Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana

Logotip Fundacio Ramon Llull

Cultura.  Ordino,  11/11/2016

La Fundació Ramon Llull premia la traductora alemanya Kirsten Brandt, l’antropòloga nordamericana Kathryn Woolard i el programador holandès Alfred Konijnenbelt

La Fundació Ramon Llull ha entregat avui a Andorra els seus premis destinats a reconèixer persones o institucions de fora del domini lingüístic que han treballat per la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Els guardonats en aquesta cinquena edició han estat la traductora alemanya Kirsten Brandt; el programador cultural holandès Alfred Konijnenbelt i l’antropòloga nord-americana Kathryn Woolard. Aquesta darrera ha estat guardonada amb el Premi Internacional Ramon Llull que atorguen conjuntament l’Institut Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana.


L’acte de lliurament s’ha celebrat a l’Auditori Nacional d’Andorra i hi han participat la ministra de Cultura, Joventut i Esports d’Andorra, Olga Gelabert; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila; el director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano; i el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro.

La ministra de Cultura Joventut i Esports del govern d’Andorra, Olga Gelabert, ha afirmat que “per tal que una cultura pugui ser projectada eficaçment a l’exterior calen moltes coses: que sigui una cultura viva i de qualitat, ambiciosa, amb vocació universal”. “Cal que existeixi un compromís institucional, i aquest acte és un lloc adequat per recordar i renovar el compromís clar del Govern d’Andorra en la projecció de la cultura catalana, que s’encarna en la nostra participació destacada en la Fundació Ramon Llull”, ha assegurat.

El conseller de cultura de la Generalitat, Santi Vila ha declarat que aquests premis signifiquen el “reconeixement a unes persones que han sentit curiositat per la nostra llengua i cultura i s’hi ha compromès amb criteris d’excel·lència”. El conseller de Cultura de la Generalitat considera que Catalunya “viu desacomplexadament les seves dimensions, perquè es pot ser un país i una nació molt petites i, alhora, despertar la curiositat, l’interès i la complicitat més universals”. Segons Vila, “som una nació i una cultura que vol viure amb normalitat i plenitud el seu paper al món”.

De la seva part, Vicenç Villatoro ha manifestat que “una cultura com la nostra no pot viure plena i, sobretot, no es pot projectar si no hi ha uns compromisos personals forts” en referència als tres premiats. A més, ha afegit que “aquestes persones que avui premiem procedeixen de fora del nostre país, i des de fora han manifestat la seva complicitat, han teixit pont”. Per tant, “avui premiem compromisos i complicitats”.

El Premi Ramon Llull de Traducció Literària el convoca la Fundació Ramon Llull. Reconeix la millor traducció literària del català publicada l’any anterior al de la convocatòria i en distingeix el traductor. L’alemanya Kirsten Brandt (1963) ha estat guardonada en la cinquena edició del premi per la seva traducció a l’alemany d’Incerta Glòria, de Joan Sales. Kirsten Brandt és també la traductora a l’alemany de Jaume Cabré, de qui va traduir Les veus del Pamano, que va aconseguir un gran èxit l’any 2007 coincidint amb la participació de la literatura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt. També ha traduït clàssics catalans com Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda i altres grans autors catalans com Josep Pla, Eugeni Xammar, Carme Riera, Pere Calders o Baltasar Porcel.

En la glossa de la premiada, Montserrat Camps ha destacat la fèrtil trajectòria de Brandt en pocs anys, i ha assegurat que no s’aturarà aquí. Camps ha recordat també que la traducció d’Incerta Glòria ja va ser reconeguda a la Fira del Llibre de Leipzig i ha afirmat que “els traductors literaris fan possible que un autor parli totes les llengües del món”.

Brandt ha agraït haver tingut “el privilegi de poder traduir una sèrie de grans autors i autores de la llengua catalana, com Jaume Cabré, Mercè Rodoreda, Josep Pla, Joan Sales, entre molts d'altres”. Brandt s’ha mostrat convençuda que si un traductor fa bé la seva feina, aquesta ha de ser invisible per al lector. Citant una amiga seva ha comparat la traducció amb una finestra a través de la qual el lector veu el món de l’autor “si el vidre no és prou net, es notarà que hi ha la finestra”, ha firmat alhora que agraïa el guardó,

El Premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana distingeix una persona o institució estrangera que hagi promogut un projecte rellevant per enfortir la creació cultural catalana arreu del món. El premi és honorífic i inclou l’obsequi d’una litografia d’Antoni Tàpies. El premiat és Alfred Konijnenbelt, director del festival d’arts de carrer Spoffin Festival, que des del 2010 se celebra anualment a la ciutat holandesa d’Amersfoort. Des dels seus inicis, el festival ha mostrat un gran interès per les arts de carrer de Catalunya, com ho demostren les fins a 20 companyies i grups catalans que ha programat al llarg dels seus anys de vida.

El director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, n’ha fet la glossa destacant les característiques del festival d’Spoffin, que ha definit com un festival “de caràcter eclèctic i transversal, tot un referent en arts de carrer”. N’ha destacat també la seva aposta pels artistes joves i el fet que “en 10 anys ha programat 20 grups catalans”

Koninjenbelt ha explicat que mai ha programat una companyia només pel fet de ser catalana sinó que sempre ho ha fet per la seva qualitat i ha afirmat que a Catalunya “sempre hi he trobat produccions especials, que arriben i que tenen una enorme qualitat”. “He après que els catalans estan orgullosos de la seva cultura i els agrada compartir-la tant com poden. A diferència d’altres països, no és una cosa del passat sinó quelcom ben viu a la societat actual”, ha afirmat.

El Premi Internacional Ramon Llull, que arriba a la seva 26a edició i està dotat amb 8.000 euros conjuntament amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana, vol reconèixer la trajectòria d'una persona o institució en la difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes. El premi s’atorga a l’antropòloga nord-americana Kathryn Woolard per “ajudar notablement a fer conèixer la situació del català entre la comunitat acadèmica, sobretot dels Estats Units”. Woolard ha dedicat bona part de la seva activitat investigadora i divulgadora a la situació sociolingüística de Catalunya. Ha analitzat especialment les relacions entre llengua, identitat i actituds lingüístiques a Barcelona i ha estudiat l’evolució d’aquestes relacions durant les últimes dècades, des de la fi de la dictadura.

En la glossa de la guardonada, el president de la Fundació Congrés de cultura Catalana, Miquel Strubell, ha assegurat que “Woolard ha estat una gran estudiosa durant més de 40 anys de la realitat sociolingüística catalana que amb els seus estudis teòrics i pràctics ens ajuda a entendre les ideologies lingüístiques”.

Kathryn Woolard ha explicat que “he vist la singularitat del català en els meus estudis quantitatius des de l’any 1979, quan vaig trobar que a les oïdes dels joves de Barcelona, el català sonava més prestigiós que el castellà. Avui, la llengua catalana és singular també pel número de nous parlants que la fan servir com a segona llengua. El  català d’avui no és només singular, sinó també plural. Això és una font d'optimisme no només per a la llengua catalana, sinó també per al nostre món “globalitzat”, on fan falta nous models lingüístics”.

x02z14

 

Avui s’han lliurat a Andorra els V Premis de la Fundació

Logos Institut Ramon Llull Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Govern Andorra Consell Ciutats Valencianes Ciutats Balears L'Alguer