Imprimir

Ramon Humet

Música contemporània

(Ramon Humet, Barcelona 1968)

Compositor i enginyer tècnic en telecomunicacions. Després de ser alumne de Gerry Weil i Harriet Serr a Caracas (1986-89), estudià composició i instrumentació amb Josep Soler i piano amb Miquel Farré. Considerat un dels valors més destacats de les noves generacions de compositors catalans, el seu treball va rebre un important suport i projecció internacional en obtenir el premi de Composició Olivier Messiaen 2007 per la seva obra Escenas de pájaros, guardonada també amb el premi Reina Sofía de Composició 2006.

La partitura, d’uns dotze minuts de durada i inspirada en el cant de diverses aus, va ser estrenada per l’Orquestra Simfònica de Montreal el 10 de gener de 2007 al Theâtre de Maisonneuve de Montreal, sota la direcció de Jean-François Rivest. La presentació a Espanya va tenir lloc l’octubre del mateix any a Madrid, a càrrec de l’orquestra de la RTVE, dirigida per Adrian Leaper, i a Barcelona es va sentir per primera vegada dins del festival Nous Sons el març de 2009, interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la batuta de Rubén Gimeno.

Autor de fina sensibilitat i sòlida tècnica compositiva, que es plasma en un refinat llenguatge personal, ha estat definit per Jonathan Harvey com un creador «delicat i subtil, amb una gran imaginació poètica». Entre les seves obres, moltes d’inspiració oriental i que expressen també un gran amor per la natura, es poden citar The Voice of the Devil (2000), per a flauta i guitarra; Encanteris (2000), per a piano sol; 3 Nocturns (2001), per a saxo soprano i orquestra simfònica, premi de composició Joaquín Rodrigo-Villa de Madrid 2005; Mantra II (2002), per a grup de percussió; Escenes del bosc, àlbum per a piano estructurat en tres quaderns (2004-2007); ...from the meadows (2006), per a flauta, saxo, piano, percussió i electrònica, i Jardín de haikus (2007), per a conjunt de cambra, obra encàrrec del Centro para la Difusión de la Música Contemporánea (CDMC).

Humet és un músic imaginatiu, vital i carismàtic que sap plasmar el seu pensament musical amb les més variades tècniques i recursos expressius i instrumentals. En un continu procés de depuració del llenguatge, ha donat forma a un original cicle concebut en quatre peces autònomes amb molts nexes en comú, reunides sota el títol Música del no ésser, en el qual desplega un gran refinament tímbric, atmosferes subtils i encant sonor que evidencien una vegada més l’important paper que tenen en el seu procés creador l’atracció per la filosofia i per la música tradicional japonesa. A Música del no ésser, Humet s’inspira en un breu poema pòstum del monjo zen Daido Ichi’i: «La música del no ésser / omple el buit: / sol de primavera, / blancor de neu, / núvols brillants, / vent transparent». El primer moviment, titulat Sol de primavera (2009), es va estrenar el 3 de maig de 2009 a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, a càrrec de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), dirigida per Manel Valdivieso. El segon moviment –de fet, però, el primer que va veure la llum–, Vent transparent (2008, rev. 2009), el va estrenar, el 14 d’agost de 2008, l’Orquesta de Cámara del Auditorio de Zaragoza-Grupo Enigma, dirigida per Juan José Olives, al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí (Catalunya). Les dues pàgines que tanquen el cicle –Blancor de neu (2009-10) i Núvols brillants (2010)– van ser escrites per encàrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i la Fundación Autor, i totes dues es van estrenar a l’Auditori de Barcelona el 24 de setembre de 2010, sota la direcció de Pablo González.

La seva producció simfònica inclou també les obres Escenas de viento (2007-2008), encàrrec de l’Orchestre Symphonique de Montréal, que l’estrenà, en el marc de la seva temporada d’abonament, el 30 de setembre de 2008, sota la direcció de Jacques Lacombe, i Gagaku (2007-2008), peça per a orquestra inspirada en l’antic gènere musical japonès, guardonada amb el XVII Premi internacional de composició Ciutat de Tarragona i estrenada en aquesta mateixa ciutat per l’OBC, dirigida per Eiji Oue, el 2 de juliol de 2009.

El gènere concertant desperta gran interès a Humet, que mostra novament la seva inspiració i talent en el Concert per a piano i conjunt instrumental «And the world was calm», un encàrrec de la formació Barcelona 216, estrenat el 5 de març de 2010 al Festival Ars Musica de Bèlgica pel pianista Jordi Masó –dedicatari de l’obra– i el conjunt barceloní, dirigits per Ernest Martínez Izquierdo, intèrprets que el mateix any van gravar l’obra a l’Auditori de Barcelona. El seu catàleg cambrístic s’ha vist també enriquit per Pètals (2009), per a piano, violí i violoncel, encàrrec del Trio Kandinsky i estrenat per aquest conjunt barceloní l’11 de desembre de 2009 al Munetsugu Hall de Nagoya, en el marc d’una gira de concerts per Japó. També el mateix any, el violoncel·lista Oriol Aymat i la pianista Sílvia Vidal van estrenar El jardí de Kinko (2008), al Festival Nous Sons de Barcelona, i el pianista Alberto Rosado presentà a La Pedrera de Barcelona el quart quadern d’Escenes del bosc, encàrrec de la Fundació Caixa Catalunya.

A partir de 2011 comença a escriure partitures per a cor amb obres com Salve Montserratina (2010-2011) i Tres Ofertoris (2012), ambdues estrenades per l'Escolania de Montserrat. Durant la temporada 2013-14 va ser anomenat Compositor Resident del Palau de la Música Catalana i fruït d'aquest vincle han sorgit El conte de l'àvia, Cant d'amor a la vida i Pau al Cor, escrites especialment per a les formacions vocals d'aquesta institució musical.

L’any 2012 el catàleg de Ramon Humet va sumar dos discos monogràfics que recullen algunes de les seves partitures simfòniques i cambrístiques més significatives. L’àlbum simfònic proposa gravacions en directe de les estrenes de Música del no ésser i el Concert per a piano i conjunt instrumental «And the world was calm», mentre que el segon és una nova producció, gravada a Londres el 2011 amb la prestigiosa London Sinfonietta dirigida per Nicholas Collon, que reuneix tres obres de cambra: Quatre jardins zen, Jardí de haikus i Pètals.

Debutà en el terreny operístic amb Sky Disc, òpera-oratori per a nou solistes vocals, cor mixte i orquestra simfònica, a partir d’una idea i llibret de la dramaturga britànica Rebecca Simpson, que s'estrenà a l'Òpera de Halle (Alemanya) el 2 d'octubre de 2013, amb direcció musical d'Andreas Henning i escènica, de Gert-Hagen Seebach.

L'Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s´hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió.
Generalitat de Catalunya
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull