La 61a Exposició Internacional d’Art de La Biennale di Venezia tindrà lloc del 9 de maig al 22 de novembre de 2026, sota la temàtica In Minor Keys, seguint el projecte que va liderar la desapareguda comissària camerunesa-suïssa Koyo Kouoh. Paper Tears, un treball de l’artista barcelonina Clàudia Pagès Rabal comissariat per Elise Lammer, ha estat el projecte seleccionat per a la participació de la cultura catalana als Eventi Collaterali de la Biennal, que organitza l’Institut Ramon Llull.
El concepte de dualitat, un aspecte crucial de la recerca contínua de Claudia Pagès Rabal, s’explora aquesta vegada a través de la rica història de les marques d'aigua o filigranes que es creen durant el procés de fabricació de paper i la seva transició de l'aigua dolça a l'aigua salada, teixint noves connexions entre allò que és visible i allò que roman sota la superfície.
L’artista catalana es centra en marques d’aigua conservades a l’arxiu del Museu Molí Paperer de Capellades amb papers que es remunten al segle XII, i que abasten des del nord d’Itàlia fins a Espanya. La proposta posa en tensió aquest ric arxiu de filigranes històriques, que s’aconseguien donant la forma desitjada a un fil de plata o coure que es cosia sobre el sedàs de la forma o motlle per a la fabricació de paper, amb una col·lecció de dibuixos propis, sorgits de marques d’aigua originals que l’artista amplia i anima en projeccions. Aquests dibuixos conviuran a l’espai amb una composició sonora i un vídeo.
Paper Tears s’alinea amb la visió curatorial de Koyo Kouoh mitjançant la creació d’una instal·lació de múltiples capes que literalment i metafòricament sintonitza amb les “tonalitats menors”, en forma de so, llum i narrativa.
Procés de selecció
El projecte que presenta la cultura catalana a la Biennal d’Art de Venècia s’escull mitjançant un procés de selecció que organitza l’Institut Ramon Llull a través d’un jurat d’experts. El jurat d’enguany ha estat presidit per Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). N’han format part, com a vocals, Cristina Anglada, comissària independent i gestora cultural; co-comissària de la secció Opening d’ARCOmadrid 2023-2024 i 2024-2025; María Berríos, directora de Conservació i Recerca del MACBA; Amanda de la Garza, sots-directora artística del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía; ex‑directora general d’Arts Visuals del Museo Universitario Arte Contemporáneo (MUAC) de la UNAM (Mèxic); Chus Martínez, directora de l’Institute Art Gender Nature (IAGN) a la University of Applied Sciences and Arts Northwestern Switzerland (FHNW), Basilea; directora artística de la 36a edició de la Biennal d’Arts Gràfiques de Ljubljana; Filipa Ramos, docent de l’Institute Art Gender Nature (IAGN, FHNW Basilea) i directora artística del Loop Festival; comissària del projecte “Catalonia in Venice | BESTIARI | Carlos Casas” a la Biennal d’Art de Venècia 2024: i Eva Sòria, directora de sectors culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona (Ajuntament de Barcelona).
Sobre el projecte que han escollit, el jurat considera que “la història del paper, relacionada amb l’aigua, i amb les comunitats jueves i musulmanes ressona en la història del nostre present. La història de la Catalunya del segle XV ressona en la història del món d’avui. Alhora, el projecte comprèn i abraça el lema —In Minor Keys— esbossat per Koyo Kouoh. Els mètodes personals i indirectes d’un llenguatge artístic que arriba al fons de la substància social i política sense ‘soroll’, d’una manera eloqüent però no prescriptiva.” També exposen que “és un projecte d’una gran excel·lència que estem segurs que arribarà a un públic general més enllà del seu coneixement previ de l’obra, de l’artista o de l’art”.
El jurat també ha volgut destacar la qualitat excepcional dels projectes finalistes: “quedem meravellats davant de la vitalitat, bellesa i urgència de les propostes i ens alegra constatar que la participació de la cultura catalana a la Biennal d’Art de Venècia generi aquest nivell d'excel·lència artística i professional”. Els 4 projectes finalistes han estat: Fulgor, a cura de Rosa Lleó, We are Resonance, a cura de Pilar Soler Montes, El món cantarà... en una vibració, a cura de Sonia Fernández Pan i Resonant Body, a cura de Renan Laru-an.
L’Institut Ramon Llull organitza i produeix Catalonia in Venice, la participació de la cultura catalana als Eventi Collaterali de La Biennale di Venezia. És present a la Biennal d’Art des del 2009 i a la Biennale d’Arquitectura des del 2012.
Claudia Pagès Rabal és artista visual, performer i escriptora establerta a Barcelona. A la seva pràctica, Pagès Rabal entrellaça paraules, cossos, música i moviment, produint dispositius visuals i lingüístics com instal·lacions de vídeo, obres en paper o llibres, on conflueixen punts d’interès que beuen de la lingüística, la psicoanàlisi i els estudis descolonials.
La seva obra s'ha exposat a institucions com Chisenhale, Londres (2025); Manifesta 15, Barcelona (2024); IVAM, València (2024); Sculpture Center, Nova York (2024); CA2M, Madrid (2023); Fundació Joan Miró, Barcelona (2023); Tabakalera, Donostia (2022); Vleeshal, Middelburg (2022); MACBA, Barcelona, (2022); Kunstverein Braunschweig, Braunschweig (2021); Sharjah Art Foundation, Emirats Àrabs (2018). Participarà a la 18th Biennal d’Istanbul (2025), i té dues properes exposicions individuals a mumok, Viena (2025) i a Index, Estocolm (2025). La seva primera novel·la, Més de dos aigües, va ser publicada en català per Empúries Narrativa el 2024.
Elise Lammer (n. Lausana, Suïssa) és la directora de Halle Nord, a Ginebra. La seva pràctica se centra en el paper de l'espai, tant públic com domèstic, i en la construcció i expressió de la identitat. De naturalesa transdisciplinària, el seu treball adopta un enfocament transgeneracional i interseccional per qüestionar i reevaluar narratives que han patit una integració monolítica i unilateral en la història, alhora que examina aquestes qüestions des d'una perspectiva contemporània.
Com a autora, investigadora i comissària, ha contribuït a nombrosos projectes internacionals, com ara al Museu Calouste Gulbenkian (Lisboa); mumok – Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig (Viena); MACRO (Roma); Pavelló Schinkel (Berlín); Centre culturel suisse (París); MAMCO (Ginebra); Kunsthaus Glarus (Glarus); Musée cantonal des Beaux-Arts (Lausana); Istituto Svizzero di Roma (Roma), entre d'altres.
