Hola! Em dic Benson i tinc 21 anys. Estudio Llengües Modernes i Medievals a la Universitat de Cambridge (castellà, alemany i català, i l’any que ve vull estudiar polonès). Soc d’un petit poble a Lincolnshire, Anglaterra.
¿Per què vas decidir fer pràctiques a Catalunya?
Havia estudiat català a la Universitat, i vaig tenir ganes d’anar a un lloc on pogués millorar-ne els meus coneixements. També hi ha molts aspectes de la cultura catalana que m’interessen, com ara la música i la literatura. Tanmateix, el millor de Catalunya és poder veure l’arquitectura modernista de primera mà. He viscut en un pis amb un foyer modernista molt maco, i he visitat llocs com la Sagrada Família, la Casa Navàs a Reus i l’Hospital de Sant Pau, que m’han encantat. I també és genial tenir la platja tan a prop ;)
¿Com valores les pràctiques al Llull?
En general, diria que l’experiència ha estat molt positiva perquè Barcelona és una ciutat verament polifacètica: tothom hi pot trobar coses del seu interès. Hi ha museus increïbles, platges, restaurants molt variats i clubs ben divertits. També és molt fàcil fer turisme per tota la regió: Montserrat, Girona, Reus, Tarragona, Sitges i Perpinyà... Fins i tot he pogut anar a Andorra i a Tolosa.
¿Coneixies l'Institut Ramon Llull abans de fer-hi pràctiques?
Sí! La meva professora de català a la Universitat, l’Ares Llop, forma part de la XarxaLlull (l’Ares és una crac, per cert!). Va ser ella qui ens va recomanar de fer pràctiques al Llull quan buscàvem alguna cosa per fer durant el nostre any a l'estranger.
¿Com ha estat la convivència amb els companys de feina?
Els companys de feina han estat superbs. He treballat a l’Àrea de Comunicació, i les meves companyes eren unes cracs. M’han ensenyat moltes paraules noves en català (bones i no tan bones) i moltes coses que desconeixia de la cultura catalana. Han estat súper acollidores i sempre han estat disposades a donar-me un cop de mà quan ha calgut. A més, saben donar consells amorosos súper bons. Més que companyes de feina, han estat unes amigues. Espero retrobar-les algun dia.
¿Creus que les tasques desenvolupades durant les pràctiques et serviran per perfilar el teu futur professional? Per què?
Sí, ara sé com és treballar per a una institució cultural, la qual cosa em resultarà útil quan hagi de buscar feina més endavant. També he guanyat experiència traduint textos, planificant projectes i gestionant xarxes socials.
¿Creus que disposaves de tota la informació necessària abans de desplaçar-te a Catalunya?
Més o menys sí... l’única cosa realment difícil va ser obtenir el visat espanyol. Espero que els futurs estudiants que facin pràctiques al Llull ho tinguin més fàcil, ara que ja tenim més informació sobre el procediment. Però a l’hora de buscar pis, etc. el Llull va ser de gran ajuda.
¿Quan vas començar a estudiar català i per què?
Vaig començar a aprendre’l fa uns quatre anys quan cursava batxillerat amb castellà com a llengua estrangera. La professora que tenia aleshores parlava català i això em va despertar molta curiositat. Així va ser com vaig començar a llegir poemes i a escoltar cançons. El curs de Duolingo em va ser molt útil. Recordo bé una conversa que vaig tenir amb un altre professor quan vaig tenir dubtes sobre si estudiar català o no, em va dir: “és igual si es tracta d’una llengua petita o una llengua gran, aprendre qualsevol idioma et serà útil d’una manera o altra”. I crec que tenia tota la raó del món.
¿Creus que has millorat el nivell de coneixements de llengua catalana durant la teva estada?
I tant! Després de passar sis hores al dia en una oficina on només es parla català seria molt estrany que no hagués millorat gens... També vaig traduir diversos articles del català a l’anglès, la qual cosa va ser molt útil per la meva comprensió del català literari.
¿Recomanaries aquestes pràctiques a un/a altra/a estudiant?
I tant! Barcelona és un lloc molt guai per viure, els companys són tots molt macos, la feina és variada, i és ideal si vols millorar el teu nivell de català.
¿Quins costums, hàbits o tradicions són els que més t'han agradat de viure a Catalunya?
Els costums que em semblem més cuquis són el famós caganer i el Tió de Nadal. Un altre costum que em sembla molt maco és la sardana, la dansa típica de Catalunya. Quan estava a Perpinyà un dia la gent va començar a ballar-la de manera espontània davant de l'Ajuntament i va ser molt maco. Els castells també són interessants, però també fa una mica de por veure pujar les criatures. Una amiga meva fins i tot va participar a la pinya d'un castell... es va fer d’una colla local! Quant a la gastronomia, que és una tradició molt important, hi ha diversos àpats que m’agraden: la botifarra catalana (millor amb patates i allioli), el pa amb tomàquet, la crema catalana... (Uns restaurants que m’han agradat molt són el Glop i Can Punyetes).
Ja que has pogut viure de ben a prop a Catalunya, ¿coneixies algun tòpic o prejudici dels catalans abans de venir? I si és que sí, s'ha complert?
L’únic prejudici que em ve al cap és que els catalans són tots força nacionalistes i que et rebutgen si no parles català, la qual cosa no és gaire realista: tinc molts amics aquí que només parlen castellà i no tenen cap problema. En canvi, jo trobo que els catalans són un poble molt acollidor, parlis català o no, només que, si el parles, la gent t’apreciarà encara més per fer l’esforç d’aprendre la seva llengua.
¿Hi ha algun llibre, personatge o pel·lícula catalana que t'agradi especialment i que ens vulguis recomanar?
De literatura, Jacint Verdaguer i Joan Maragall tenen poemes molt bonics. En particular, Visions i cants de Maragall no hauria de resultar gaire difícil de llegir. Si t’agrada llegir poemes una mica més moderns, Salvador Espriu també és interessant (“Assaig de càntic en el temple” és un poema molt profund que representa bé la situació de la cultura catalana durant el Franquisme). Si ets més de prosa, Victor Català és una autora que m'apassiona, els seus contes tenen una brutalitat bastant impactant, però són un bon testimoni de la Catalunya rural al principi del últim segle.
Quant a musica catalana, Sau (“Boig per tu”), Teràpia de shock (“Sense tu”), Manel (“Al mar”) i Txarango (“Músic de carrer”) són uns clàssics.