Explica'ns qui ets, la teva edat, on vius, els teus estudis.

Soc la Staša, tinc 25 anys i estudio italià a la Facultat de Filologia de Belgrad, Sèrbia.

¿Per què vas decidir fer pràctiques a Catalunya?

Perquè la millor manera d’aprendre una llengua és viatjar al país on es parla. És completament diferent estudiar català a Sèrbia i viure en català a Catalunya. Necessitava apropar-me als costums, les tradicions i la gent catalans per poder millorar el coneixement de la llengua, i estic molt contenta i agraïda per aquesta oportunitat.

¿Coneixies l'empresa/institució abans de fer-hi pràctiques? ¿Com et vas assabentar de la convocatòria de pràctiques per a estudiants de català a l'estranger?

Sí, em vaig assabentar sobre l’Institut Ramon Llull durant el primer any dels meus estudis de català: el meu professor, aleshores en Pau Bori, ens en va parlar una mica i jo vaig trobar les informacions a la pàgina web -què fan, com i per què- i em vaig sorprendre (positivament) molt. Estic convençuda que el fet que el Llull promocioni no només la llengua catalana, sinó també la seva cultura i literatura, és la millor manera de fer.

Sobre les pràctiques, me’n vaig assabentar gràcies a la meva nova professora de català, la Lea Feliu. La Lea es va adonar de les ganes que tenia de millorar el meu nivell de català i de viure una temporada a Catalunya, i aleshores em va proposar d’enviar la sol·licitud per fer pràctiques al Llull. Moltes gràcies Lea!

¿Com ha estat la convivència amb els companys de feina?

Inoblidable. Tothom ha estat molt amable amb mi i des de el primer dia m´han cuidat com si fos part de la seva família. De tant en tant, he anat amb els companys a fer un cafè, hem intercanviat converses sobre temes diversos i, a més a més, he viscut al pis d’una companya de l’Àrea, i això m’ha fet molta il·lusió.

¿Quins costums, hàbits o tradicions són els que més t'han agradat de viure a Catalunya?

M'han agradat moltes coses, sobretot els mercats nadalencs perquè sempre són plens de gent, i s’hi pot comprar moltes cosetes per Nadal, com el tió de Nadal. La tradició de fer cagar el tió m’agrada moltíssim, és molt curiosa, no hi ha res semblant als altres països. També m’han agradat molt els balls de gegants i els castellers (encara que em faci una mica de por veure el nen o la nena més petits pujar a dalt de tot).

Ja que has pogut viure de ben a prop a Catalunya, ¿coneixies algun tòpic o prejudici dels catalans abans de venir? I si és que sí, s'ha complert?

Sí, abans de venir, tenia la sensació que els catalans eren tancats, però ara, després de haver viscut a Catalunya, diria que això no és veritat: són bastant oberts i sempre estan disposats a ajudar-te.

¿Hi ha algun llibre, personatge o pel·lícula catalana que t'agradi especialment i que ens vulguis recomanar?

Recomanaria dues sèries: Merlí i Plats Bruts. Són molt bones: d’una banda, per aprendre la llengua col·loquial i per reflexionar sobre la vida i el sentit de la vida, i de l’altra, per aprendre no només la llengua, sinó també la cultura i els costums catalans. Pel que fa els llibres, destacaria les obres de Jaume Cabré, Mercè Rodoreda, Quim Monzó i Pere Calders. També m’agrada la música catalana, sobretot Manel, Txarango i Joan Dausà.

Explica'ns qui ets, la teva edat, on vius, els teus estudis.

Em dic Katy, tinc vint-i-dos anys i sóc de Liverpool, Anglaterra. Estudio Estudis Hispànics a la Universitat de Liverpool.

¿Per què vas decidir fer pràctiques a Catalunya?

Vaig decidir fer pràctiques a Catalunya perquè volia millorar el nivell de català i conèixer la cultura catalana a Barcelona. Després d’haver estudiat la llengua durant dos anys a la Universitat, volia posar en pràctica el català que havia après a classe en un entorn professional. A més, abans de venir havia visitat Barcelona i altres llocs dels Països Catalans i m’havia enamorat de tot: la cultura, les tradicions, la llengua, etc. Per tant, tenia clar que volia passar una part del meu any a l’estranger a Catalunya.

¿Com et vas assabentar de la convocatòria de pràctiques per a estudiants de català a l'estranger?

Va ser el meu professor de català, en Joan Mas, qui em va parlar de l’oportunitat de fer pràctiques a través de l’Institut Ramon Llull, i em va semblar genial. D’aquesta manera, vaig anar a parar a l’Agència Literària Carme Balcells.

¿Com ha estat la convivència amb els companys de feina?

Molt bé, el meus companys de feina han sigut molt amables amb mi. La supervisora, la Teresa Pintó, m’ha ajudat amb tot allò que té relació amb la feina, i també m’ha parlat dels autors catalans més coneguts i de llibres que em podria agradar de llegir. A més, m’ha recomanat activitats culturals per fer durant la meva estada a la ciutat, per exemple, la Setmana del Llibre en Català.

¿Quins costums, hàbits o tradicions són els que més t'han agradat de viure a Catalunya?

M’agraden molt els dies festius a Catalunya. Un dels bons records que m’enduc és La Mercè, les activitats culturals, els concerts, els espectacles... M'encanta com la gent de Barcelona s'uneix per celebrar la festa, cosa que no fem a Liverpool.

Tot i que no hi he estat mai, també m’agrada la tradició de Sant Jordi, a l’abril, amb els llibres i les flors. Em sembla una tradició molt bonica!

Ja que has pogut viure de ben a prop a Catalunya, ¿coneixies algun tòpic o prejudici dels catalans abans de venir? I si és que sí, s'ha complert?

La veritat és que abans de venir no tenia cap prejudici dels catalans, però crec que els estrangers tendim a pensar que als catalans no els agrada quan una persona parla en castellà i que sempre responen en català. A Barcelona, he parlat els dos idiomes sense cap problema. Però penso que sempre és millor intentar parlar català perquè la gent se sorprèn molt i estan molt contents. La frase típica és: “Parles català?! Estic flipant!”.

¿Hi ha algun llibre, personatge o pel·lícula catalana que t'agradi especialment i que ens vulguis recomanar?

Abans de venir a Barcelona vaig veure la sèrie de TV3 Benvinguts a la família. Em va agradar molt. És una mica estranya, però em feia riure, i no és difícil d’entendre! Aquí, a Barcelona, he començat a llegir literatura catalana. He llegit un quants relats d’Homenatge als caiguts, d’Albert Sànchez Piñol, son històries molt curtes que es poden llegir en dos minuts. A més, com que he estat treballant a una agència literària, he llegit i traduït molts resums de llibres catalans i ara tinc una bona llista de llibres per llegir! En acabar les pràctiques, els companys de feina em van regalar uns quants llibres com L’estiu de l’anglès, de Carme Riera, L’aniversari, d’Imma Monzó, i La pell freda, d’Albert Sànchez Piñol.

Explica'ns qui ets, la teva edat, on vius, els teus estudis.

Hola, soc la Lexi i tinc vint anys. Vinc d'un poble petit d’Anglaterra que es diu New Brighton, però visc a la ciutat de Liverpool, on estudio Estudis Hispànics a la Universitat.

¿Per què vas decidir fer pràctiques a Catalunya?

Vaig començar a estudiar català a la universitat fa 2 anys i després vaig voler aprofitar l'oportunitat de millorar el meu català durant l’any a l'estranger. Com que també parlo castellà, volia viure i treballar a un lloc on pogués parlar tots dos idiomes. A més, la ciutat de Barcelona sempre m'ha fascinat i m'encanta viure aquí.

Com et vas assabentar de la convocatòria de pràctiques per a estudiants de català a l'estranger?

Va ser el meu professor de català a Liverpool qui em va parlar del Programa de pràctiques de l'IRL i de la possibilitat de fer unes pràctiques a la UPF en el marc d’aquest Programa. Moltes gràcies per tot, Joan!

¿Quins costums, hàbits o tradicions són els que més t'han agradat de viure a Catalunya?

M'encanta el pa amb tomàquet, especialment quan el pots preparar tu mateix a taula. També m'agrada molt el concepte “pica-pica”, que a Anglaterra no existeix.

¿Com ha estat la convivència amb els companys de feina?

Molt bé! He conegut molta gent amable, especialment les meves supervisores al despatx de CLIK (la Rosa Martí i la Mireia Calm). També he treballat en dos altres departaments de la UPF (Postgrau i Voluntariat Lingüístic) i tothom ha estat molt acollidor.

Ja que has pogut viure a Catalunya, ¿coneixies algun tòpic o prejudici dels catalans abans de venir? I si és que sí, s'ha complert?

Abans de venir creia que els catalans es mostren digustats si no parles perfectament el català, però no és veritat. Generalment, la gent és molt amable i molt disposada a ajudar-te en qualsevol cosa. La veritat és que, si parles català, tothom aprecia l’esforç, independentment del teu nivell.

¿Hi ha algun llibre, personatge o pel·lícula catalana que t'agradi especialment i que ens vulguis recomanar?

M'agrada molt la música d'Anaïs Vila, que és una noia molt talentosa que va venir a la Universitat de Liverpool a cantar per a nosaltres. Les seves cançons són moltes tranquil·les i boniques, especialment la cançó "Temptant la Sort".

Explica'ns qui ets, la teva edat, on vius, els teus estudis.
Soc la Tabi i tinc vint-i-dos anys. Vinc de la ciutat fantàstica de Bristol, Anglaterra, però estic fent un grau combinat d’Estudis Hispànics i Francesos a la Universitat de Cambridge. També he tingut l'oportunitat d'afegir-hi el català, que vaig començar a estudiar fa gairebé dos anys.

¿Per què vas decidir fer pràctiques a Catalunya?
De fet, vaig venir a viure a Catalunya durant un any sabàtic, just abans de començar la universitat. Les muntanyes, el mar, el menjar i la gent m'encantaven. Tot i que podia comunicar-me en castellà, em frustrava molt no poder conversar amb els nadius en la seva llengua materna. Com que la llengua catalana per mi és una llengua molt bonica, tenia encara més ganes d'aprendre-la, i també m'interessen molt les llengües romàniques en general. Per tot això, vaig optar per l'opció de català durant el segon any a Cambridge. Vaig decidir tornar a Catalunya per poder posar en pràctica el català que havia après. També tenia ganes de viure a Barcelona i descobrir més coses de Catalunya!

¿Coneixies l’Institut Ramon Llull abans de fer-hi pràctiques? ¿Com et vas assabentar de la convocatòria de pràctiques per a estudiants de català a l'estranger?
Coneixia l'Institut Ramon Llull només de nom, perquè la professora de català ens havia explicat a classe què és i què fa. També va ser ella qui em va informar de la possibilitat de fer pràctiques aquí. Moltíssimes gràcies, Afra!!

¿Quins costums, hàbits o tradicions són els que més t'han agradat de viure a Catalunya?
Hi ha moltes tradicions que m'han agradat de viure a Catalunya! M'encanta la sobretaula, per exemple, perquè m'agrada menjar molt, i llavors cal un temps perquè el cos pugui digerir tot els aliments, i també per socialitzar! M’ha agradat molt la castanyada i les calçotades... però encara més que el menjar, m'ha agradat el costum de fer excursions a la muntanya. Montserrat i el Puigmal són unes de les meves muntanyes preferides!

¿Com ha estat la convivència amb els companys de feina?
Per on començo? No vaig imaginar mai que treballaria amb un grup de persones tan fantàstiques com les de l'equip de l'Àrea de Llengua i Universitats. Des del primer moment, tots em van acollir amb els braços oberts! Em van recomanar moltes coses per fer a Catalunya (rutes per Barcelona, restaurants, etc.), em deixaven materials perquè no hagués de llogar tantes coses (roba d'esquiar, d'escalar...) i hem passat molts moments genials, no només a la feina, sinó també fora. Al Llull tothom m'ha tractat molt bé, i els trobaré a faltar molt!

Ja que has pogut viure de ben a prop a Catalunya, ¿coneixies algun tòpic o prejudici dels catalans abans de venir? I si és que sí, s'ha complert?
La meva experiència aquí a Catalunya és que la gent és molt oberta, acollidora i respectuosa. Amb la tensió que existeix entre Catalunya i Espanya, a vegades sents que la gent catalana és egoista i violenta, però puc confirmar que la veritat és el contrari total.

¿Hi ha algun llibre, personatge o pel·lícula catalana que t'agradi especialment i que ens vulguis recomanar?
És molt difícil triar entre tantes obres i personatges interessants! De literatura, m'agradaria recomanar la poesia de Joan Maragall, sobre tot la seva 'Oda Nova a Barcelona', i també les obres de Joan Brossa. De música, un dels meus grups preferits és 'Oques Grasses', i recomanaria sobretot l’àlbum 'Fans del Sol', que enganxa molt!

Explica’ns qui ets, la teva edat, on vius, els teus estudis.

Em dic Zachary Bevan i tinc 20 anys. Visc a Londres al Regne Unit i actualment estic cursant un grau combinat d’Estudis Hispànics i d’Estudis Russos a la Universitat de Cambridge, amb menció en català (estranya combinació, oi?).

Per què vas decidir fer pràctiques a Catalunya?

Per a algú tan aficionat a les llengües estrangeres com jo, Catalunya és tot un paradís. Sempre havia somiat viure en una regió veritablement bilingüe, on poguessis canviar de llengua lliurement sense que la gent et mirés com un “bicho raro”. Havia sentit parlar molt del tema de la convivència de llengües a Catalunya i volia veure la realitat amb els meus propis ulls. A més, havia decidit de fer un treball de recerca sobre l’independentisme català, per tant tenia curiositat per saber com es vivia la situació política aquí. Quan va arribar l’hora de decidir a quina part de Catalunya volia anar, no vaig dubtar a triar Barcelona, perquè, tot i que no hi havia anat mai, els meus amics sí, i tots (però tots!) es desfeien en elogis cada cop que m’explicaven què els havia semblat la ciutat. Em feien dentetes!

Quan vas començar a estudiar català i per què?

Bé, em temo que la meva resposta no té gaire mèrit acadèmic (espero que els meus professors em puguin perdonar), però jo vaig descobrir el català fa dos anys a través de la sèrie de televisió de TV3 "Merlí". Em vaig posar a veure el primer capítol i de seguida em vaig quedar un pèl desconcertat, perquè, tot i que em feia l’efecte que els personatges estaven parlant castellà, no m’estava assabentant de res. Al cap d’una estona em vaig adonar que es tractava d’un idioma que desconeixia i, com que mai he pogut resistir a la temptació d’un nou repte lingüístic, ni he pogut suportar mai el doblatge, vaig decidir d’aprendre’l pel meu compte. Així podria gaudir plenament de la sèrie! No vaig trigar gaire a enamorar-me del català i voler saber més sobre la cultura i política de Catalunya, per tant em vaig apuntar a les classes de català que oferien a la meva universitat...i aquí em tens avui!

Coneixies l’Agència Literària Sandra Bruna abans de fer-hi pràctiques? Com et vas assabentar de la convocatòria de pràctiques per a estudiants de català a l’estranger?

No sabia res de l’Agència Literària Sandra Bruna abans de treballar-hi, tot i que ara no me’n oblidaré mai! Em vaig assabentar de la convocatòria gràcies a la meva professora de català, que sabia que estava interessat a viure una temporada a Barcelona i que m’anava passant ofertes de pràctiques a Catalunya que li arribaven des de l’Institut Ramon Llull.

Quins costums, hàbits o tradicions són els que més t’han agradat de viure a Catalunya?

He de dir que soc molt fan dels caganers. Em fan molta gràcia perquè són gairebé impossibles d’explicar a un estranger que mai no hagi vist res de semblant en sa vida. La importància del caganer com a figura tradicional dels pessebres de Catalunya va ser la primera cosa que la nostra professora de català ens va ensenyar sobre la cultura catalana a la nostra primera classe, i confesso que aleshores no me’n sabia avenir, però ara que he passat el Nadal a Barcelona, en parlo com si fos el més normal del món! A més, jo soc del parer que, darrere l’aspecte divertit dels caganers, s’hi amaga un missatge més profund: quan representem polítics, famosos o altres figures d’autoritat en forma de caganer, ens estem recordant que en el fons tots som iguals, tots tenim les mateixes necessitats; en definitiva, que tots som humans.

Com ha estat la convivència amb els companys de feina?

No podria haver demanat millors companys de feina. Tothom que vaig conèixer a l’agència era amable, animat i apassionat. No parava de fer-los preguntes sobre la feina (fins a tal punt que a vegades em temo que em devia fer una mica pesat), però tot i així els meus col·legues sempre estaven disposats a donar-me un cop de mà amb el que calgués i aclarir dubtes que tenia sobre el sector o la llengua catalana.

Ja que has pogut viure ben de prop a Catalunya, coneixies algun tòpic o prejudici dels catalans abans de venir? I si és que si, s’ha complert?

I tant! Dels tòpics, és impossible escapar-se’n, perquè són omnipresents en la cultura popular espanyola, i no n’hi ha només per a Catalunya, sinó per a totes les regions d’Espanya. Però em sembla que darrerament els prejudicis sobre els catalans s’han anat incrementant a causa del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. Per exemple, els catalans sempre han tingut una certa fama de garrepes, però últimament també se’ls titlla d’antipàtics i egoistes per l’associació amb l’independentisme. Crec que l’únic estereotip que he vist complir-se és aquell que diu que la cultura catalana té una tendència, com si diguéssim, escatològica, i els caganers en són la prova. De fet, ho va confirmar el mateix expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en una entrevista per al documental de Netflix "Dues Catalunyes".

Hi ha algun llibre, personatge o pel·lícula catalana que t’agradi especialment o que ens vulguis destacar?

No vull semblar un disc ratllat, però si no has vist "Merlí", sense dubte val la pena fer-hi un cop d’ull. És una comèdia dramàtica ben divertida que ens fa reflexionar sobre les nostres relacions amb la gent que ens envolta i que reivindica la filosofia com una eina essencial per donar sentit a la nostra vida. Pel que fa als llibres, jo li tinc un gran afecte a "El navegant" de Joan-Lluís Lluís, ja que aquesta va ser la primera novel·la que vaig llegir en català. Tracta sobre un noi que té la prodigiosa capacitat d’entendre i parlar qualsevol idioma així que el sent...Tant de bo fos tan fàcil!

Explica’ns qui ets, la teva edat, on vius, els teus estudis.
Em dic Trent Gill i sóc de Biloxi, una ciutat a la costa del sud de Mississippí (Estats Units). Tinc 22 anys i estic cursant l'últim any de grau a Harvard University, on estudio llengües i literatures romàniques (castellà, català, francès, portuguès).

Per què vas decidir fer pràctiques a Catalunya?
Durant el tercer semestre com a estudiant de català, vaig decidir que volia passar una temporada vivint en una societat bilingüe i, després d'haver estudiat molt la situació política catalana, tenia ganes de veure quina era la realitat de la gent, cosa que simplement no es pot fer per mitjà de la lectura d’articles. Per mi, treballar a Plataforma per la Llengua va ser una decisió molt clara.

Quan vas començar a estudiar català i per què?
Vaig començar a estudiar català el tercer semestre del grau, la tardor del 2016. Un cop arribat a Harvard el 2015, sabia que aniria afegint més llengües a la meva llista, però mai vaig pensar que estudiaria català. Però un dia vaig conèixer la professora de català, Maria Dasca, i després de parlar-me una mica sobre el país, la cultura i la llengua, vaig quedar-ne convençut.

Coneixies Plataforma per la Llengua abans de fer-hi pràctiques? Com et vas assabentar de la convocatòria de pràctiques per a estudiants de català a l’estranger?
De fet, la mateixa professora va ser qui em va donar la convocatòria. Crec que li havia comentat que estaria interessat a fer pràctiques i a estudiar a Barcelona, però és gràcies a ella que vaig assabentar-me d’aquesta oportunitat. Tot i que abans de venir no sabia res de la Plataforma, l’experiència va ser increïble i molt beneficiosa per al meu futur.

Quins costums, hàbits o tradicions són els que més t’han agradat de viure a Catalunya?
Trobo que el sistema educatiu català és molt més relaxat que el nord-americà. Em va agradar molt la independència que tenia a la Universitat i les classes que hi vaig fer eren molt més especialitzades, cosa que simplement no existeix a Harvard. La cultura de Barcelona en general és també molt més lliure i cosmopolita.

Com ha estat la convivència amb els teus companys de feina de Plataforma per la Llengua?
A la feina aprenia noves coses cada dia gràcies a l'ajuda i la paciència dels meus companys. També, definitivament, ha estat l'ambient més alegre i a la vegada encoratjador que he trobat en un lloc de treball. No hi va haver ni un dia que no hi hagués algú que ens fes riure a tots.

Ja que has pogut viure ben de prop a Catalunya, coneixies algun tòpic o prejudici dels catalans abans de venir? I si és que si, s’ha complert?
La situació lingüística m'interessa molt (per això vaig decidir treballar a la Plataforma), però crec que no es pot conèixer la realitat si no es viu a Catalunya durant uns mesos. Abans d'arribar a Barcelona, creia que a la gent no els agradaria que els parlés amb la llengua "incorrecta." Vaig adonar-me molt aviat que m'havia equivocat i que la gent, malgrat el que diuen els polítics, conviu perfectament amb totes dues llengües.

Hi ha algun llibre, personatge o pel·lícula catalana que t’agradi especialment o que ens vulguis destacar?
Ara a la classe de català, estem estudiant l'autor Francesc Vicent Garcia i, per primera vegada, trobo la poesia molt interessant. M'agrada molt el barroc i, encara més, l'estil no convencional de Garcia.

Explica’ns qui ets, la teva edat, on vius, els teus estudis.
Sóc l’Andrew Frank Bradley i tinc 25 anys. Actualment sóc estudiant de doctorat a la Universitat de Sheffield (Regne Unit). La meva tesi doctoral analitza què opinen sobre les diferències d’ideologies lingüístiques representades als llibres de text ‘Valencià: llengua i literatura’ i ‘Llengua catalana i literatura’ els estudiants catalans i valencians de secundària (4º ESO).

Per què vas decidir fer pràctiques a Catalunya?
Bé, la meva recerca es basa en la llengua catalana i les diferents actituds lingüístiques cap a ella, per la qual cosa era natural fer les meves pràctiques a Barcelona. És una ciutat increïble, plena de gent vibrant i de cultura. És molt recomanable.

Quan vas començar a estudiar català i per què?
La meva relació amb el català és interessant. De petit vaig viure a una ciutat al costat d'Alacant, on es parla valencià. Mentre era aquí i sense saber molt bé com, vaig arribar a odiar l'idioma de la regió i em vaig negar a aprendre’l. Quan vaig començar la universitat, de nou al Regne Unit, em vaig adonar que era un prejudici lingüístic infundat i vaig revisar les meves arrels. Ara estic fent un doctorat en sociolingüística catalana. Un canvi radical, no?

Coneixies l’Institut Ramon Llull abans de fer-hi pràctiques? Com et vas assabentar de la convocatòria de pràctiques per a estudiants de català a l’estranger?
Sí! La majoria de docents de català a les universitats del Regne Unit han estat seleccionats per l’Institut Ramon Llull, per la qual cosa és una institució ben coneguda per a aquells de nosaltres que ens movem en el camp de les llengües hispàniques.

Bé, com a part del meu finançament doctoral, se'm va demanar que fes un Projecte d’Empleabilitat per a Investigadors). Naturalment, l’Institut Ramon Llull va ser una de les meves primeres opcions!

Quins costums, hàbits o tradicions són els que més t’han agradat de viure a Catalunya?
Durant la meva estada, vaig tenir el privilegi de participar en una sardana davant de la Catedral de Barcelona un diumenge assolellat, així com en un castell davant de la Sagrada Família. Em trobava entre la multitud quan em van demanar que m’unís a la pinya. Va ser una experiència fantàstica!

Com ha estat la convivència amb els teus companys de feina de l’Institut Ramon Llull?
L’IRL és un lloc fantàstic per treballar. La gent és encantadora i són excel·lents col·legues. M’hi vaig sentir molt ben acollit. Tant és així que cada vegada que sóc a Barcelona tracto de visitar els meus companys. A més, va ser molt interessant treballar en un entorn de parla catalana. El meu català va millorar significativament

Ja que has pogut viure ben de prop a Catalunya, coneixies algun tòpic o prejudici dels catalans abans de venir? I si és que si, s’ha complert?
Un dels estereotips més comuns sobre els catalans és que són molt aferrats. Jo personalment no ho vaig veure en absolut. De fet, els catalans em van semblar molt generosos i de bon cor.

Hi ha algun llibre, personatge o pel·lícula catalana que t’agradi especialment o que ens vulguis destacar?
Per a aquells que busquen alguna cosa antiga, èpica i diferent, ‘Les cendres del cavaller’, de Silvestre Vilaplana. Per a aquells amb un gust més modern, les obres iròniques de Quim Monzó. Són excel·lents!

Quan vas començar a estudiar català i per què?
Sempre m’han agradat molt els idiomes, així que quan vaig saber que tenia l’oportunitat d’aprendre català a la universitat, no vaig dubtar a apuntar-me al curs. Vaig començar a aprendre la llengua el segon any de la meva carrera, l’any 2016.

Per què vas decidir fer pràctiques a Catalunya?
Des que vaig començar a estudiar la llengua, em va entusiasmar molt tot el que vaig descobrir sobre la cultura catalana. Així que quan vaig rebre un correu de la meva professora de català, la Francina, amb una llista d’oportunitats per fer pràctiques a Catalunya, immediatament vaig posar-me en contacte amb ella per rebre més informació sobre les possibilitats que tenia. Em van cridar l’atenció les pràctiques a l’Institut Ramon Llull, perquè sempre he volgut fer tasques de traducció en una institució tan prestigiosa.

Coneixies l’Institut Ramon Llull abans de fer-hi pràctiques?
Abans de veure la llista de vacants disponibles, no sabia res de l’Institut. Però després em va interessar molt la tasca que exerceix com a promotor de la llengua i cultura catalanes a l’exterior. 

Com ha estat la convivència amb els teus companys de feina de l’Institut Ramon Llull?
Tot el personal de l’Institut em va tractar molt bé durant les meves pràctiques. Tots van ser molt pacients amb el meu català perquè, sobretot quan vaig arribar, no l’entenia molt. També em van donar moltes recomanacions de coses a fer durant la meva estada a Catalunya. Va ser un autèntic plaer poder treballar amb tots ells. Espero poder-hi passar aviat i saludar-los!

Quins costums, hàbits o tradicions són els que més t’han agradat de viure a Catalunya?
M’agraden molt tots els dies festius a Catalunya. Un moment destacat del meu temps a Catalunya va ser el Correfoc durant les festes de la Mercè. Va ser molt impactant estar tan a la vora del foc! 

Ja que has pogut viure ben de prop Catalunya, coneixies algun tòpic o prejudici dels catalans abans de venir? I si és que sí, s’ha complert ?
Hi ha la creença que el català és molt similar al castellà, així que si saps una de les dues llengües, l’altra et serà molt fàcil d’aprendre. I crec que no és així perquè els dos idiomes són molt diferents. Em sembla una destresa impactant que els catalans sàpiguen parlar les dues. 

Hi ha algun llibre, personatge o pel·lícula catalana que t’agradi especialment o que ens vulguis destacar?
Mentre era a Barcelona fent pràctiques, vaig llegir un llibre de contes curts de Pere Calders que es diu ‘Cròniques de la veritat oculta’. Tot i que és una col·lecció una mica estranya perquè conté alguns temes una mica abstractes, em va semblar molt interessant i entretingut. Una altra sèrie que vull destacar és Economia en Colors, de TV3 i presentat per Xavier Sala-i-Martin, que tracta del món en què vivim, però d’una manera molt lúdica i entenedora.