Tres de les principals associacions internacionals dedicades als estudis catalans celebren les seves reunions anuals durant les properes setmanes a Montpeller, Torí i Cambridge, respectivament, tot consolidant la vitalitat de la catalanística internacional i la presència dels estudis sobre llengua, literatura i cultura catalanes a les universitats europees. Els congressos compten amb la participació de desenes d’investigadors procedents de diversos països i reben el suport de l’Institut Ramon Llull.

La intel·ligència artificial i les llengües minoritzades, a debat a Montpeller

Del 12 al 14 de novembre, l’Association Française des Catalanistes celebra el seu XI Congrés a la Université Paul-Valéry Montpellier 3, sota el títol L’IA et les marges: pouvoirs, exclusions, transmissions, résistances.

La trobada reflexiona sobre els impactes de la intel·ligència artificial en contextos de minorització lingüística i cultural, abordant qüestions com els biaixos algorítmics, els riscos per a la diversitat lingüística, la preservació de la memòria històrica o les potencialitats de la IA com a eina de resistència i de transmissió cultural.

Entre les intervencions destacades hi figuren la conferència inaugural sobre llengua, cultura i intel·ligència artificial a càrrec de Joaquim Moré, del Barcelona Supercomputing Center, dedicada al projecte Aina i a la xarxa CLARIAH-CAT, així com diverses comunicacions sobre patrimoni documental, memòria democràtica, folklore, lingüística i ensenyament.

Montserrat Roig, protagonista del simposi de l’Associació Italiana d’Estudis Catalans

L’Associazione Italiana di Studi Catalani (AISC) celebra el seu V Simposi Anual els dies 9 i 10 de desembre a la Università di Torino, i el dedica a Montserrat Roig, coincidint amb el vuitantè aniversari del seu naixement, sota el títol Impronte sulla sabbia: omaggio a Montserrat Roig a ottant’anni dalla nascita (1946-2026).

Roig (Barcelona, 1946-1991) és una figura central de la literatura i el periodisme catalans de la segona meitat del segle XX. Escriptora, periodista i intel·lectual compromesa, va deixar un llegat fonamental amb una producció que abasta des de la novel·la fins al relat, des de l’assaig fins a l’entrevista periodística, abordant temes com la memòria històrica, la condició femenina, el feminisme i les transformacions de la societat espanyola durant el període de la Transició democràtica.

El simposi té com a objectiu promoure una reflexió interdisciplinària sobre la seva obra i la seva actualitat, aprofundint en la seva contribució a la cultura contemporània i al debat intel·lectual europeu.

Entre els temes que centraran la trobada figuren la recepció i el llegat de l’obra de Roig, la seva relació amb Barcelona, les qüestions lingüístiques i de traducció, el paper de les intel·lectuals i activistes de la seva generació, el periodisme com a espai d’intervenció feminista i les perspectives didàctiques per a l’ensenyament de la seva producció literària i assagística. Entre les ponents convidades hi haurà les especialistes Mercè Picornell i Maria Àngels Francés Díez.

La trobada també permet posar en valor la vigència internacional de l’obra de Roig. Durant els darrers anys s’ha produït un renovat interès editorial per la seva producció, amb noves traduccions a diverses llengües, entre les quals l’italià, que han contribuït a ampliar la seva recepció internacional.

En els últims tres anys s’han publicat quatre traduccions de Roig a l’italià: La guglia d’oro (L’agulla daurada) (Arkadia, 2023), traduït a l’italià per Piero Dal Bon; L’opera quotidiana (L’òpera quotidiana) (Arkadia, 2024), traduït per Piero Dal Bon; Il tempo delle ciliegie (El temps de les cireres) (Mondadori, 2025), traduït a l’italià per Amaranta Sbardella; Ramona, addio (Ramona, adéu) (Mondadori, 2026), traduït a l’italià per Amaranta Sbardella.

El congrés, a més, serveix com a pròleg del Salone Internazionale del Libro di Torino 2027, en el qual la literatura catalana serà la convidada d’honor i l’Institut Ramon Llull desplegarà un ampli programa d’activitats a la ciutat.

Cambridge acull el 71è congrés de l’Anglo-Catalan Society

De l’11 al 13 de desembre, el Fitzwilliam College de la University of Cambridge serà la seu del LXXI Congrés de l’Anglo-Catalan Society (ACS), una de les entitats de referència de la catalanística internacional. La trobada reunirà investigadors especialitzats en literatura, història, lingüística, traducció, estudis culturals i memòria.

Entre els actes més destacats figura la Joan Gili Memorial Lecture, que enguany pronunciarà la professora Helena Buffery sota el títol Echoing Bones: The Forensic Turn on Contemporary Catalan Stages, dedicada a les representacions de la memòria i la violència en les arts escèniques catalanes contemporànies.

El congrés inclourà igualment una nova edició de les Readings in Memory of Arthur Terry (RIMAT), a càrrec de Laura G. Ortensi, i una activitat cultural destacada: la representació d’Infanticida, una òpera electrònica, basada en el monòleg La infanticida de Caterina Albert (Víctor Català), amb música de Clara Peya i interpretació de Neus Pàmies. L’espectacle, dirigit per Marc Angelet i amb dramatúrgia de Marc Rosich, revisita un dels textos més controvertits de la literatura catalana moderna a través d’un llenguatge escènic contemporani que combina teatre, música electrònica i experimentació sonora.

Amb aquests tres congressos, la comunitat internacional de catalanistes continua reforçant els espais de recerca i debat sobre la llengua i la cultura catalanes, alhora que consolida les xarxes acadèmiques que contribueixen a la seva projecció internacional.