Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s'emmagatzemen al dispositiu de l'usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s'instal·lin galetes (cookies) al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes (cookies)

Aquesta web utilitza galetes (cookies) temporals de sessió i galetes (cookies) permanents. Les galetes (cookies) de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes (cookies) permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes (cookies) tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes (cookies) de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes (Cookies) d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes (cookies) de tercers

També es poden instal·lar galetes (cookies) de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. Com per exemple, serveis d'estadístiques com Google Analytics.

Gestionar les galetes (cookies) al meu navegador

L'usuari pot acceptar, bloquejar o eliminar les 'cookies' instal·lades al seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador del seu dispositiu.

Si es bloqueja l'ús de galetes (cookies) al navegador és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina web no estiguin disponibles.

Arquitectura i disseny

El disseny català

Disseny HUB de Barcelona
Disseny HUB de Barcelona

Durant els últims quaranta anys, el disseny català ha assolit unes cotes d’excel·lència i de reconeixement enormes i ha influït de manera palesa en les arts visuals (i les arts en general) fins a tal punt que les propostes frontereres entre disciplines són, avui en dia, la forma de fer més estesa entre els joves (i no tan joves) dissenyadors. Per això, tot i que hi ha noms especialment marcats per la seva activitat industrial o gràfica, també és veritat que l’experimentació i la multidisciplinarietat són un valor a l’alça.

Les últimes dècades han estat cabdals per entendre l’espectacular creixement i consolidació del disseny a Catalunya. Amb una ferma tradició de promoció de les arts aplicades, potenciada des de la primera industrialització del país, d’ençà de l’arribada de la democràcia, el disseny català s’ha imposat internacionalment amb trets d’identitat força definits en tots els seus vessants. I, tot i que també se li retreu manca d’indústria que el sostingui, ha estat un sector que s’ha exportat i valorat arreu del món, amb dues característiques bàsiques: la capacitat d’innovació i un molt remarcable nivell de producció final.

Ja des de les acaballes del s. XIX, les institucions catalanes van posar de manifest la seva preocupació per la renovació de l’objecte i les arts aplicades. D’aquí la creació del Centre Industrial de Catalunya (1894) i el FAD (Foment de les Arts Decoratives) l’any 1903. Més tard, en el marc del FAD, i sota la influència funcionalista del GATCPAC, apareix el 1960 l’ADI-FAD (Agrupació de Disseny Industrial), amb la participació d’Antoni de Moragas, André Ricard, Oriol Bohigas, Daniel Giralt-Miracle, Rafael Marquina i el teòric Alexandre Cirici, entre molts d’altres. A partir de l’any 1961, l’ADI FAD també va organitzar els premis Delta de disseny industrial. El 1964, l’ADG-FAD (Associació de Disseny Gràfic) va crear, al seu torn, els premis Laus de disseny gràfic.

Identificació dels equipaments municipals de Barcelona, Claret Serrahima
Identificació dels equipaments municipals de Barcelona, Claret Serrahima

Juntament amb això, ha estat importantíssima la tasca de creació de coneixement i de massa crítica al voltant de la matèria del disseny, duta a terme pels diferents centres d’ensenyament i recerca, com les escoles Massana (1929), Elisava (1961), Eina (1966), Esdi (1989), amb la creació recent dels estudis de Grau Superior en Disseny de la UPC, per destacar-ne alguns exemples.

Per tot plegat, durant la dècada dels setanta emergeix una generació de dissenyadors pioners (no els primers, però sí els que marcaran l’escola de la modernitat), entre els quals destaquen Lluís Clotet, Claret Serrahima, Josep Lluscà, Ramón Benedito i Oscar Tusquets. Molts d’ells encara en actiu, han marcat tendència i són responsables de la formació estètica de les noves generacions.

Tanmateix, als vuitanta, els dissenyadors ja s’han cansat de la sobrietat imposada pel racionalisme funcionalista, i la postmodernitat comença a donar ales al punt de vista més creatiu i lúdic del disseny industrial. Carles Riart i sobretot Javier Mariscal exemplifiquen aquest canvi. Però també cal remarcar que, durant la dècada olímpica, l’àmbit del disseny gràfic es torna consistent i es profesionalitza, amb noms com Peret, Saura-Torrente (Edicions de l’Eixample), Yves Zimmermmann, Josep Maria Trias (TriasQuodDesign) i Enric Satué, entre molts d'altres.

L’adveniment dels Jocs Olímpics del 1992 i tot el que van comportar pel que fa a modernització i reinvenció de productes, espais i serveis, van situar el disseny català a l’avantguarda internacional. Cal esmentar aquí altres forces i esforços que també van col·laborar durant aquells anys en el sorgiment de la marca “Barcelona” com a centre inequívoc de producció de disseny: la creació el 1991 de la Primavera del Disseny, la projecció internacional dels premis Delta mitjançant exposicions, la posada en funcionament del BCD (Barcelona Centre de Disseny), la tasca de diverses revistes especialitzades i les agrupacions d'empreses (com ara els fabricants de mobles d’interior) per participar en fires i esdeveniments internacionals conjuntament. Cal mencionar, a més, la feina de divulgació i de constant estímul del disseny autòcton de teòrics com Juli Capella o Quim Larrea.

Amb el canvi de segle, però, el disseny català torna a revaloritzar el funcionalisme i el minimalisme. L’estudi Lievore-Altherr-Molina, Francesc Rifé, Nani Marquina, Patricia Urquiola,  Martí Guixé o Antoni Arola són alguns dels dissenyadors que donen forma al panorama que començarà a integrar les noves tecnologies en la manera de projectar i de produir. En pocs anys, s’incorporen a aquest col·lectiu noms com Martín Azúa, Ramon Úbeda, Mario Ruiz, La Granja (que, fills del minimalisme, comencen a replegar-se en una estètica més intimista) o Curro Claret, Emiliana (Ana Mir+Emili Padrós), Guillem Ferran o Ernest Perera (amb una perspectiva més experimental i multidisciplinari).

Tanmateix, en els últims anys, i pel que fa al grafisme, amb la irrupció de les noves tecnologies aplicades al disseny web i multimèdia, ja no són tan sols noms aïllats els que sobresurten, com Mario Eskenazi  o Alex Trochut, sinó col·lectius i estudis que es dediquen a pensar en la problemàtica global d’un producte o de serveis, com Vasava, Bendita Gloria, els germans Brosmind, Run, Eumogràfic o l’estudi Mucho, entre d’altres.

FAD de Barcelona
Seu del FAD a Barcelona

"Barcelona", © Javier Mariscal, VEGAP
Barcelona, © Javier Mariscal, VEGAP

Amb una ferma tradició de promoció de les arts aplicades, potenciada des de la primera industrialització del país, el disseny català s'ha imposat internacionalment amb trets d'identitat força definits.

Logotip de Brosmind © Brosmind
Logotip de Brosmind © Brosmind
Enric Satué, © Claudi Satué
Enric Satué, © Claudi Satué
Cartell dels Premis FAD 2012
Cartell dels Premis FAD 2012
L’Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
Generalitat de Catalunya Govern de les Illes Balears Ajuntament de Barcelona
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer, Xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull