Faberllull posa en contacte activistes de diferents minories lingüístiques de Polònia, Cabília, Catalunya i l'Aran per esbrinar els processos a partir dels quals l’ús de les llengües minoritzades es frena en la joventut, així com les actituds i els posicionaments juvenil envers la llengua.
Fins al 10 de març, es reuneixen a Olot activistes del vilamovià (Tymoteusz Król i Justyna Majerska-Sznajder), del caxubi (Artur Jabłoński i Anna Kościukiewicz-Jabłońska), del lemko (Natalia Małecka-Nowak), del dzukià (Jowita Niewulis-Grablunas i Piotr Grablunas), del silesià (Bartłůmjej Wanot) de l'amazic (Salem Zenia i Kaissa Ould Braham), del nahua (Justyna Olko), del sard (Katjuscia Mattu), de l'aranès (Alidé Sans) i del català (Mònica Pereña, Emili Boix i Josep Cru).
La residència, organitzada conjuntament per Faberllull i Linguapax, s’emmarca en el projecte d’anàlisi dels canvis d’usos lingüístics del jovent, fruit de la col·laboració entre Linguapax i el Centre per a la Recerca i la Pràctica Cultural de la Universitat de Varsòvia. Des de perspectives i contextos tan diferents com el català i el polonès, es posen en comú les diagnosis i les estratègies existents a cadascun del països i es proposen elements que contribueixin a revertir aquestes tendències i que siguin útils per a altres comunitats del món.
Actualment s’observen canvis molt significatius respecte dels usos de les llengües minoritzades, especialment en el col·lectiu jove arreu del món. Fins i tot quan l'aprenentatge d'aquestes llengües està garantit a través dels sistemes educatius, els usos socials tendeixen, cada vegada més, cap a les llengües hegemòniques. Històricament, les llengües familiars s’han transmès de generació en generació, assegurant-ne la supervivència, sobretot en territoris monolingües. Tot i així, factors com les colonitzacions, els moviments massius de persones per qüestions econòmiques i l'eclosió de les tecnologies han canviat el panorama lingüístic de les ciutats i les dinàmiques d’ús dels idiomes de les famílies. Factors com la utilitat de la llengua majoritària o la identitat de la llengua de la pròpia comunitat han influït en decidir les llengües familiars, sovint en detriment de les llengües d’herència. Aprofundir en aquestes dinàmiques és essencial per revertir la tendència a la desaparició de les llengües no hegemòniques.
Dues activitats a la ciutat d'Olot
Els participants de la residència "La transmissió i l'ús de les llengües minoritàries, una crisi generacional?" participaran aquest dijous a les 15 h al Cafè Art Fontanella XII en la gravació d'un pòdcast de Ràdio 90 sobre llengües minoritzades. L'activitat, oberta a tothom, comptarà amb la participació de la cantant aranesa Alidé Sans, la rapsoda olotina Rosa Vilanova i altres activistes per al català, l’aranès, l’amazic, el sard, el silesià, el caxubi, el vilamovià, el lemko i el dzūkià. Es parlarà de les experiències de qui lluita per mantenir vives les seves llengües i cultures, hi haurà una lectura de poemes en algunes d’aquestes llengües i una actuació d'Alidé Sans.
El divendres al matí, els residents visitaran les instal·lacions del Servei de Català d'Olot, on els explicaran els diferents projectes que es duen a terme per promoure l'ús de la llengua catalana, com el programa de parelles lingüístiques i el projecte per aconseguir que les empreses siguin lingüísticament responsables.
