Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s'emmagatzemen al dispositiu de l'usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s'instal·lin galetes (cookies) al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes (cookies)

Aquesta web utilitza galetes (cookies) temporals de sessió i galetes (cookies) permanents. Les galetes (cookies) de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes (cookies) permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes (cookies) tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes (cookies) de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes (Cookies) d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes (cookies) de tercers

També es poden instal·lar galetes (cookies) de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. Com per exemple, serveis d'estadístiques com Google Analytics.

Gestionar les galetes (cookies) al meu navegador

L'usuari pot acceptar, bloquejar o eliminar les 'cookies' instal·lades al seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador del seu dispositiu.

Si es bloqueja l'ús de galetes (cookies) al navegador és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina web no estiguin disponibles.

Arts escèniques

Dramatúrgia contemporània catalana

L’escriptura teatral catalana viu el millor moment de la seva història: mai tants autors no havien estat presents de manera regular a les cartelleres del país i mai no havien recollit una acceptació de crítica i públic tant notable com avui. La florida d’autors catalans en els darrers vint anys és un fenomen que situa la dramatúrgia catalana de text entre les més interessants i diverses d’Europa. La tasca de la Sala Beckett, un petit teatre de la ciutat de Barcelona, ha estat decisiva en aquest sentit. Més o menys relacionats amb l’àmbit de formació o exhibició d’aquesta sala podem esmentar els autors Enric Nolla, David Plana, Guillem Clua, Esteve Soler, Pau Miró, Victoria Szpunberg, Mercè Sarrias, Josep Maria Miró o Jordi Casanovas, per bé que la llista podria ser molt més extensa.

Els jugadors de Pau Miró (Font ACN)
Els jugadors, de Pau Miró (font ACN)

Catalandrama, una base de dades en línia de textos dramàtics catalans d’autors vius traduïts a altres llengües, s’ha convertit en un instrument clau per a la difusió internacional de l’autoria teatral catalana, en posar a disposició de programadors i editors d’arreu del món una bona mostra del teatre que s’escriu a Catalunya. Aquesta iniciativa de la Sala Beckett, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, es va posar en marxa el 2009.

L’estructura teatral catalana ha tingut altres vies de canalització de la dramatúrgia del país com la Sala Tantarantana (Barcelona), el Teatre de Ponent (Granollers), el Festival Temporada Alta (Girona), el Teatre Lliure (Barcelona), la SalaFlyHard (Barcelona) o el Versus Teatre (Barcelona), i també productores privades com Focus, sense oblidar el programa del T6 del Teatre Nacional de Catalunya. Noms importants del teatre contemporani català adreçat a públics majoritaris, com Carol López, Marc Rosich, Albert Espinosa, Pere Riera o Jordi Galceran, completen i diversifiquen els noms sorgits en l’àmbit de la Beckett.

Certament, però, és fonamental per entendre el bon moment del present el paper formatiu desenvolupat pel dramaturg José Sanchis Sinisterra, al voltant de la companyia teatral que ell mateix liderava, El Teatro Fronterizo, origen del que després seria la Sala Beckett. D’aquells tallers d’escriptura dramàtica del final de la dècada dels setanta i començament dels vuitanta, en sorgiria una primera lleva d’autors teatrals com Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, Manel Dueso, Josep Pere Peyró o Carles Batlle, que de mica en mica van començar a establir complicitats amb un públic nou, sensible a les estètiques posteriors al fracàs de les grans utopies del segle XX. Es tracta de creadors molt diferents entre ells però que tenien en comú, a banda del mestratge de Sanchis, referents internacionals com Pinter, Koltès o Pina Bausch.

Burundanga de Jordi Galceran (Font ACN)
Burundanga, de Jordi Galceran (font ACN)

Van ser ells els qui van inciar una revolució del panorama teatral que tindria com a fi la normalització de l’autoria catalana en les cartelleres del propi país. Aquestes carències, avui superades, venien en bona mesura del fet que el teatre català de creació sorgit després del franquisme (1939-1975) es basés en el teatre de gest, expressament no textual, que tenia com a clar referent el Living Theatre i se centrava en la manifestació al carrer o en espais oberts. Aquest corrent escènic es va instal·lar amb tanta força a Catalunya que algunes de les companyies sorgides a mitjan anys setanta encara són avui referents internacionals, com Els Joglars, Els Comediants o La Fura dels Baus.

Els primers indicis de la represa de l’escriptura teatral s’havien produït gràcies a la tenacitat de Josep Maria Benet i Jornet, protagonista d’una llarguíssima travessa del desert per a la dramatúrgia catalana. Benet, que va estrenar les seves primeres peces al començament dels anys seixanta, és l’escriptor que farà de pont entre la tradició anterior a la Guerra Civil —Àngel Guimerà, Josep Maria de Sagarra, Ignasi Iglésias, Juli Vallmitjana i Josep Pous i Pagès— i les fornades sorgides de les iniciatives dels anys vuitanta, a les quals hem fet referència.

Josep Maria Benet i Jornet (Font ACN)
Josep Maria Benet i Jornet (font ACN)

L'escriptura teatral catalana viu el millor moment de la seva història: mai tants autors no havien estat presents de manera regular a les cartelleres del país.

Contra la democràcia d'Esteve Soler (Font ACN)
Contra la democràcia, d'Esteve Soler (font ACN)

Catalandrama, una base de dades en línia de textos dramàtics catalans d'autors vius traduïts a altres llengües, s'ha convertit en un instrument clau per a la difusió internacional de l'autoria teatral catalana

Boys don't cry de Victòria Spunzberg (Font ACN)
Boys don't cry, de Victòria Spunzberg (font ACN)
Pàtria de Jordi Casanovas (Font ACN)
Pàtria, de Jordi Casanovas (font ACN)
L’Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
Generalitat de Catalunya Govern de les Illes Balears Ajuntament de Barcelona
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer, Xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull