transparència
Cultura catalana

Àmbits d'actuació

09/12/2018. Ciutat de Mèxic inaugura una exposició retrospectiva del fotògraf mallorquí Toni Catany
El Centre Cultural d'Espanya a Mèxic, la Fundació Catalunya la Pedrera i Fundaci&o...
06/08/2018. Bernat Daviu i Joana Roda participen en una exposició col·lectiva a la galeria Chuchifritos de Nova York
El projecte Whose Language Does the Produce Speak? Conversations between La Boqueria i l’Essex...
17/07/2018. L’IRL acull la presentació de la publicació ‘Polaritats 2016-2017. Un any de mediació artística’
La seu de l’IRL acollirà aquest dimarts 17 de juliol, la presentació de la publi...
Arts visuals

L'art conceptual a Catalunya

Instal·lació d'Antoni Muntadas al MACBA, ACN
Instal·lació d'Antoni Muntadas al MACBA, ACN

La irrupció dels conceptualismes a Catalunya, en tant que no van ser un únic estil tancat, va significar un canvi de paradigma que no solament va a tornar a situar l’impuls artístic autòcton a les avantguardes, sinó que, a més, va ser la llavor de les pràctiques artístiques actuals relacionades amb el treball cooperatiu. Els conceptualismes van portar els artistes catalans a capbussar-se en els nous llenguatges i vehicles d’expressió, com l’acció, el videoart o el cinema experimental, abordant noves relacions entre l’art i el món amb expressions com el land art, el body art, la poesia visual...

El conceptualisme ha estat una de les tendències artístiques que ha arrelat amb més força a Catalunya. En contraposició a l’informalisme plàstic imperant durant els anys cinquanta i seixanta, i a diferència del que s’ha anomenat “conceptualisme del nord” (més desmaterialitzat, més fred i més relacionat amb la filosofia del llenguatge), l’art concetpual va tenir una manifestació més polititzada, més matèrica (més relacionada amb el medi en què es desenvolupava i amb la natura) i, en tant que molt més escàs de mitjans econòmics, molt propera a les idees de l’art pobre, en una primera etapa.

Sant menjar Antoni Miralda al MACBA, ACN
Sant menjar Antoni Miralda al MACBA, ACN

Tot i que han estat molt diversos i amb idees força heterogènies, els artistes conceptuals catalans presenten alguns trets comuns: nascuts després de la Guerra Civil, tenen, en general, un gran domini de la matèria (molts d’ells procedeixen d’oficis artístics artesans) i una forta tendència a treballar amb la natura. Curiosament, es dóna la circumstància que gairebé cap d’ells no procedeix de Barcelona, i creuen en un projecte artístic global que impliqui canvis socials i polítics. Molts d’ells emigren a l’estranger (a París —com Joan RabascallJaume XifraAntoni Miralda i Benet Rossell—, o Nova York —com Francesc TorresÀngels RibéEugènia Balcells o Antoni Muntadas), on es fan forts i reivindiquen els nous mitjans tecnològics per a la producció artística.

Els primers símptomes d’aquesta nova estètica (encara contaminada pel pop art i l’art pobre) es comencen a donar al final dels seixanta, i les primeres actituds experimentals es consoliden amb les mostres que el grup format per Àngel JovéJordi Galí, Sílvia Gubern, Antoni Llena i Albert Porta (més tard, Zush) farà a la Petite Galerie de Lleida o al Jardí del Maduixer.

