Paper Tears és una instal·lació de llum, so, imatge i coreografia amb un element central: un arxiu de marques d’aigua o filigranes —dibuixos visibles només a contrallum en un paper— conservat actualment al Museu Molí Paperer de Capellades. A partir d’una selecció de filigranes del segle XV, Claudia Pagès Rabal obre un diàleg entre passat i present i evoca una època de transició històrica, quan el comerç mediterrani decau i les rutes atlàntiques s’expandeixen, iniciant la modernitat europea i els sistemes colonials extractius. En aquest context, territoris com Venècia i Catalunya van tenir un protagonisme rellevant en una transformació que encara avui configura la nostra realitat.

La presència de la cultura catalana a la Biennal d’Art de Venècia contribueix a reforçar-ne la projecció internacional i a fer-la visible en un dels espais artístics de referència a escala global. En aquest sentit, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha reafirmat “el compromís del Govern de la Generalitat amb la creació catalana, la seva internacionalització, el suport als artistes i la cultura com a espai de diàleg i transformació i motor de pensament crític, essencial per fer front als reptes del present i del futur”.

Hernández ha afirmat que la proposta de Claudia Pagès, Paper Tears, “connecta patrimoni, memòria i reflexió crítica sobre els sistemes de coneixement i poder”. “És una exposició profundament vinculada a la història industrial de Catalunya a través del paper i de l’aigua, un element que aquí, a Venècia, adquireix un simbolisme especial”, ha afegit.

Per últim, la consellera de Cultura ha posat en valor el treball de l'Institut Ramon Llull, “que fa possible la presència de Catalunya a Venècia i que, de manera transversal, promou espais de producció, residències artístiques i circuits per a la difusió internacional de la cultura catalana”.

Per la seva banda, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, ha posat l’accent en la construcció del relat d’excel·lència artística que suposa la presència continuada a la Biennal: “Catalonia in Venice any rere any contribueix a consolidar una narrativa pròpia de la creació artística contemporània catalana i balear, que aporta reflexió i diàleg a l’ecosistema cultural internacional”.

A més, ha destacat que “per a l’Institut Ramon Llull, donar suport a projectes com Paper Tears de Claudia Pagès Rabal demostra el nostre compromís amb la difusió internacional dels artistes catalans i balears i de les seves obres, sense perdre el vincle amb un context propi i entenent la cultura com un espai de complexitat. Continuarem treballant per posicionar els nostres creadors en contextos internacionals rellevants”.

Paper Tears es desplega a través de múltiples punts de vista, oscil·lant entre la narració col·lectiva i l’experiència singular. Quatre làsers projecten a les parets de l’espai un arxiu en evolució de marques d’aigua del segle XV i animacions fetes a mà per Claudia Pagès Rabal. Elise Lammer, comissària de l’exposició, ha destacat que “les marques d'aigua són gairebé invisibles, i aquest és precisament el punt. Ens recorden que el poder rarament opera a la superfície. Està integrat en sistemes que circulen silenciosament, i només es fa visible sota certes condicions. En aquest sentit, traçant els seus orígens materials i processos de producció, que estan profundament entrellaçats amb l'aigua, Pagès Rabal revela com aquestes estructures són tant físiques com simbòliques, i com continuen donant forma al present”.

Al centre de la instal·lació hi ha una pantalla de 10 metres, amb panells LED on es projecta un vídeo filmat en diversos indrets de Catalunya, definits per la presència i el moviment de l’aigua, que inclouen una varietat d’entorns que va des de fonts fins a lleres de rius i infraestructures diverses. També en aquest vídeo es poden veure diversos personatges que, a partir d’una dramatúrgia creada per l’artista catalana, aborden fets que van succeir durant els anys en què es van fer les filigranes i que, segons ha explicat, "ens porten a parlar de l’ara i a generar uns monòlegs sobre els eufemismes en el llenguatge, sobre els boicots, sobre les visions universals i els quantums individuals i sobre l'impacte que tot això té i com queda reflectit en els nostres cossos”.

La participació catalana a la Biennal de Venècia posa de manifest el compromís del Departament de Cultura amb l’impuls de la creació artística contemporània i la seva projecció internacional. En aquest sentit, la proposta de Claudia Pagès Rabal exemplifica també la voluntat d’enfortir la cultura digital, integrant llenguatges escènics, visuals i tecnològics.

L’Institut Ramon Llull organitza i produeix Catalonia in Venice, la participació de la cultura catalana als Eventi Collaterali de La Biennale di Venezia. És present a la Biennal d’Art des del 2009 i a la Biennale d’Arquitectura des del 2012.

Enguany, cal destacar també que el pavelló d’Espanya presenta Los restos, un projecte dels catalans Oriol Vilanova, artista, i Carles Guerra, comissari.