(Joan Albert Amargós, Barcelona 1950)

Format al Conservatori del Liceu de Barcelona, el seu començament creatiu està marcat per l’empremta de compositors com Henze, Hindemith i Berio, que van assenyalar formalment i conceptualment la seva música, i la influència dels quals es pot indagar en composicions inicials, com Sis cançons d’homenatge a Picasso (1971), Le cheval de Malval (1976) o la Sonata para flauta y piano (1979), amb la qual va obtenir el primer premi en el concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona.

El 1975 creà, junt amb el baixiste Carles Benavent, l’influent grup de jazz fusió Música Urbana, amb el qual enregistrà dos discos, «Música Urbana» (1977) i «Iberia» (1978).El seu interès per aquest gènere s’ha mantingut al llarg dels anys, i es fa palès ja des de partitures com Hasta siempre Jaco (1998), per a big band, fins a l’Homenatge a Michael Brecker (2008), concert per a saxo alt i orquestra, estrenat sota la seva direcció el 13 d’abril de 2008 pel saxofonista Albert Julià i l’Orquestra de Cambra de Granollers, i en el qual l’autor busca establir un diàleg entre el món jazzístic i el simfònic.

La seva relació amb el flamenc, encara més estreta, també ha estat un camí de llarg recorregut, que s’inicia amb una creació per a orquestra simfònica per encàrrec del Ballet Nacional de España, Tarantos (1985), i que culmina amb Paisajes sonoros de España (2009), concert per a dos pianos i orquestra inspirat directament en la música popular espanyola. L’obra va ser escrita per a les germanes Katia i Marielle Labèque, que la van estrenar a l’Auditorio Nacional de Madrid el 9 d’abril de 2010, dins la temporada de concerts de l’Orquesta Nacional de España (ONE), dirigida pel seu titular, Josep Pons. Pocs mesos després, el 26 de novembre, i en el mateix escenari, l’ONE oferí una nova estrena, Siete canciones españolas (2010), per a cantaora (mezzo) i orquestra simfònica, a càrrec de Estrella Morente i, un altre cop, la batuta de Josep Pons.

El seu catàleg inclou altres creacions orquestrals en les quals l’autor posa també de manifest el seu interès per donar veu a instruments tradicionalment amb poca presència solista. Així, el 1995 escriu, per encàrrec del clarinetista Walter Boeykens, el seu brillant Concierto para clarinete y orquesta, que l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure, dirigida per Josep Pons, estrenà el 7 de juny de 1995 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Posteriorment, el clarinetista Isaac Rodríguez presenta, al Teatro Monumental de Madrid, la versió per a orquestra simfònica, amb l’Orquesta de la RTVE dirigida per Tamas Vasary. Igualment és autor de Concierto del Sur (1986) per a violí, violoncel i orquestra de cambra, estrenat també per l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure, amb Lluís i Gerard Claret com a solistes; Concert per a trombó baix i orquestra (2000), escrit a petició del trombonista valencià Raúl García i estrenat per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), dirigida pel britànic Gilbert Varga, el març de 2001; Obertura per a deixalles reciclades i orquestra, obra encomanada per l’Orquestra Simfònica del Vallès i estrenada el març de 2009, i Jocs Temàtics, per a banda de concert, estrenada per la Banda Municipal de Barcelona el 20 de febrer de 2011.

En l’apartat vocal és autor, entre altres, de Cantata de la terra (1993), per a cor, solistes i orquestra; Requiem (1994); Mil·lenarium (2003); la cantata infantil L’assemblea dels infants (2004), i dues òperes de cambra, ambdues estrenades per la formació Barcelona 216 sota la direcció musical del mateix autor: el 2001, Eurídice (Eurídice y los títeres de Caronte), al Convent dels Àngels de Barcelona, i el 2007, El saló d’Anubis o l’Acadèmia de Lilí & Danté, al Teatre Nacional de Catalunya. Les tres últimes obres esmentades compten amb llibret de Toni Rumbau. Així mateix, ha escrit composicions per a dos pianos i veu dedicades a les germanes Labèque i a la cantaora Mayte Martín per a la seva gira internacional i posterior gravació discogràfica «De fuego y de agua», i és autor del cicle de cançons Bestiari (2008), per a cor mixt i clarinet, a partir de l’obra homònima del poeta Josep Carner, estrenada a Barcelona pel Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana el 27 de febrer de 2010.

També és autor de nombroses partitures per a cinema, teatre i televisió, i posseeix una dilatada i molt reconeguda trajectòria com a arranjador, en què ha treballat amb un ampli ventall d’artistes, des de veus clàssiques com Montserrat Caballé, Plácido Domingo o Alfredo Kraus fins a destacades figures del món de la música popular. Dintre d’aquest àmbit es va encarregar de l’orquestració de la música de la cerimònia inaugural del Campionat Mundial de Natació, celebrat a Barcelona el juliol de 2013.

Els darrers temps, Amargós ha estat especialment sol·licitat a l’hora de portar d’altres gèneres al terreny orquestral simfònic. Una aventura creativa que es va iniciar l’any 2000 amb el cantaor flamenc Miguel Poveda, amb qui manté des de llavors una estreta col·laboració, a partir de l’espectacle Flamenco en orquestra, una proposta que ha assolit interpretacions a càrrec de l’ONE, l’OBC, l’Orquesta de Málaga i la Simfònica de Malmö (Suècia) i que es consolida amb l’edició del disc «Cante i orquestra» (2009), amb la Simfonietta Porta Ferrada i la Tangencial Taller de Músics. Sense sortir del territori flamenc, el 2010 signa, per al guitarrista flamenc José Fernández Torres, Tomatito, els arranjaments i l’orquestració de «Sonanta suite», que l’Orquesta Nacional de España, dirigida per Josep Pons, ha enregistrat per a Deutsche Grammophon, i és la primera vegada que el segell groc edita el treball d’un artista flamenc. En el mateix sentit ha anat la seva col·laboració amb el cantautor Joan Manuel Serrat, per al qual va orquestrar temes clàssics del seu repertori que han quedat plasmats en l’àlbum «Serrat Sinfónico» (2003).

L’any 2002 la Generalitat de Catalunya li va concedir el premi Nacional de Música per la seva «capacitat de síntesi entre els diversos llenguatges musicals» i l’Academia de las Artes y las Ciencias de la Música l’ha guardonat com a Millor arranjador, de manera gairebé ininterrompuda de l’any 2000 endavant. Especialment rellevant per al compositor ha estat la seva nominació al premi Grammy 2007, en la categoria de Millor composició clàssica contemporània, per Northern Concerto (2005), per a flauta dolça i orquestra, enregistrat en el disc «Movements» (OUR Recordings, 2007) per la flautista danesa Michala Petri –a qui està dedicat– i la Danish National Symphony Orchestra, dirigida per Lan Shui. El 2011 s’ha presentat també la primera gravació de la versió per a flauta travessera d’aquesta partitura, interpretada per la jove flautista de Salamanca, solista de la Hessicher Rundfunk de Frankfurt, Clara Andrada, i l’Orquesta Sinfónica de Castilla y León.