La Muestra de Arte Joven de Granollers (1971) en dóna l’impuls i aferma definitivament l’art conceptual a Catalunya. Un parell d’anys més tard, el 1973, es crea el Grup de Treball, un col·lectiu activista que, igual que el CAYC argentí, Hans Haacke o d’altres artistes aïllats com Martha Rosler o Mary Kelly, ha estat un dels pocs exemples d’art conceptual polititzat i crític amb el seu entorn a nivell internacional. El Grup de Treball volia aplicar un programa d’avantguarda radical i d’immersió del fet artístic en la societat. Per això, implanta una sèrie d’exposicions anomenades d‘Informació d’Art, per unir l’art a fenòmens com la informació i la comunicació. Altres artistes, també compromesos, expressen les seves inquietuds dintre de la seva pròpia personalitat artística: així, Ferran Garcia Sevilla i Ramon Herreros exterioritzen el seu interès per la semiòtica i s’apropen a les tendències d’Art & Language; i encara altres, com Carlos PazosOlga PijuanMiquel CunyatFina Miralles,Pere NogueraJordi PabloFrancesc Torres i, una mica més tard, Eulàlia, marquen el seu treball amb una volguda independència de pensament.

The_Zorld, © VEGAP, Evru
The_Zorld, © VEGAP, Evru

Entre 1975 i 1980, l’art conceptual s’institucionalitza. Ja des de les seves primeres experimentacions, els artistes es proposen una intervenció al cor mateix del circuit de l’art, ja que no comprenen la figura del l’artista tancat al seu estudi. Així doncs, neixen els “espais alternatius”, que serveixen de marc a projectes específicament pensats per a ells (la Petite Galerie a Lleida, la Sala Tres a Sabadell, i la Galeria Aquitània, la Sala Vinçon o la Galeria G a Barcelona). El 1975 obre les portes la Fundació Miró, un espai que aplegarà, en un inici, diverses exposicions relacionades amb les aspiracions d’aquesta jove generació d’artistes. En pocs anys, però, la fresca empenta de l’art conceptual es va difuminar per donar pas a d’altres estètiques, deixant al darrere una autèntica revolució d’idees i de punts de vista, així com un bon grapat d’obres i artistes de primer ordre.

Si la Muestra de Arte Joven de Granollers obria aquest vigorós període de l’art català, les accions dutes a terme a la mostra Seny i Rauxa. 11 catalans, que es va presentar al Centre Pompidou de París l’any 1978, es considera la darrera activitat conceptual.

Tanmateix, i com a mostra de la potència d’aquesta dècada, el 2010 es va fer pública una retrospectiva, selecció de la col·lecció privada de Rafael Tous, sobre el llegat d’aquest important moment de l’art del país on es feien paleses la vigència, l’empremta i la importància d’aquest corrent a Catalunya.

Cartell de l'exposició No es el fi, d'Ignasi Aballí a ARTIUM
Cartell de l'exposició No es el fi d'Ignasi Aballí a ARTIUM
Dona arbre, Fina Miralles
Dona arbre, Fina Miralles
Els conceptualismes van portar els artistes catalans a capbussar-se en els nous llenguatges i vehicles d’expressió, com l’acció, el videoart o el cinema experimental, abordant noves relacions entre l’art i el món amb expressions com el land art, el body art o la poesia visual
3 punts 3, Àngels Ribé
3 punts 3, Àngels Ribé
En blanc i negre, © VEGAP, Carlos Pazos
En blanc i negre, © VEGAP, Carlos Pazos
Moll 3, © VEGAP, Ferran García Sevilla
Moll 3, © VEGAP, Ferran García Sevilla
Patrocinadors dels projectes de l'IRL

L’Institut Ramon Llull

és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.

Generalitat de CatalunyaGovern Illes BalearsAjuntament de Barcelona

Xarxes socials

 
 
 
 
 

Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. 


Política de cookies

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s’instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes 

Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents. Les galetes  de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l’idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l’anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s’utilitza en el mesurament de l’activitat dels llocs web i per a l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes de tercers

També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. En aquest sentit utilitzem cookies de Google Analytics. Això ens permet:

Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/. Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=en

Vostè pot revocar el consentiment a la utilització de cookies eliminant-les per mitjà de les opcions que li ofereix el seu navegador.

Si desitja rebre informació addicional sobre l’activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org.

Gestionar les galetes al meu navegador

Vostè pot configurar el seu navegador per tal que l’informi prèviament de la possible instal·lació de cookies. També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu. Pot trobar informació sobre com fer-ho a: