Institut Ramon LLull

transparència
Cultura catalana

Àmbits d'actuació

08/04/2021. L'univers de Lluïsa Cunillé, objecte d'una jornada d'estudi sobre teatre català contemporani a la Universitat Paul Valéry de Montpeller

El dilluns 12 d'abril, de 10:30 a 16:30, tindrà lloc la “Jornada d’estudis...

19/02/2021. Soren Evinson presenta « Just Desire » al Cabaret de curiosités de Valenciennes

En el marc d'unes sessions obertes a professionals de la cultura, els dies 10 i 11 de mar&cce...

Arts escèniques

Il·lusionisme

Antonio Diaz Cascajosa
Antonio Diaz Cascajosa

La màgia o il·lusionisme és una modalitat d'espectacle molt arrelada a Catalunya ja des de la primera meitat del segle XIX. Les hemeroteques documenten que en l'últim terç d'aquest segle s’oferien funcions de màgia, no només en sales d'espectacle, sinó també als domicilis de les classes benestants. Alguns mags catalans vuitcentistes amb projecció internacional van ser Fruitós Canonge (1824–1890, conegut a Sud-amèrica com “El Merlín catalán”) i Joaquim Partagàs (1848-1931, autor de llibres d’il·lusionisme, fundador de la primera botiga especialitzada —El Rey de la magia, Barcelona,1878— i del primer teatre de l’Estat espanyol dedicat a l’il·lusionisme, El Salón Mágico, Barcelona, 1894-1900). A cavall dels segles XIX i XX, al seu teatre ambulant, el ventríloc Francesc Roca (mort el 1945) i els seus fills Ernest i Alfons hi exhibien autòmats, jocs d'il·lusionisme i un autèntic gabinet de curiositats científiques. En la màgia clàssica del segle XX destaquen Carles Bucheli Carlston (1903-1981), el mentalista Josep Mir Fassman (1909-1991), i Joan Forns Li-Chang (1916-1998), creador de revistes màgiques com El somni d'una nit a la Xina i El drac d'or.

Enric Magoo
Enric Magoo

La revolució estètica dels anys setanta aporta noves idees a l’il·lusionisme. En l'escena d'aquests anys trobem Víctor Martí i el seu grup Abracadabra, La Capsa Màgica, Fakir Kirman, Xavier Gironès Giro o l’humorista Màgic Andreu (popular pels seus programes de màgia a televisió a la primeria dels noranta). Amb alguna incursió en nous llenguatges màgics, Sergi Buka combina en el seu repertori números clàssics, realitat virtual, utilització de làser i ombres xineses. Per la seva banda, Mag Lari cultiva una màgia de caràcter espectacular i construeix un personatge irònic i autoparòdic, molt assequible al públic.

El poeta Joan Brossa, per a qui la tradició no va ser mai còmoda i distant herència, sinó dura conquesta, va tractar l'il·lusionisme com una més de les formes de la poesia. Brossa va destil·lar l'essència i els valors ancestrals de la màgia per crear una nova i personal gramàtica màgica, amb la qual va superar les fórmules de l'espectacle clàssic. Brossa va trobar en Jesús Julve Hausson el mag adequat per als seus projectes d'il·lusionisme contemporani, i entre 1983 i 1996 va escriure per a ell una sèrie d'espectacles profundament renovadors del gènere. Posteriorment, Hausson ha seguit aquesta línia amb directors com Jordi Coca i Hermann Bonnín.

Sergi Buka
Sergi Buka
Mag Lari
Mag Lari

La màgia o il·lusionisme és una modalitat d'espectacle molt arrelada a Catalunya ja des de la primera meitat del segle XIX.

Hausson
Hausson
    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"