(Joan Guinjoan, Riudoms 1931)

Nascut a la comarca tarragonina del Baix Camp, en el si d’una família pagesa de la qual estava destinat a ser l’hereu, s’inicià en el món de la música als catorze anys fent estudis de piano, que clou al Conservatori del Liceu el 1952. Dos anys després es trasllada a París per completar la seva formació a l’École Normale de Musique, que acull el seu debut com a pianista a la capital francesa, amb un recital a la Salle Cortot, el 23 d’abril de 1955.

Els anys 50 són d’una intensa activitat concertística, amb gires i recitals per Espanya, França i Alemanya, etapa que s’aturarà la dècada següent, després d’haver ofert més de dues-centes cinquanta actuacions, en benefici de la composició, que estudià amb el català Cristòfor Taltabull, i posteriorment, de tornada a París, a l’Schola Cantorum, on treballà amb Pierre Wissmer (composició), Edmund Pendleton (direcció d’orquestra) i Jean-Étienne Marie (electroacústica). En l’ambient parisenc es va amarar de les tècniques d’avantguarda; assistí a classes d’Olivier Messiaen i als reveladors concerts del Domaine Musical de Pierre Boulez. El 1964 obre un nou vessant, la direcció d’orquestra, en crear a Barcelona el conjunt Diabolus in Musica, que encoratja l’estrena de noves partitures i difon l’obra dels clàssics del segle XX en els principals festivals de tot l’Estat, i amb el qual fa el primer enregistrament discogràfic a Espanya de La història del soldat, d’Ígor Stravinski.

La preocupació per les possibilitats d’especulació tímbrica marca els seus inicis com a compositor, que estrena oficialment amb la peça Suite op. 1, núm. 1 (1960), interpretada per l’autor mateix en el seu últim recital com a pianista, el 25 d’abril de 1960, al Teatro Pérez Galdós de Las Palmas de Gran Canaria. Aquesta primera etapa donà fruits tan interessants com Células, per a piano; el ballet Los cinco continentes, estrenat al Gran Teatre del Liceu el 1969; el poema simfònic per a cor i orquestra La rosa dels vents, premi Ciutat de Barcelona el 1978, i una pàgina d’irresistible atractiu tímbric, Ab Origine (1974). Obres com Tensió-Relax (1972), El Diari (1977) i Acta Fabula (1975), per a veu i conjunt instrumental, il·lustren un període de transició, de recerca d’un llenguatge més lliure, fruit del domini de les més diverses tècniques i estètiques, des del dodecatonisme i el serialisme fins al grafisme i la música flexible.

La bellíssima Música per a violoncel i orquestra, del 1975, revisada el 1980, marca un nou rumb, de major expressivitat, claredat i perfecció formal que juga amb la idea de la «humanització instrumental» en front de la freda experimentació. La percussió variada, la rica paleta orquestral, la vitalitat rítmica i la riquesa tímbrica es converteixen en senyals d’identitat d’una música cada cop més càlida, subtil i imaginativa. Els seus concerts per a piano, per a violí i per a guitarra, les seves peces de cambra com Trio per archi (1982), l’impactant Hommage à Carmen Amaya que Percussions de Strasbourg va estrenar a Tolosa de Llenguadoc i una de les seves creacions més importants, Passim Trio (1988), il·lustren aquest nou i brillant estil de Guinjoan, que culmina amb el seu excel·lent Concert per a piano (1983), dedicat més tard a la memòria de l’exministre socialista, assassinat per ETA, Ernest Lluch, i amb Gaudí, la seva primera i única òpera, amb llibret de Josep Maria Carandell, que es va començar a gestar el 1989, per encàrrec de l’Olimpiada Cultural, ambiciós programa d’activitats en el marc dels Jocs Olímpics Barcelona 92. Finalitzada aquell any, després d’una exasperant demora es va estrenar al Liceu el 2004, dirigida per Josep Pons. Com a joia de la partitura, brilla el ballet Trencadís, que encaixa els dos actes, obra mestra d’opulent virtuosisme orquestral, reescrita el 1994.

El quartet amb piano Self-Paráfrasis (1997); l’excepcional Concert per a clarinet (2004), comanda de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i dedicat a Joan Enric Lluna; la intensa Simfonia n. 2, «Ciutat de Tarragona» (1999), en la qual el compositor utilitza motius temàtics molt propers al seu poble natal, o el seu Quartet de corda núm. 1, estrenat al Festival de Santander pel Brodsky Quartet el 2006 i presentat a Barcelona l’any següent per l’Arditti Quartet, il·lustren amb eloqüència la maduresa d’un clàssic de la creació contemporània.

El 2003, i fruit d’un encàrrec de la Rèsidencia d’Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Barcelona (CSIC), el pianista Josep Colom estrena Verbum (Genoma in música), obra inspirada en el descobriment d’un gen associat a la parla, amb la qual inaugura una nova línia de partitures de pòsit científic, que troba continuïtat en la seva Tercera Simfonia, «Sincrotró Alba», comanda de la mateixa institució per celebrar la inauguració d’un gran accelerador de partícules a Cerdanyola del Vallès (Barcelona). Nascuda d’un impuls creador de gran energia i escrita amb un admirable domini de recursos tècnics i expressius, aquesta Tercera Simfonia ha de ser considerada una de les obres fonamentals de la música contemporània catalana. La seva estrena va tenir lloc el 7 de maig de 2010 a l’Auditori de Barcelona, ​​interpretada per l’OBC sota la direcció d’Ernest Martínez Izquierdo, un dels més grans intèrprets de la música de Guinjoan, que també ha enregistrat l’obra, sota el segell Tritó, al costat de la Simfonia núm. 2, «Ciutat de Tarragona».

La composició Arrels (2008), primera peça per a cobla del compositor, estrenada al Palau de la Música Catalana per la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona sota la batuta de Josep Pons; la peça Sons de la terra (2007), escrita a petició del prestigiós acordionista Iñaki Alberdi o les Tres seqüències per a clarinet baix (2010), estrenada per Harry Sparnay a Barcelona, ​​mostren la flexibilitat i imaginació del compositor, sempre disposat a explorar les qualitats dels més diversos instruments.

La celebració del seu 80è aniversari va generar una notable sèrie d’actes i concerts d’homenatge en els principals auditoris espanyols; entre ells, el programa Carta Blanca –un cicle anual de concerts i activitats destinats a descobrir la música d’un compositor internacional– que l’Orquesta Nacional de España li dedicà el març de 2012, durant el qual es tornà a interpretar la seva Tercera Simfonia i s’inaugurà una àmplia exposició commemorativa de la seva vida i trajectòria. Dins del mateix context, l'Orquestra de Cadaqués, dirigida pel seu titular, Jaime Martín, estrenà, el 15 de gener de 2013, al  Palau de la Música Catalana, el seu Concert de percussió, obra encàrrec de la mateixa formació i la Fundación Autor, de gran exigència virtuosística, que interpretà el percussionista Miquel Bernat.

D’altra banda, cal destacar també la posada en marxa, per part del segell discogràfic Columna Música, d’una iniciativa artística molt ambiciosa: la publicació de la seva integral simfònica i pianística –aquesta última, a càrrec del pianista José Menor–, al llarg d’un seguit d’enregistraments, dels qual ja han vist la llum els tres primers volums. Una altra publicació notable ha estat l’edició en DVD de la seva òpera Gaudí, gravació en directe de l’estrena al Gran Teatre del Liceu, amb direcció escènica de Manuel Huerga i realització de Xavi Bové.

A més de la seva activitat creativa, desenvolupà també una important tasca pedagògica de divulgació musical, exercí la crítica musical i creà el Festival de Música Contemporània de Barcelona. És autor del llibre Ab Origine (Àmbit Serveis Editorials SA. Barcelona, 1981), on sintetitza el seu pensament musical. Està en possessió d’innumerables premis i guardons honorífics. És Officier dans l’Ordre des Arts et des Lettres, i Doctor honoris causa per la universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha rebut el premi Nacional de Música del Ministerio de Cultura (1990) i el de la Generalitat de Catalunya (1995) i l’Ajuntament de Barcelona el va distingir amb la Medalla d’or al mèrit artístic (1998). El 2004 va obtenir el V Premio Iberoamericano de la Música Tomás Luis de Victoria. El Palau de la Música Catalana el va escollir com a compositor resident en la seva temporada musical 2012-2013.