Simone Cattaneo és un dels 8 traductors que enguany han rebut una subvenció del Llull dirigida a professionals estrangers que estiguin treballant en la traducció d’obres de la literatura catalana. Gràcies a l’acord de col·laboració amb la UAB, els beneficiaris poden estar-se al campus i comptar amb els recursos que proporciona la facultat de traducció i interpretació. Cattaneo conversarà sobre aquest procés de traducció amb Joan Safont, comissari de l’Any Colla de Sabadell. D’aquesta manera, l’activitat s’incorpora en el programa oficial de la commemoració d’aquest grup d’escriptors.
També es debatran altres temes com el rol central del traductor en els intercanvis culturals i literaris, la recepció de l’obra de Trabal o la relació de la literatura catalana entre els lectors italians.
Joan Safont (Mataró, 1984) és periodista i escriptor. Llicenciat en Dret (UPF) i Màster en Reporterisme i Periodisme Avançat (URLL), actualment, doctorand a la UdG. És l'actual coordinador de La Llança, el diari digital d'El Nacional.cat. És guionista de documentals i col·laborador del programa de televisió Més 3/24 de TVC i de les revistes L’Avenç, Revista de Catalunya i Valors. També col·labora a El Temps i Crític. En el seu primer llibre, Per França i Anglaterra, la Primera Guerra Mundial dels aliadòfils catalans, treballava el periodisme, la literatura, la política i la societat catalanes entre la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil. L’any 2016 va publicar Capitans del Comerç explicats pels seus fills i darrerament ha publicat Sabotatge contra Franco. Episodis d’oposició dels que havien guanyat la guerra, el seu tercer llibre.
Simone Cattaneo (Gallarate, 1981), és doctor en Filologia Hispànica per la Universitat Alma Mater Studiorum de Bolonia. Ha traduït a l’italià autors catalans com Maite Carranza o el poeta Manuel Forcano.
L’home que es va perdre, una proposta original i innovadora de Trabal
Lluís Frederic Picàbia és un empresari d’èxit víctima d’un fort desengany amorós que combat amb una curiosa dèria: perdre coses per després trobar-les. Movent cel i terra si és necessari. Seguint aquest fil narratiu, la necessitat de perdre coses esdevé patològica i acaba abastant persones o edificis. Fins al punt de fer d’això una mena d’indústria amb ramificacions per tot el planeta.
Sobre aquest absurd es construeix una trama deliberadament inversemblant, un artefacte sofisticat amb el qual l’autor juga amb un lector que es deixa engalipar a canvi d’una bona estona de lectura plaent, d’humor intel·ligent i aventures per indrets i personatges rocambolescos que ens transporta amb naturalitat dels Estats Units a Suècia o Manxúria.
Francesc Trabal (Sabadell, 1899 – Santiago de Xile, 1957) va ser un dels membres destacats de la Colla de Sabadell. Viatger inquiet, destacà per les seves actituds crítiques i humorístiques, pròximes al dadaisme. Personatge inquiet i brillant, té, des de molt jove, un paper actiu i destacat dins la cultura catalana de l'època. A divuit anys, i a la seva ciutat natal, forma part d'un cercle d'amics en què figuren personatges importants del món de les lletres, l'art i la política. Joan Oliver, amic seu i company de tasca, de viatges i de facècies durant molts anys, ens en dóna, al seu llibre Tros de paper, una semblança cordial, anecdòtica, sensible i suficientment rigorosa per fer-nos adonar del caràcter i les activitats de Trabal i del seu grup d'amics durant aquells anys d'adolescència o de joventut; i també gràcies a la informació amable i valuosa de Joan Oliver, puc dir que Francesc Trabal era un home entusiasta, sociable i ple d'activitats culturals. Redactor i director més tard del Diari de Sabadell, hi escriu articles curiosos, divertits, plens d'acudits nous i d'embolics colpidors, molt en la línia dadaista d'épater burgesos i també polítics. Anima i dirigeix revistes, debats, associacions, com per exemple la Federació d'Associacions de Música -una sèrie de grups d'amics de la música que, situats un a cada cap de comarca, i depenent tots de l'Associació de Música de Barcelona, feia possible el miracle que totes les ciutats del Principat poguessin escoltar, als seus teatres, les millors figures del món de la música. També col·labora en la creació de les edicions "La Mirada" de Sabadell que més tard es fusionarien amb l'editorial Proa amb el nom de Col·lecció "La Mirada". I és en aquestes edicions sabadellenques on apareix, l'any 1925, el seu primer llibre: L'any que ve, que el situarà com a humorista i escriptor, i formant part d'un grup que va ésser anomenat el Grup de Sabadell.