La Càtedra Marià Villangómez de la Universitat de Leipzig (Alemanya) acull durant el semestre d'estiu 2024 la traductora i professora Simona Škrabec, qui ofereix el curs “El desig d’ordre: la contextualització i divulgació de les literatures petites” durant 12 setmanes entre el mes d’abril i juny del 2024.
El curs inclou un mòdul teòric a l'entorn de reflexions actuals sobre la construcció d’una identitat cultural complexa i l'anàlisi de la teoria literària des de la perspectiva de cultures i llengües no dominants, i també un mòdul pràctic, en què Skrabec, com a traductora professional, plantejarà als estudiants exercicis pràctics de la traducció literària, per aplicar de manera crítica els marcs conceptuals i perfeccionar l’expressió escrita.
A banda del curs de la Càtedra i d'altres activitats acadèmiques habituals de la Càtedra, Škrabec organitzarà el taller acadèmic “Ibèria literària: un espai de relacions asimètriques” amb membres del grup de recerca de la Universitat Pompeu Fabra ESCORE (Escriptors, comunitat i reconeixement) amb l’objectiu de debatre la funció social de la literatura actual en l’àmbit de les cultures hispàniques perifèriques amb llengua pròpia, i com poden crear-se relacions que estimulin i enriqueixin la creativitat.
Finalment, en col·laboració amb la Universitat de Chemnitz, que acull la Càtedra de Canvis Estructurals i Socials, la professora visitant oferirà la conferència pública “L’elogi de la perifèria”, basada en el seu llibre El desig d’ordre (2023): la conferència s’endinsarà en qüestions com la invisibilitat de les cultures d’abast reduït, la diferència com a font de tensions i alhora d’innovació i creativitat i les seves projeccions, amb la intenció d’aprofundir en les cruïlles socials i culturals del món contemporani.
D'altra banda, la City University of New York (Estats Units) acull aquesta setmana la professora visitant Brigitte Vasallo amb el seminari “La condición txarnega: la memoria (im)posible desde un no-lugar" en el marc de la Càtedra Rodoreda del Graduate Center de la Universitat. L’objectiu del seminari és oferir una visió diferent i polemitzadora dels processos migratoris que van tenir lloc a l’Estat espanyol entre el 1950 i el 1970 amb la conseqüència d’una emergència d’una identitat txarnega que s’ha integrat en el context sociocultural de la Catalunya contemporània. Amb un èmfasi en les polítiques afectives, i des del punt de vista de la seva experiència personal, Vasallo exposa la construcció de l’alteritat, el desarrelament, la diàspora i el silenci dels gairebé sis milions de migrants i els seus descendents.
Així mateix, la professora convidada serà una de les ponents principals del XXVIII Congrés anual d’estudiants de la CUNY- Reimaginar las Humanidades: crisis, comunidad y vínculos hacia el futuro, que tindrà lloc els dies 11 i 12 d’abril 2024 a la universitat. Aquest congrés té l’objectiu de reflexionar a l’entorn del paper de l’educació pública i les humanitats com a ens transformadors de la societat, en tant que establidors de vincles i diàlegs amb la comunitat educativa i social de l’entorn.
Simona Škrabec va néixer a Ljubljana, Eslovènia, on va llicenciar-se en filologia alemanya i literatura comparada a la Universitat de Ljubljana. Des de l’any 1992 viu a Barcelona, on va obtenir el doctorat en literatura comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professora de literatura a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Pompeu Fabra i actualment és professora de traducció d’alemany a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet estades de recerca i docència a la Universitat de Stanford, Estats Units (2013) i a la Universitat Intercultural de Chiapas, Mèxic (2022). Del 2014 al 2020 va presidir el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional. És l’autora dels llibres L’estirp de la solitud (Premi Josep Carner d’IEC de Teoria literària, 2001), L’atzar de la lluita (2005), Pàtria prestada (2017) i El desig d’ordre (2023). Ha publicat també una obra literària, la col·lecció de narracions breus Torno del bosc amb les mans tenyides, en català (2019) i en eslovè (2020).
El 2016 va dirigir l’informe del PEN Internacional, Culture’s Oxygen sobre la indústria editorial en llengües minoritàries, encarregat per la UNESCO. En l’àmbit dels estudis traductològics, ha participat en l’informe To be translated or not to be (2007), dirigit per Esther Allen, sobre la situació de la traducció literària en un món globalitzat. Amb Arnau Pons va dirigir un extens projecte sobre l’intercanvi cultural entre Alemanya i Catalunya en el segle XX (Carrers de frontera, dos volums, 2007 i 2008). Ha traduït més de trenta llibres d'autors eslovens i serbis al català i al castellà, i també autors catalans contemporanis a l’eslovè. Ha obtingut el Premi Janko Lavrin de l’Associació Eslovena de Traductors Literaris (2020) pel conjunt de les seves traduccions de l’eslovè i el X Premi Ramon Llull (2022) de trajectòria com a traductora de literatura catalana.
Brigitte Vasallo, escriptora i investigadora, centra la seva recerca en els processos identitaris d'alterització, les polítiques afectives i el capitalisme cognitiu. Ha escrit la novel·la PornoBurka, prologada per Juan Goytisolo, i l'assaig Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (La Oveja Roja, 2018), una investigació sobre la centralitat de la monogàmia en les nostres construccions amoroses i sobre com s'ha imposat aquest sistema. També ha participat en nombrosos llibres col·lectius, com Un esforç més (Bellaterra, 2013), coordinat per Espai en Blanc, (H)amor (Continta me tienes, 2016) i Relatos marranos (Pol·len Edicions, 2014) entre d’altres. Com a productora cultural, ha dirigit el 1er Festival de Cultura Txarnega de Barcelona i forma part de la companyia Biguette Ballasco d'arts escèniques. També col·labora amb mitjans com el diari ARA o Pikara Magazine. És docent al Màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
https://congresolailac.commons.gc.cuny.edu/
https://twitter.com/GC_LAILAC/status/1778260649962848427
