventi Collaterali de la Biennal de Venècia. És present a la Biennal d'Art des del 2009 i a la Biennal d'Arquitectura des del 2012. El projecte presentat per l'Institut Ramon Llull a la Biennal és escollit per un comitè d'experts que canvia cada any.
