Aquest dijous s’ha inaugurat a Venècia Parlaments d’Aigua: Arquitectures Ecosocials Projectives, en el marc de la 19a Mostra Internacional d’Arquitectura de la Biennale di Venezia. Eva Franch, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño presenten una reivindicació de l’arquitectura com a eina d’especulació crítica i acció col·lectiva.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha afirmat que “l’exposició exemplifica l’arquitectura catalana contemporània, que és dinàmica, arrelada al territori i compromesa amb els reptes actuals. Parteix d’un enfocament local per plantejar reptes globals com la crisi climàtica, la gestió dels recursos naturals, el dret a l’habitatge, la justícia ambiental o la memòria dels llocs, i contribueix a imaginar futurs més justos, sostenibles i respectuosos amb el nostre entorn”. Per la seva part, el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, ha exposat que “és un projecte molt ambiciós que integra una perspectiva multidisciplinària i vol ser catalitzador dels canvis que necessitem”. Almeda ha afegit que “enguany hi ha una participació de l’arquitectura catalana a la Biennal de Venècia excepcional i estem molt orgullosos de contribuir amb un discurs propi en aquest espai de referència internacional”.

Eva Franch ha remarcat que “volem oferir espais de possibilitat i d’empoderament comunitari, que contribueixin a donar respostes socials, polítiques i ecològiques”, i ha afegit: “Si nosaltres som aigua i tot el que ens envolta és arquitectura, llavors tota l'arquitectura és aigua”. Per la seva part, Alejandro Muiño ha emfatitzat que el seu projecte no aborda l’aigua només com a recurs, sinó com a subjecte polític, i Mireia Luzárraga ha posat en valor que ofereix la possibilitat d’incorporar i mapejar problemàtiques relacionades amb l’aigua de tot el món.

Parlaments d’Aigua: Arquitectures Ecosocials Projectives presenta l’arquitectura com a activisme i espai de reflexió i de disseny a múltiples escales, a partir de quatre components principals:

Els Laboratoris de Futurs on, a partir de tallers multidisciplinaris que s’han dut a terme arreu del territori català, balear i valencià, s’han escoltat les veus de científics, artistes, agricultors i activistes. Aquests espais han identificat, col·lectivament, conflictes individuals i transversals per explorar escenaris presents i futurs d’ús sostenible de l’aigua i de convivència multiespècie. Aquestes sessions han posat en valor el coneixement local per imaginar estratègies innovadores davant el repte climàtic, i constitueixen la base del treball exposat a la Biennale Architettura 2025.

L’exposició transforma un antic espai dedicat a la construcció naval en un parlament d’aigua. A l’entrada, un curtmetratge presenta els set temes que enmarquen els casos d’estudi de l’exposició. Després de la projecció, una membrana de teixit tensat acull set instal·lacions que promouen la reflexió urgent, la discussió crítica i la participació activa de comunitats, arquitectes i responsables polítics. L’atmosfera de l’exposició canvia gràcies als cicles de boira programada.

La Convocatòria oberta per a l’ATLES d’Arquitectures de l’Aigua és el cor del projecte i convida arquitectes, artistes, acadèmics, investigadors independents, activistes, institucions i organitzacions d’arreu del món a presentar projectes existents, construïts, especulatius o orientats al futur que interroguin i reimaginin la nostra relació amb l’aigua. Posant aquestes propostes en diàleg, l’ATLES pretén estimular discussions informades i fomentar col·laboracions internacionals per a futurs hídrics més sostenibles. La iniciativa vol construir un repositori crític i internacional que posi en primer pla perspectives ecosocials, celebrant pràctiques que desafien els paradigmes dominants i proposen visions transformadores per a la gestió de l’aigua i l’arquitectura.

El llibre 100 paraules per a l’aigua: un vocabulari recull la col·laboració de pensadors, científics, activistes, filòsofs i arquitectes d’arreu del món, per construir una caixa d’eines conceptuals destinada a reformular la nostra relació amb l’aigua en un context d’urgència ecològica creixent. Les paraules no només descriuen el món: també el configuren activament. Cada canvi cultural comença amb amb nous termes que sorgeixen en el moment en què les paraules existents deixen de ser suficients per descriure noves realitats. Editat pels comissaris Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, aquesta publicació és promoguda conjuntament per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), i publicada per Lars Müller.

L’any vinent, Parlaments d’Aigua formarà part de la mostra del Congrés Mundial d’Arquitectes de la International Union of Architects 2026 (UIA) a Barcelona.

L’Institut Ramon Llull produeix i organitza la participació de Catalunya i les Illes Balears als Eventi Collaterali de La Biennale di Venezia, i és present a la Biennale d’Arquitectura des del 2012 i a la Biennale d’Art des del 2009. El projecte que presenta a la Biennale és escollit per un comitè d’experts que canvia cada any.

Eva Franch i Gilabert (Delta de l’Ebre, 1978) és arquitecta, comissària, investigadora i professora a UMPRUM de Praga. Ha dirigit institucions com l’AA Architectural Association de Londres i el Storefront for Art and Architecture de Nova York, i ha impartit classes a Cooper Union, Princeton SoA, Rice University i Columbia University GSAPP, entre d’altres. Ha comissariat més de 30 exposicions arreu del món, des de Taipei fins a Buenos Aires i Berlín, explorant el futur a través de l’art, el disseny i l’arquitectura.

Mireia Luzárraga (Madrid, 1981) i Alejandro Muiño (Barcelona, 1982) dirigeixen l’estudi d’arquitectura i recerca TAKK, amb seu a Barcelona i Nova York. El seu treball integra feminisme i ecologia per promoure entorns de vida més justos. Luzárraga és professora adjunta a Columbia University GSAPP de Nova York, i ambdós són professors visitants a la Universitat de Tòquio. Han rebut premis com “Design Vanguard 2024” i “FAD 2023,” i la seva obra forma part de col·leccions com el FRAC Centre, el Vitra Design Museum i el DHub Barcelona.

#WaterParliamentsBiennale