Institut Ramon LLull

L’Institut Ramon Llull presenta 'Bestiari', el projecte de Carlos Casas i Filipa Ramos a la Biennal d’Art de Venècia 2024

Arts.  21/03/2024

La instal·lació audiovisual, amb sons i imatges de criatures que habiten en paisatges naturals i imaginaris de Catalunya, s’inaugura el 18 d’abril a Venècia, on es podrà visitar fins el 24 de novembre.




Avui s’ha presentat Catalonia in Venice | Bestiari | Carlos Casas, el projecte comissariat per Filipa Ramos i produït per l’Institut Ramon Llull que es podrà visitar del 20 d’abril al 24 de novembre a la 60a Exposició Internacional d'Art de La Biennale di Venezia, en el marc dels Eventi Collaterali.

Bestiari és una obra audiovisual immersiva en què els visitants se submergeixen en un entorn hipnòtic de sons i imatges que emeten animals i criatures que habiten els paisatges naturals i imaginaris de Catalunya. Utilitza com a punt de partida el text medieval Disputa de l’ase, que va escriure el 1417 Anselm Turmeda, considerat un dels fundadors de la literatura catalana. El text explica la història d’un home que es troba sotmès a un judici per part d’una assemblea d’animals que li qüestiona la superioritat humana per sobre dels altres éssers. Reproduint els sons i les imatges de ratpenats, abelles, dofins, rucs, elefants i altres bèsties, Bestiari ret homenatge als animals parlants del text.

Una projecció de gran format creada a partir de la visió de cada espècie crea connexions hipnagògiques i situa el visitant a mig camí entre la vigília i el somni. Gràcies a l’espaialització sonora Ambisonics 3D i a les gravacions infrasòniques, es produeixen freqüències que arriben més enllà de l’àmbit sensorial humà.

El director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, ha destacat la connexió del projecte amb els grans reptes globals que interpel·len el món actual: “la creença que els humans dominem el món i, per tant tots els éssers vius que hi habiten, ens ha portat al límit del col·lapse ecològic. Bestiari de Carlos Casas relliga sis-cents anys d’història entre la faula medieval de Turmeda, un dels primers textos escrits en català, i la sensibilitat d’una proposta contemporània que ens desperta la consciència per passar a l’acció”.

La majoria dels sons i imatges de Bestiari s’han gravat en 11 parcs o espais naturals protegits del territori català. Sobre aquest fet, Carlos Casas ha afirmat que “és clau documentar aquests paisatges per a futures generacions i ser testimoni d’aquests temps convulsos i de l’impacte que tenen en els nostres entorns. Per a mi el so és un contenidor i un canal per connectar amb l’afecte i, en última instància, per transformar les mentalitats que frenen el nostre progrés sostenible com a espècie.” També ha destacat la participació del reconegut especialista en so, Chris Watson, en alguns dels enregistraments.

Els parcs naturals i espais protegits del territori català on s’han dut a terme gravacions per Bestiari són: el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la Reserva Natural de Mas de Melons i Secans de Lleida, l’Espai Natural Protegit de la Serra del Montsec, l’Espai Natural Protegit de la Serra de Boumort, la Reserva Nacional de Caça de Boumort, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i Parc Natural del Cap de Creus. Els rodatges s’han fet gràcies a la col·laboració dels responsables i els equips del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona.

La proposta curatorial de Filipa Ramos es fa ressò del tema de la Biennal d’Art 2024, Foreigners Everywhere (Estrangers a tot arreu), comissariada per Adriano Pedrosa, i va més enllà d’una visió antropocèntrica per incloure-hi el món natural. Segons Ramos, "Bestiari parla al present, invocant l’ecologia i la intel·ligència de la naturalesa: imaginant maneres de viure en harmonia amb el món que ens envolta i reforçant la importància de les perspectives múltiples. El projecte proposa Catalunya com un territori on és possible un compromís conciliador i no antropocèntric amb el món; un món que ens permeti imaginar un futur diferent per a les relacions amb les altres espècies a través del so i de les imatges”.

Bestiari s’acompanya d’una publicació, amb una edició a càrrec de Ramos, que aplega textos amb referències, fets i narratives que neixen del projecte expositiu de Carlos Casas. Com si fos una guia de camp, presenta els temes d’investigació i les motivacions del projecte, contextualitza els materials de partida i presenta cadascun dels animals que apareixen a la instal·lació a través d’un breu relat, escrit per autores i autors emblemàtics que treballen en el món de l’art, l’ecologia i la literatura a Catalunya i a l’estranger. Cada autor ha escrit sobre un animal: Eva Baltasar (elefant), Emanuele Coccia (abella), Pilar Codony (ase), Yayo Herrero (cotorres), Lucia Pietroiusti (serps), Chus Martínez (dofins) i Helena Vilalta (ratpenats). El llibre compta també amb textos de Pol Capdevila, Carlos Casas, Llúcia Martín, Albert Mestres, Filipa Ramos i Chris Watson. La publicació s’ha editat en català, anglès i italià.

El projecte compta, a més, amb un programa públic, Animalesc, a cura del professor del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Pol Capdevila, que inclou seminaris i debats a l’entorn de la condició dels animals i les relacions que s’estableixen amb els éssers humans, i de la recerca sobre els llenguatges animals i les maneres d’enregistrar-los. El novembre de 2023 es va celebrar el primer seminari a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona que va tractar sobre «Bestiaris. Ara i abans», amb la participació de Llúcia Martín (catedràtica de literatura catalana medieval), Albert Mestres (escriptor i dramaturg, traductor de Disputa de l’ase), Rafael Doctor (historiador de l’art i pintor) i Eze Páez (filòsof animalista). Pels propers mesos hi ha prevists dos debats: un sobre «Els sons salvatges de Catalunya», que es centrarà en el llenguatge d'algunes espècies animals de Catalunya, i un altre sobre «El so com a eina de preservació́ i experiència estètica», que reunirà experts en llenguatge animal, bioacústica, artistes sonors i teòrics de l’art.

L’IRL produeix i organitza la participació de la cultura catalana als Eventi Collaterali de la Biennal d’Art de Venècia des de l’any 2009. El comitè d’experts que ha escollit la proposta d’enguany està format per professionals d'àmplia i reconeguda trajectòria internacional. La presidència del comitè ha anat a càrrec d’Elvira Dyangani Ose, directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), i els vocals han estat Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró (Barcelona), Ruth Estévez, Co-directora de la Skowhegan School of Painting (Maine, Estats Units), Oriol Fontdevila, investigador i professor, curador de l’exposició catalana a la Biennal d’Art de Venècia 2022, Ingrid Guardiola, directora del Bòlit - Centre d'Art Contemporani de Girona i Andrea Lissoni, director artístic de Haus der Kunst (Munic).

La presentació d'avui s'ha fet a la seu de l'Institut Ramon Llull de Barcelona i, posteriorment, s'ha fet una visita al Montseny.


Carlos Casas, nascut a Barcelona, és un cineasta i artista que treballa amb el cinema, el so i les arts visuals. La seva obra s’ha exhibit en festivals de tot el món així com a les biennals de Venècia, Shanghai, Bangkok i Istanbul. Les seves pel·lícules s’han projectat i guardonat en certàmens com el Festival de Cinema de Venècia, el Festival Internacional de Cinema de Rotterdam, el Festival Internacional de Cinema de Buenos Aires, el Festival Internacional de Cinema de Mèxic, el CPH:DOX de Copenhagen i el FID de Marsella. S’han exhibit retrospectives de les seves pel·lícules en festivals internacionals, i la seva obra s’ha mostrat i projectat en institucions i galeries d’art internacionals, com la Tate Modern de Londres, la Fondation Cartier, el Palais de Tokyo i el Centre Pompidou de París, el NTU CCA de Singapur, l’Hangar Bicocca i la Triennal de Milà, entre d’altres.

Filipa Ramos, nascuda a Lisboa, és doctora en filosofia i comissària. La seva investigació se centra en com la cultura aborda l’ecologia, aprofundint en com l’art contemporani afavoreix les relacions entre humans i altres criatures. Nascuda a Portugal, Ramos és la comissària de la secció Art Basel Film i professora del Màster de l’Institut d’Art de la Fachhochschule Nordwestschweiz de Basilea, on dirigeix els seminaris d’Art i Natura. Va ser cocomissària de Songs for the Changing Seasons, la primera Biennal del Clima de Viena (2024), de la 8a Biennal Gherdëina: Persones Persons (2022) i de la 13a Biennal de Shanghai: Bodies of Water (2021).

bestiaribiennale24

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"