Constituïda el 2008 entre el Govern d’Andorra i l’Institut Ramon Llull, i ampliada posteriorment amb institucions dels Pirineus Orientals, l’Alguer i el País Valencià, la Fundació Ramon Llull té com a missió la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Vetlla pel compliment de la legislació lingüística i impulsa projectes en col·laboració amb entitats públiques i privades. Aquest dimecres, a Encamp (Andorra), ha lliurat els Premis Internacionals Ramon Llull, destinats a reconèixer persones o institucions de fora del domini lingüístic que han treballat per la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Els premiats en aquesta dotzena edició han estat la Fundación Roser Bru, la traductora Tiziana Camerani, la filòloga Maria Khatziemmanuïl i el jurista friülà William Cisilino. La cerimònia ha estat presidida pel cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, acompanyat per la ministra de Cultura, Joventut i Esports d'Andorra, Mònica Bonell, el conseller de Política Lingüística de la de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila; la directora de la Fundació Ramon Llull, Teresa Colom; i la gerent de l’Institut Ramon Llull, Antònia Andúgar.
Durant l’acte de lliurament, el cap de Govern, Xavier Espot, ha destacat el moment de vitalitat extraordinària que viu l’àmbit de la cultura catalana. També ha recordat que el Govern treballa perquè Andorra “continuï sent l’escenari de la projecció internacional del català, amb aquest projecte comú que és la Fundació Ramon Llull, i perquè la llengua i la cultura que compartim amb catalans del nord i del sud, valencians, balears, aragonesos de la Franja o algueresos, amb totes i tots, continuï sent sinònim d’obertura, de modernitat, de llibertat creativa, d’identitat i de respecte a la diversitat”.
En el seu discurs, el conseller Francesc Xavier Vila també va subratllar la importància de la unitat d'acció entre els governs català i andorrà: "Tant el Pacte Nacional per la Llengua de Catalunya com el Pla d’Acció Nacional d'Andorra són dues eines per transformar els reptes comuns en actuacions concretes i palpables. En aquest context, l’intercanvi d’experiències, la construcció de xarxes transversals i la planificació conjunta d’iniciatives permeten compartir recursos i estratègies, i els Premis Internacionals Ramon Llull, igual com la Fundació Llull i l’Institut Ramon Llull, són un exemple de les potencialitats que ofereix aquest treball en comú de tota la comunitat lingüística."
La Fundación Roser Bru, Premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana
El XIII Premi Ramon Llull a la promoció internacional de la creació catalana ha estat atorgat a la Fundación Roser Bru, en reconeixement a la seva tasca de preservació, investigació i difusió del llegat de l’artista catalana Roser Bru i Llop (Barcelona, 1923 – Santiago de Xile, 2021), una de les figures més destacades de les arts visuals xilenes.
El jurat ha valorat la seva contribució decisiva per catalogar i difondre l’obra de Bru, impulsant iniciatives com la mostra itinerant Roser Bru de Norte a Sur en el marc del seu centenari o la retrospectiva Roser Bru. Superar la distància al Museu d’Art de Girona (2024–2025). L’artista, exiliada a Xile el 1939 a bord del Winnipeg, va ser guardonada al llarg de la seva trajectòria amb més de 30 distincions, entre les quals el Premio Nacional de Artes Plásticas de Xile (2015) i la Creu de Sant Jordi (2020).
La fundació creada per la pròpia artista el 2018 custodia la col·lecció més gran d’obres i arxius de Bru i promou projectes vinculats a les arts visuals, la memòria, el gènere i la història.
Miquel Bofill i Abelló, amic personal de la família Bru va recollir l'estatueta. En aquesta ocasió, el jurat del premi a la Promoció Internacional l'han format Teresa Colom, directora de la Fundació Ramon Llull, com a presidenta; Joan-Marc Joval, director de Promoció Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra; Joan Anton Rechi, director escènic; Narcís Puig, director artístic del Temporada Alta; Jackie Herbst, cap d’exposicions d’Es Baluard; i Montse Faura, directora del Festival de Torroella de Montgrí.
Tiziana Camerani, Premi de Traducció Literària
El XIII Premi Ramon Llull de Traducció Literària ha reconegut Tiziana Camerani per la seva traducció a l’italià de Terres mortes de Núria Bendicho, publicada per Voland el 2024.
El jurat ha subratllat la seva capacitat d’afrontar el complex repte lingüístic de l’obra, mantenint-ne el to i la diversitat de veus. Camerani és traductora freelance des de 1999 i s’ha especialitzat a portar a Itàlia la literatura catalana contemporània, especialment les veus femenines emergents. És també la traductora oficial d'italià del Museu del Louvre a París.
El jurat del premi el formen Teresa Colom, directora de la Fundació Ramon Llull, com a presidenta; Valèria Gaillard, periodista i traductora i docent de la Universitat Autònoma de Barcelona; Dolors Udina, traductora literària; i Alexandra Grebennikova, traductora literària i docent.
Maria Khatziemmanuïl, Premi de Traducció Literària a la Trajectòria
El Premi Ramon Llull de Traducció Literària a la Trajectòria ha distingit Maria Khatziemmanuïl, una de les principals impulsores de la difusió del teatre català a Grècia. Filòloga i traductora, ha traduït més de cinquanta obres dramàtiques catalanes d’autors com Josep Maria Benet i Jornet, Guillem Clua o Sergi Belbel.
Directora artística del Festival Iberoamericà de Lectures Dramatitzades des del 2012, ha publicat més de 145 traduccions teatrals i ha estat reconeguda reiteradament amb el Premi EURODRAM. El 2023 va rebre l’Orde del Mèrit Civil d’Espanya i el premi Sense Fronteres de l’AAT.
El jurat del premi el formen Teresa Colom, directora de la Fundació Ramon Llull, com a presidenta; Valèria Gaillard, periodista i traductora i docent de la Universitat Autònoma de Barcelona; Dolors Udina, traductora literària; i Alexandra Grebennikova, traductora literària i docent.
William Cisilino, Premi Internacional de Catalanística i a la Diversitat Cultural
El XXXIV Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Cultural ha estat concedit al jurista friülà William Cisilino, director de l’Agència Regional per a la Llengua Friülana (ARLeF). Gràcies a la feina d'aquesta agència creada el 2006, el friülà s’ha integrat progressivament a l’escola, els mitjans de comunicació, la retolació pública i la producció cultural contemporània, consolidant-se com un model de gestió lingüística per a altres llengües minoritzades europees. Cisilino ha ocupat diversos càrrecs en institucions públiques dedicades a la protecció de la llengua i la identitat friülana, i ha mantingut una estreta relació amb projectes impulsats des dels territoris de parla catalana.
El jurat reconeix enguany una trajectòria que simbolitza l’esperit fundacional del guardó: el diàleg entre cultures, la defensa del multilingüisme i la promoció activa de les llengües minoritàries.
En aquesta edició, el jurat ha estat format per Agustí Alcoberro, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; Teresa Fèrriz, filòloga i gestora cultural; Carles Duarte, poeta i lingüista i Jaume Subirana, escriptor i traductor, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; i Teresa Colom, directora de la Fundació Ramon Llull; Jordi Ginebra, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili; Maria Josep Cuenca, catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat de València i membre de la Secció Filològica de l'IEC i Joan Sans, director del departament de Política Lingüística del Govern d’Andorra, per part de la Fundació Ramon Llull.
