Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana
Cultura catalana

Logotip Fundacio Ramon Llull

Llengua.  Barcelona,  19/05/2015

El lingüista nord-americà Philip D. Rasico serà guardonat amb el XXVè Premi Internacional Ramon Llull

El jurat del Premi Internacional Ramon Llull ha decidit, per unanimitat, atorgar aquesta distinció al lingüista nord-americà Philip D. Rasico “per estudiar i difondre arreu la llengua i la cultura catalanes, per la seva rigorosa tasca en l’ensenyament i la recerca de tipus acadèmic i per la seva fidelitat al català i a Catalunya”. Rasico ha dedicat la seva trajectòria professional i acadèmica al català. És especialista en textos de català antic i en els menorquins que es van instal·lar a la Florida al s. XVIII i hi van mantenir el català diversos anys. 


El premi, dotat amb 8.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt d’una obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat.

Enguany, el jurat ha estat format per Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i Vicenç Villatoro, M. Teresa Cabré, Manuel Pérez-Saldanya i Joaquim Torres,  per part de la Fundació Ramon Llull.

En les darreres edicions els guardonats han estat Juan Carlos Moreno Cabrera (2014), Max Wheeler (2013), Georg Kremnitz (2012), Malika Ahmed (2010), Denise Boyer (2009), Michael van Walt van Praag (2008), Alan Yates (2007), Tilbert Stegmann (2006), Paul Preston (2005) i Giuspeppe Tavani (2004).

Philip D. Rasico

Philip D. Rasico, nascut a Indianapolis el 1952, és professor del Departament d’Espanyol i Portuguès de la Universitat de Vanderbilt des del 1984 i abans havia estat professor a les universitats d’Indiana i de New Hampshire. A Indiana fou deixeble del professor Josep Roca Pons, que li va inculcar un gran interès pel català, llengua que ensenya al seu Departament i a la qual ha dedicat pràcticament tota la seva intensa recerca. És membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut Menorquí d’Estudis. Ha estat fundador de la NACS i en fou president (2001-2003). És igualment membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i n’ha estat vicepresident (2006-2009).

La seva tesi doctoral, Estudis sobre la fonologia del català preliterari, fou publicada el 1982 a la col·lecció “Textos i estudis de cultura catalana”, amb pròleg de Joseph Gulsoy, i ha estat represa, juntament amb molts altres treballs complementaris d’un gran interès, al volum El català antic, publicat per la Universitat de Girona el 2006, amb una introducció de Josep Moran.

Ha dedicat molta atenció als textos en català antic estudiats o recollits per Joaquim Miret i Sans i ha publicat un llibre singular sobre aquest gran erudit, Cafè i quilombo. Els diaris de viatge de Joaquim Miret i Sans (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2001).

Ha treballat igualment amb intensitat sobre el grup de menorquins que es van instal·lar a la Florida al segle XVIII i que van conservar-hi durant molt de temps el català, del qual encara queden nombrosos rastres. Entre molts altres estudis, hi destaca el llibre Els menorquins de la Florida. Història, llengua i cultura, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, a la Biblioteca Abat Oliba, el 1987. 

Va col·laborar amb Joan Coromines tant al Diccionari com a l’Onomasticon i, després de la mort de Coromines, ha continuat treballant a partir dels enormes materials que va deixar inèdits, sobretot pel que fa a la Catalunya del Nord.

És coautor del Llibre blanc sobre la unitat de la llengua catalana (1989), ha participat en nombrosos congressos i ha fet conferències arreu dels Països Catalans.

x02z14

Concedit per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana

Logos Institut Ramon Llull Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Govern Andorra Consell Ciutats Valencianes Ciutats Balears L'Alguer