Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s'emmagatzemen al dispositiu de l'usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s'instal·lin galetes (cookies) al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes (cookies)

Aquesta web utilitza galetes (cookies) temporals de sessió i galetes (cookies) permanents. Les galetes (cookies) de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes (cookies) permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes (cookies) tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes (cookies) de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes (Cookies) d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes (cookies) de tercers

També es poden instal·lar galetes (cookies) de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. Com per exemple, serveis d'estadístiques com Google Analytics.

Gestionar les galetes (cookies) al meu navegador

L'usuari pot acceptar, bloquejar o eliminar les 'cookies' instal·lades al seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador del seu dispositiu.

Si es bloqueja l'ús de galetes (cookies) al navegador és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina web no estiguin disponibles.

Arts escèniques

Pol circense sud

El poeta i dramaturg català Joan Brossa (1919-1998) va escriure en més d'una ocasió que la fruita més saborosa del teatre no penja de la paraula. Apel·lant a les experiències de Vsèvolod Meyerhold, Brossa considerava imprescindible que el teatre prestés atenció a arts escèniques com el circ, l'il·lusionisme, els titelles o els pallassos. Basculant sempre entre el que és popular i el que és avantguardista, Brossa va ser pràcticament l'únic intel·lectual que va donar suport públicament i incondicional a la gestació i naixement d'estructures clau com el Circ Cric (1978), la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (1981) i el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà Memorial Charlie Rivel (1984), tres realitats avui plenament consolidades. Joan Brossa ens recorda que la saba, l'energia vital de les arts escèniques, neix espontàniament a l'àgora del carrer, com als mercats de l'edat mitjana i la Commedia dell'Arte.

Leandre
Leandre

La frenètica activitat del circ català i la singularitat estètica de les seves produccions han fet de Catalunya l'obligat referent del sud d'Europa. L'impacte internacional de La Central del Circ (mitjançant programes com Cir-que-o, Trans-Mission i altres) genera intercanvi i multiplicació d'idees. Per la seva banda, les companyies augmenten en qualitat i quantitat: com a mostra, les singulars propostes de Circ Pànic, Zahir Circo, Botproject, Estropicio o Escarlata Circus, i l’especial comicitat dels pallasos i pallases Leandre, Alba Sarraute, Adrian Schvarzstein o Pepa Plana (des del 2012, a l’espectacle Amaluna del Cirque du Soleil).

El 1976 s'estrena el primer espectacle de circ contemporani català (TripijocJocTrip, de la companyia La Tràgica). El circ contemporani de Catalunya és, doncs, anterior a l'australià Circus Oz (1978), a la consolidació definitiva del Nouveau Cirque francès i molt anterior a l'aparició del Cirque du Soleil (1984). El Circ Cric de Tortell Poltrona inaugura la seva carpa itinerant el 1981. El circ contemporani català es caracteritza per l'energia solar, l'espontaneïtat desenfrenada, la llibertat creativa i l’empàtica alegria tan pròpies de les riberes mediterrànies.

Enfila't - Plecs (Foto Sheila Del Val)
Plecs, d'Enfila't (foto: Sheila Del Val)

El circ català cobra un impuls definitiu el 2004 amb la fundació de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), que el 2008 crea i gestiona la fàbrica de creació La Central del Circ. En col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat, l’APCC i l’Institut Ramon Llull, ha elaborat el Pla Integral de Circ (2008-2012), que intenta millorar aspectes com formació d’artistes, producció, circuits d’exhibició, i també consolidar estructures i centres de creació com l’Escola de Circ Rogelio Rivel, l’Ateneu Popular Nou Barris, La Central del Circ, Roca Umbert, Cronopis, Tub d’Assaig, La Crica,Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC) o L’Estruch.

Escarlata Circus
Escarlata Circus

Catalunya organitza els festivals internacionals de circ Fira de Circ de La Bisbal, Trapezi, Curtcirckit, Festival de Pallassos de Cornellà Memorial Charlie Rivel, Pallassòdrom i Festival 1, 2, 3 del pallasso. Alguns festivals generalistes inclouen circ: FiraTàrrega, Grec, Festes de la Mercè, Temporada Alta i Festival de Teatre Còmic Ple de Riure, entre d’altres. Diversos equipaments de titularitat pública o concertada inclouen circ a la seva programació regular: Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure i Mercat de les Flors-Centre de les Arts del Moviment (Barcelona), Kursaal (Manresa), Teatre Principal (Olot), La Paeria (Lleida), Auditori (Granollers), etc.

En l’àmbit de la difusió, la revista especialitzada Zirkólika catalitza les activitats del sector circense i en reflecteix l’actualitat internacional.

Pepa Plana
Pepa Plana

La frenètica activitat del circ català i la singularitat estètica de les seves produccions han fet de Catalunya l'obligat referent del sud d'Europa.

Los Galindos
Los Galindos
Companyia de circ EIA
Companyia de circ EIA
Mumusic circus. Mostra Igualada, fira de teatre infantil i juvenil. (Font ACN)
Mumusic circus. Mostra Igualada, fira de teatre infantil i juvenil. (font: ACN)
L’Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
Generalitat de Catalunya Govern de les Illes Balears Ajuntament de Barcelona
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer, Xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull