Imprimir

Jordi Cervelló

Música contemporània

(Jordi Cervelló, Barcelona 1935)

Compositor i pedagog. El violí i, en general, la música de corda són el centre de la seva trajectòria vital i artística des que als sis anys va iniciar estudis de violí amb els mestres Rosa Maria Faria i Joan Massià. Posteriorment estudià virtuosisme amb Franco Tufari, a Milà, i amb Eugen Prokop. A partir de 1960 s’inicia en la composició a Barcelona amb el mestre Josep Maria Roma, amb el qual estudia harmonia, contrapunt i instrumentació. 

L’obra Seqüències sobre una mort (1973), que va rebre el premi Ciutat de Barcelona, il·lustra, en aquesta primera etapa, la recerca d’un estil de marcat accent expressionista i gran poder comunicatiu, virtuosisme i alenada lírica. El violí, sens dubte, ha inspirat la major part de la seva música. Ha cultivat una línia fermament arrelada en els grans clàssics del segle xx. El seu catàleg, àmpliament difós a diverses ciutats europees i dels Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Israel, consta d’unes quaranta obres per a corda, que inclouen des de peces per a violí sol fins a obres per a violí, viola i violoncel sol i orquestra, passant per diverses agrupacions de cambra.

Sonatina (1994) i els 4 Capricci (1998), amb la mirada posada en Paganini, il·lustren el seu apartat de peces concebudes a partir de l’experiència docent per ajudar al progrés tècnic dels estudiants. Algunes de les seves obres més representatives per a orquestra de corda, com Dos moviments (1965), Anna Frank, un símbol (1971), Concerto grosso (1973) i Cimento di luce e tenebra (1985), han estat interpretades per conjunts de prestigi internacional com l’English Chamber Orchestra, els Virtuosos de Moscou, l’Orquestra de Cambra Holandesa i la Camerata Lysy de Gstaadt.

El caràcter líric i nostàlgic de la seva música brilla de manera especial en obres com els dos Divertimenti (1996); Homenatge (1994), per a violoncel; Vers l’infinit (1983); Formas para una exposición. Lux et umbra i l’elegia per a cordes Madrid, 11 de marzo il·lustren un estil que culmina en els últims anys amb peces tan significatives per la seva bellesa, lirisme i escriptura virtuosa com el Concert per a violí i orquestra simfònica (2005), estrenat per l’Orquesta Sinfónica de la RTVE el 23 de setembre de 2005 amb gran èxit; el Divertimento 2002 pour petite orchestra, per encàrrec de l’OBC, i el poema dramàtic per a orquestra Ybris, estrenat el 2006 per l’Orquesta Nacional de España (ONE) dirigida per Josep Pons, obra en la qual l’autor vol plasmar «l’espiral de violència que condueix al desastre i el lament de les víctimes que en pateixen les conseqüències. És una obra que combina atmosferes expressionistes i impressionistes i desferma forts contrastos, des de l’amenaça fins a l’angoixa i el dolor de les víctimes».

Músic de escriptura refinada, que atorga un especial relleu expressiu a les cordes, Cervelló va rebre amb alegria l’enregistrament el 2006 d’un disc monogràfic que li va dedicar la Fundación Autor i que aplega tres obres orquestrals: Formas para una exposición, Lux et umbra i l’elegia per a cordes Madrid, 11 de marzo. De la direcció musical se’n va fer càrrec el jove director espanyol Alexis Soriano, al davant de dues orquestres de Sant Petersburg. A la mateixa ciutat, el  desembre de 2009, l'Atrium String Quartet va enregistrar quatre quartets de corda: Remembrances, Dos moviments, Etüden nach Kreutzer i A Bach.

L'any 2010 rep el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a una obra «a cavall entre la tradició històrica i la sensibilitat contemporània, en la qual brilla el seu excepcional domini de la corda». El mateix any és nombrat compositor-resident de l’Orquestra Simfònica del Vallès i s’interpreten quatre obres del seu catàleg: Divertimento 2002, Concertino per a violí i cordes, Anna Frank, un símbol i una fanfara que porta per títol Els tres tambors. Escriu la cantata Vergine madre per a baríton, cor i orquestra, i entre 2010 i 2011 compon obres com Natura-Contranatura per a orquestra simfònica; Duo-Sonata per a violí i piano, estrenada a la Schubertiada de Vilabertran, i Quatre Intermezzi per a piano, estrenada al 14è Festival de Santa Cristina d’Aro pel pianista català Marc Heredia.

Dintre de la seva temporada, la Banda Municipal de Barcelona estrena, el 30 de gener de 2011 a l’Auditori de Barcelona, una ambiciosa obra d’encàrrec, el Concert per a piano, instruments de vent i percussió, amb el pianista català José Enrique Bagaría com a solista. El 16 de novembre del mateix any, a la Sala Weill del Carnegie Hall de Nova York estrena Il diavolo, per a violí i piano, inspirada en el Capriccio núm. 13 de Paganini, amb interpretació a càrrec de Jesús Reina (violí) i Cullan Bryant (piano). Més recentment ha escrit Prova di violino, peça dedicada al luthier català  David Bagué que el violinista i membre del Quartet Casals Abel Tomàs estrenà al Palau de la Música Catalana el maig de 2013.

L'Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s´hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió.
Generalitat de Catalunya
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull