(Albert Guinovart, Barcelona 1962)

Com a pianista, després d’acabar els estudis a Barcelona completà la seva formació a Londres amb Maria Curcio, de qui va ser assistent, i inicià una carrera com a solista centrada en el repertori romàntic, amb una dedicació especial a l’obra d’Albéniz, Granados i Turina. També ha desenvolupat una brillant carrera en el món del lied, acompanyant en els seus darrers anys la gran soprano barcelonina Victòria dels Àngels en les gires internacionals.

Brillant orquestrador, és autor d’abundant música escènica (òperes, musicals, ballet), així com de nombroses obres simfòniques i de cambra en què el piano té contínuament un paper protagonista, i sovint són interpretades pel compositor mateix. En la seva música, de factura impecable, sempre sorprèn la frescor melòdica, el sentit cantabile, el vigor rítmic i un tractament orquestral de gran brillantor i poder de comunicació amb el públic.

És autor de dues òperes de cambra. La primera, Atzar, amb llibret de Rosario Curiel, es va estrenar a la Universitat de Barcelona l’1 de juliol de 1998, per encàrrec de l’Aula de cant del Conservatori del Liceu, sota la direcció musical de Miquel Ortega. La segona, Alba Eterna, amb llibret de Jordi Faura, es va presentar els dies 12 i 13 de desembre de 2009 al Teatre Fortuny de Reus, per encàrrec del mateix teatre i de la companyia Camera Musicae, amb les veus de la soprano Begoña Alberdi, la mezzo Clàudia Schneider, el tenor Antoni Comas i el baríton Marc Canturri, acompanyats per l’Orquestra Camera Musicae i sota la direcció de Tomàs Grau.

També és autor del ballet Terra baixa, estrenat el 1999 per l’Esbart de Sant Cugat al Teatre-Auditori de l’esmentada ciutat i amb l’Esbart i l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, així com de les cantates Els fills del segle, sobre poesies de Miquel Desclot, estrenada el 1994 al Palau Sant Jordi per l’Orquestra Ciutat de Barcelona (actual OBC) i una massa coral integrada per sis-centes veus; Arion i el dofí (2008), per a tenor, baríton, cor infantil i ensemble instrumental, i El bestiolari de la Clara, setze cançons sobre poemes de Miquel Desclot per a cor de veus blanques i piano, estrenada al Teatre Auditori de Granollers el 2009. El 18 de febrer de 2014, el Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya estrena, al Palau de la Música Catalana, el seu Te Deum 2014, per a doble cor de veus blanques i piano, obra encàrrec amb motiu del 25è. aniversari d’aquesta formació vocal.

Dins el seu ampli catàleg orquestral destaquen partitures com Suite Goyesca, estrenada la tardor del 2002 durant una gira per Àsia de l’Orquestra de Cadaqués, sota la direcció de Phillipe Entremont; el seu Concert per a piano i orquestra, «Traces», estrenat el 27 de maig de 2005 al Teatre La Faràndula de Sabadell per l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Edmon Colomer; La vida secreta, estrenada el 29 de juliol de 2006 per l’Orquestra de Cadaqués, sota la batuta de Vasily Petrenko; el poema simfònic per a gran orquestra El lament de la Terra (2008), obra encàrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), estrenada el 9 de gener de 2009, sota la direcció de Roberto Minczuk; Dolce suono, concert per a bombardí i orquestra de cordes, estrenat per Víctor Ferragut –a qui està dedicada l’obra– i l’Orquestra Gèrminans, dirigits per Àlex Sansó, el 19 de març de 2010, a Reus, i Les mans del vent, concert per a piano i banda simfònica, estrenat per la Banda Municipal de Barcelona, sota la direcció de Franz Paul Decker i el mateix autor com a solista, el 28 de novembre de 2010. 

De factura cambrística són Clarobscur, concert per a percussió, piano i cordes (2005), encàrrec de la Fundació Caixa Catalunya amb motiu de l’exposició Rembrandt; La ciutat que parla, la ciutat que sona, per a piano, quartet de metalls i percussió, estrenada a l’Auditori de Barcelona el 2008; el trio Mirall trencat, per a trompa, violí i piano, estrenat l’11 de febrer de 2009 a l’Auditori Municipal de Terrassa; Les aventures de Monsieur Jules, per a quintet de metalls i piano, obra inspirada en les novel•les de Jules Verne, estrenada al Festival SBALZ d’Alzira el 30 de juny de 2011 amb l’Spanish Brass Luur Metalls. Per a piano també són la juvenil i ambiciosa Sonata, composta i estrenada a Barcelona el 1989; Tres Preludis (1992), estrenats en el Festival Castell de Peralada; Sonatina sobre temes de Mompou (1993); Fantasia-Evocació (en homenatge a F. Chopin) estrenada a l’Auditori de Barcelona el 2010; Souvenirs d’été (a la memòria de Maria Curcio), obra per a piano a quatre mans estrenada al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí pel pianista Eric le Sage i el mateix autor, el 10 d’agost de 2010, i Valsos poètics (a la memòria d’E. Granados), estrenats al Festival de Pasqua de Cervera l’abril de 2011.

En el terreny del teatre musical ha assolit el seu major triomf amb Mar i cel, un dels èxits emblemàtics de la companyia catalana de teatre Dagoll Dagom. Estrenat el 7 d’octubre de 1988 al Teatre Victòria de Barcelona, l’obra –amb nova orquestració i partitura totalment revisada– va ser reposada el 2004 al Teatre Nacional de Catalunya. El 12 d’octubre de 2006 es va estrenar en versió castellana al Teatro Gran Vía de Madrid i el 17 de març de 2007 es presentà la versió alemanya a l’Opernhaus de Halle, amb una nova orquestració per a orquestra simfònica. Es autor també dels musicals Flor de Nit, amb llibret de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán, estrenat el 7 d’abril de 1992 al Teatre Victòria de Barcelona; Gaudí, el musical de Barcelona, amb llibret de Jordi Galcerán i Esteve Miralles, estrenat el 24 de setembre de 2002 al Barcelona Teatre Musical, i La vampira del Raval, inspirat en la figura d’una llegendària assassina i proxeneta barcelonesa de principis del segle XX, que es va estrenar amb notable èxit al Teatre del Raval de Barcelona el desembre de 2011.

Una altra de les seves facetes més notables és la d’arranjador. Ha elaborat brillants orquestracions de cèlebres tangos per a l’OBC, enregistrades el 1998 per la multinacional Decca; una versió per a orquestra de cambra de l’òpera Goyescas, de Granados, que va ser enregistrada per l’Orquestra de Cadaqués sota la direcció musical de Gianandrea Noseda (Tritó) i, a petició del compositor Xavier Montsalvatge, realitzà la versió per a orquestra de cambra de les seves òperes Babel 46 i El gato con botas. També va col•laborar en l’orquestració del film The Artist, guanyador del Oscar a la Millor banda sonora el 2012. És autor de sintonies i música incidental per a populars sèries de TV3, Televisió de Catalunya, com Nissaga de poder i Laberint d’ombres, i posseeix una atractiva producció per a cobla i piano, que ha gravat amb la Cobla Mediterrània (Picap). Des de febrer de 2014 és membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Com a pianista, a més d’interpretar la seva pròpia obra, cultiva en particular el repertori romàntic i la música espanyola, i ha tocat amb formacions com la Sydney Festival Orchestra, Gürzenich Orchester-Kölner Philarmoniker, Orchestre Nationale de Montpellier, Helsinki Philharmonic Orchestra, Orchestre Nationale de Toulouse, i Franz Liszt de Budapest. Ha estat dirigit, entre d’altres, per Christopher Hogwood, Lawrence Foster, Franz-Paul Decker, Edmon Colomer i Josep Pons, i ha col•laborat també amb artistes com Barbara Hendricks, María Bayo, Juan Diego Flórez, Julia Migenes o Jaume Aragall.