Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s'emmagatzemen al dispositiu de l'usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s'instal·lin galetes (cookies) al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes (cookies)

Aquesta web utilitza galetes (cookies) temporals de sessió i galetes (cookies) permanents. Les galetes (cookies) de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes (cookies) permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes (cookies) tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes (cookies) de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes (Cookies) d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes (cookies) de tercers

També es poden instal·lar galetes (cookies) de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. Com per exemple, serveis d'estadístiques com Google Analytics.

Gestionar les galetes (cookies) al meu navegador

L'usuari pot acceptar, bloquejar o eliminar les 'cookies' instal·lades al seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador del seu dispositiu.

Si es bloqueja l'ús de galetes (cookies) al navegador és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina web no estiguin disponibles.

Arts visuals

L'art conceptual a Catalunya

Instal·lació d'Antoni Muntadas al MACBA, ACN
Instal·lació d'Antoni Muntadas al MACBA, ACN

La irrupció dels conceptualismes a Catalunya, en tant que no van ser un únic estil tancat, va significar un canvi de paradigma que no solament va a tornar a situar l’impuls artístic autòcton a les avantguardes, sinó que, a més, va ser la llavor de les pràctiques artístiques actuals relacionades amb el treball cooperatiu. Els conceptualismes van portar els artistes catalans a capbussar-se en els nous llenguatges i vehicles d’expressió, com l’acció, el videoart o el cinema experimental, abordant noves relacions entre l’art i el món amb expressions com el land art, el body art, la poesia visual...

El conceptualisme ha estat una de les tendències artístiques que ha arrelat amb més força a Catalunya. En contraposició a l’informalisme plàstic imperant durant els anys cinquanta i seixanta, i a diferència del que s’ha anomenat “conceptualisme del nord” (més desmaterialitzat, més fred i més relacionat amb la filosofia del llenguatge), l’art concetpual va tenir una manifestació més polititzada, més matèrica (més relacionada amb el medi en què es desenvolupava i amb la natura) i, en tant que molt més escàs de mitjans econòmics, molt propera a les idees de l’art pobre, en una primera etapa.

Sant menjar Antoni Miralda al MACBA, ACN
Sant menjar Antoni Miralda al MACBA, ACN

Tot i que han estat molt diversos i amb idees força heterogènies, els artistes conceptuals catalans presenten alguns trets comuns: nascuts després de la Guerra Civil, tenen, en general, un gran domini de la matèria (molts d’ells procedeixen d’oficis artístics artesans) i una forta tendència a treballar amb la natura. Curiosament, es dóna la circumstància que gairebé cap d’ells no procedeix de Barcelona, i creuen en un projecte artístic global que impliqui canvis socials i polítics. Molts d’ells emigren a l’estranger (a París —com Joan RabascallJaume XifraAntoni Miralda i Benet Rossell—, o Nova York —com Francesc TorresÀngels RibéEugènia Balcells o Antoni Muntadas), on es fan forts i reivindiquen els nous mitjans tecnològics per a la producció artística.

Els primers símptomes d’aquesta nova estètica (encara contaminada pel pop art i l’art pobre) es comencen a donar al final dels seixanta, i les primeres actituds experimentals es consoliden amb les mostres que el grup format per Àngel JovéJordi Galí, Sílvia Gubern, Antoni Llena i Albert Porta (més tard, Zush) farà a la Petite Galerie de Lleida o al Jardí del Maduixer.

La Muestra de Arte Joven de Granollers (1971) en dóna l’impuls i aferma definitivament l’art conceptual a Catalunya. Un parell d’anys més tard, el 1973, es crea el Grup de Treball, un col·lectiu activista que, igual que el CAYC argentí, Hans Haacke o d’altres artistes aïllats com Martha Rosler o Mary Kelly, ha estat un dels pocs exemples d’art conceptual polititzat i crític amb el seu entorn a nivell internacional. El Grup de Treball volia aplicar un programa d’avantguarda radical i d’immersió del fet artístic en la societat. Per això, implanta una sèrie d’exposicions anomenades d‘Informació d’Art, per unir l’art a fenòmens com la informació i la comunicació. Altres artistes, també compromesos, expressen les seves inquietuds dintre de la seva pròpia personalitat artística: així, Ferran Garcia Sevilla i Ramon Herreros exterioritzen el seu interès per la semiòtica i s’apropen a les tendències d’Art & Language; i encara altres, com Carlos PazosOlga PijuanMiquel CunyatFina Miralles,Pere NogueraJordi PabloFrancesc Torres i, una mica més tard, Eulàlia, marquen el seu treball amb una volguda independència de pensament.

The_Zorld, © VEGAP, Evru
The_Zorld, © VEGAP, Evru

Entre 1975 i 1980, l’art conceptual s’institucionalitza. Ja des de les seves primeres experimentacions, els artistes es proposen una intervenció al cor mateix del circuit de l’art, ja que no comprenen la figura del l’artista tancat al seu estudi. Així doncs, neixen els “espais alternatius”, que serveixen de marc a projectes específicament pensats per a ells (la Petite Galerie a Lleida, la Sala Tres a Sabadell, i la Galeria Aquitània, la Sala Vinçon o la Galeria G a Barcelona). El 1975 obre les portes la Fundació Miró, un espai que aplegarà, en un inici, diverses exposicions relacionades amb les aspiracions d’aquesta jove generació d’artistes. En pocs anys, però, la fresca empenta de l’art conceptual es va difuminar per donar pas a d’altres estètiques, deixant al darrere una autèntica revolució d’idees i de punts de vista, així com un bon grapat d’obres i artistes de primer ordre.

Si la Muestra de Arte Joven de Granollers obria aquest vigorós període de l’art català, les accions dutes a terme a la mostra Seny i Rauxa. 11 catalans, que es va presentar al Centre Pompidou de París l’any 1978, es considera la darrera activitat conceptual.

Tanmateix, i com a mostra de la potència d’aquesta dècada, el 2010 es va fer pública una retrospectiva, selecció de la col·lecció privada de Rafael Tous, sobre el llegat d’aquest important moment de l’art del país on es feien paleses la vigència, l’empremta i la importància d’aquest corrent a Catalunya.

Cartell de l'exposició No es el fi, d'Ignasi Aballí a ARTIUM
Cartell de l'exposició No es el fi d'Ignasi Aballí a ARTIUM

Dona arbre, Fina Miralles
Dona arbre, Fina Miralles
Els conceptualismes van portar els artistes catalans a capbussar-se en els nous llenguatges i vehicles d’expressió, com l’acció, el videoart o el cinema experimental, abordant noves relacions entre l’art i el món amb expressions com el land art, el body art o la poesia visual
3 punts 3, Àngels Ribé
3 punts 3, Àngels Ribé
En blanc i negre, © VEGAP, Carlos Pazos
En blanc i negre, © VEGAP, Carlos Pazos
Moll 3, © VEGAP, Ferran García Sevilla
Moll 3, © VEGAP, Ferran García Sevilla
L’Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
Generalitat de Catalunya Govern de les Illes Balears Ajuntament de Barcelona
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer, Xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull