La presència de la llengua i la cultura catalanes a l’escena internacional ha crescut durant el 2023, fet que es constata amb un increment d’activitat en totes les àrees de l'Institut Ramon Llull. Destaca un augment important del suport a la traducció, la participació en més fires literàries, l’impuls d’estudis catalans a l’exterior amb actuacions rellevants com l’obertura d’una nova càtedra a la New York University (NYU) i d’un Centre d’Estudis Catalans a Siena, una aposta ferma pel talent català amb un increment d’actuacions artístiques arreu del món, i el foment de la creació a través d’un nou programa de residències.
Segons el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, “amb el suport del Departament de Cultura i en la línia d’assolir el 2% en Cultura, hem pogut treballar amb més pressupost que mai i això ha permès desplegar una major activitat que en anys anteriors en totes les àrees. A tall d’exemple, vull destacar l’augment de les traduccions de literatura catalana i, en especial, l’impacte i repercussió de les nostres escriptores, que generen molt interès i són publicades en algunes de les principals editorials internacionals”.
Literatura
L’IRL ha impulsat la literatura catalana a l’exterior a través del suport a la traducció d’obres en català a altres idiomes i de la presència constant en fires i festivals internacionals. L’Àrea de literatura ha obtingut un remarcable creixement de sol·licituds en totes les seves línies de subvencions (traducció, obra il·lustrada i promoció), amb un total de 422 subvencions atorgades, un 37% més que l’any anterior.
139 subvencions s’han atorgat per a la traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana i occitana a altres idiomes, un 8% més que al 2022, consolidant la traducció de la literatura infantil i juvenil amb escriptors/es com Care Santos, Jaume Copons o Anna Manso; d'autors/es del patrimoni clàssic com Montserrat Roig, Ramon Llull, JV Foix, Mercè Rodoreda, o Víctor Català; i d'autors/es de poesia moderna i contemporània com Mireia Calafell, Maria Mercè Marçal, o Joan Todó, entre molts d’altres. Les llengües més traduïdes han tornat a ser el castellà, l’anglès, el francès i l’italià.
Destaca una ferma aposta per l’obra il·lustrada i el còmic. En aquests gèneres s’han atorgat un total de 135 subvencions, un 48% més que al 2022. El 2024 es seguirà apostant per la consolidació del còmic i per primera vegada l’IRL participarà amb un estand propi al Festival del Còmic d'Angulema (França).
Enguany l’IRL ha estat present a dotze fires literàries internacionals: el Saló del Llibre de Montreuil (França), el Festival del Còmic d'Angulema (França), la Fira del Llibre Infantil de Bolonya (Itàlia), la Fira del Llibre de l’AWP de Seattle (Estats Units), la Fira del Llibre de Londres (Regne Unit), el Mercat de la Poesia (França), el Saló del Llibre de Torí, la Fira del Llibre de Göteborg (Suècia), la Fira del Llibre de Frankfurt (Alemanya), la Fira del Llibre de Brooklyn (Estats Units), la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) i, per primera vegada, ha participat a la Fira Internacional del Llibre de Sharjah (Emirats Àrabs). Al 2024 incorporarà noves fites al Nord d’Àfrica i Àsia.
Mereix una menció especial el fet que un any després de l'Spotlight 2022, que va posar el focus en la literatura i la cultura catalanes en el marc de la Fira del Llibre de Londres, hi hagi hagut la nominació d’Eva Baltasar al prestigiós premi Booker Internacional o un interès inaudit en l’àmbit literari anglòfon per El jardí dels set crepuscles de Miquel de Palol. D’altra banda, també és remarcable que Espanya i Barcelona seran convidats oficials de la Fira del Llibre de Guadalajara en les edicions de 2024 i 2025, respectivament, fet que establirà unes condicions idònies per a la recepció de la literatura catalana a Hispanoamèrica en els propers dos anys.
Enguany s’han dut a terme 11 residències literàries, un 40% més que en anys anteriors. Es tracta d’una línia estratègica de futur que quedarà reflectida en el marc del nou programa de residències de tota la institució. En aquest sentit, destaca una residència sobre Irene Solà, que es durà a terme al maig del 2024 a Faberllull Olot, on editors de tot el món compartiran l’experiència d’haver traduït a l’autora catalana en les seves respectives llengües.
Altres prioritats, de cara al 2024, en matèria de literatura, seran reforçar el suport a la traducció de poesia, el teatre de text i els clàssics a través de programes i plans específics, i establir una estratègia per crear noves oportunitats als països nòrdics i al món àrab.
Llengua
L’IRL fomenta l’estudi de la llengua catalana a l’exterior i aquest any, a través de la formació que ha impartit el professorat de la Xarxa Llull (un total de 27.632 hores lectives), 4.709 estudiants de diferents nivells s’han format en llengua catalana, incloent estudis específics de lingüística, cultura, literatura i traducció, un 17% més que en anys anteriors.
Actualment 130 universitats d’arreu del món ofereixen docència d’estudis catalans, de les quals 90 reben suport directe de l’IRL. L’Institut vol seguir eixamplant aquesta xarxa, prioritzant països estratègics que actualment tenen poca o nul·la presència d’estudis catalans, especialment a Europa i Llatinoamèrica.
Un dels objectius de l’IRL és vincular els estudis catalans amb les sortides professionals. D’aquesta manera, un total de 130 estudiants de català a l’exterior han participat en jornades i seminaris d’especialització del català aplicats en diferents àmbits acadèmics i artístics. Destaca com a novetat d’enguany el seminari de subtitulació audiovisual que ha comptat amb molt bon acollida i que tornarà a organitzar-se el 2024.
També han rebut formació complementària i especialitzada 160 professors de català que imparteixen formacions a l’exterior. En aquest sentit, 80 professors de català d’universitats exterior es van reunir aquest any a València en les Jornades Internacionals per a Professorat de Català que l’IRL organitza anualment com espai de formació i actualització d'eines i recursos didàctics, i també com a punt de trobada per a l'intercanvi d'experiències docents. Des de l’any 2003 fins a l’actualitat, més de 1.600 professors han participat a les estades de formació lingüística i cultural que s’han fet a Mallorca, Andorra i Catalunya.
Complementàriament, l’IRL promou i dona suport a l’organització d’activitats acadèmiques i culturals (jornades, conferències seminaris, concerts, setmanes culturals, etc.) a les universitats de l’exterior, per incrementar la visibilitat i l’impacte dels estudis catalans i alhora donar a conèixer la llengua i la cultura catalanes. Durant el 2023 s’ha dut a terme 84 activitats, un 5% més que en l’any anterior, tendència que seguirà a l’alça ja que és una de les línies estratègiques de l’Institut.
Pel que fa a la selecció del professorat, el 2023 s’han organitzat 2 convocatòries: una a l’abril per a 20 universitats, amb 86 sol·licituds, i una altra al desembre per a 9 universitats, amb un total de 66 sol·licituds, seguint la tendència d’anys anteriors.
Enguany L’IRL ha obert una nova càtedra a la New York University (NYU). Amb aquesta ja són 7 les càtedres de la Xarxa Llull i cal destacar que la Càtedra de Cultura Catalana de la Universitat de L’Havana i la Càtedra Mercè Rodoreda de la City University of New York han celebrat aquest 2023 el seu 20è aniversari, respectivament. L’IRL ha seguit consolidant també els programes de recerca, obrint un nou Centre d’Estudis Catalans a Siena, el primer a Itàlia. Pere Almeda afirma que “els programes de càtedres i els centres d’estudis permeten donar a conèixer la nostra cultura en totes les seves vessants en universitats de referència i donar oportunitats al món acadèmic català per enfortir les seves xarxes de recerca”.
D’altra banda, un total de 1.139 estudiants s’han presentat a les proves de certificació de català a l’exterior, seguint la línia dels últims anys.
Creació
El talent català ha tingut més presència internacional que mai. L’Àrea de Creació ha experimentat un creixement en totes les seves disciplines amb un total de 3.523 actuacions artístiques arreu del món, xifra que suposa un increment del 21% respecte el 2022.
L’IRL ha seguit col·laborant amb equipaments i festivals internacionals on ha facilitat la participació destacada d’artistes catalans i balears, com el festival Exit i el festival Cratère Surfaces d’arts escèniques de França, que han programat onze i cinc companyies, respectivament; o el festival lituà Contempo de Kaunas que ha comptat amb un focus de 4 companyies. També s’ha apostat per la prospecció i la presència a Amèrica del Sud en festivals com Santiago OFF, Temporada Alta a Iberoamèrica o Teatro a Mil.
A més, l’Institut ha donat suport a gires internacionals de projectes com UBU, una producció d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma amb Successió Miró dirigida per Robert Wilson que es va poder veure a Alemanya i França, i The Pulse. Gravity & Other Myths, un espectacle de circ contemporani que va inaugurar el Grec Festival de Barcelona i va comptar amb la presència de més de 30 integrants del Cor de Noies de l’Orfeó Català. La producció va fer gira a Montreal, Galway i Graz.
Durant el 2023 l’IRL ha impulsat residències d’artistes en centres de renom internacional, en col·laboració amb equipaments catalans. És el cas de La Chartreuse de Villeneuve les Avignon (França) amb el Tantarantana; Playco de Nova York (Estats Units) amb la Sala Beckett, diversos programes amb el Mercat de les flors o el programa Hivernem amb Fira Tàrrega. Amb l'Institut del Teatre de Barcelona ha coorganitzat la participació de Catalunya a la Quadriennal d’escenografia de Praga, on la instal·lació Crop d’Albert Pascual, Carlota Ricart i Raquel Cors va guanyar el Premi d’Art a la instal·lació més sensible des del punt de vista social atorgat per l’organització.
Pel què fa a arts visuals, Seguint el peix, l’exposició comissariada per Leve amb la col·laboració de Top Manta, ha estat la més visitada de les sis que ha presentat l’Institut Ramon Llull a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, amb un total de 26.674 visitants. Al 2024, la cultura catalana tornarà a la ciutat italiana amb el projecte Bestiari de l’artista Carlos Casas comissariat per Filipa Ramos, que formarà part de la 60ª Exposició Internacional d’Art de la Biennale di Venezia, que es podrà visitar del 20 d’abril al 24 de novembre.
L’Institut ha coorganitzat la participació catalana a algunes de les biennals i festivals de més prestigi del panorama internacional com la BIENALSUR 2023 (amb Jordi Colomer, Antoni Muntadas, Joan Fontcuberta, Marc Vilanova), la 35a Biennal de Sao Paulo (amb Jorge Ribalta), la XVI Bienal de Cuenca (amb Max de Esteban i Marcelo Expósito) i la 36a transmediale (amb Joana Moll). També ha facilitat que la creació catalana hagi estat protagonista en equipaments de prestigi com l’exposició de Daniel Steegmann Mangrané a Kiasma (Hèlsinki), que ha rebut més de 140.000 visitants (i que actualment es pot visitar al Macba), o la celebració de l’Any Tàpies a Bozar (Brussel·les).
Seguint en l’àmbit de les arts visuals, un dels projectes més destacats de l’any vinent serà Manifesta 2024, la rellevant mostra internacional d’art contemporani que cada dos anys s’instal·la en una ciutat europea diferent i que aterrarà a Barcelona i a 11 ciutats de l’àrea metropolitana del 8 de setembre al 24 de novembre de 2024, i de la qual l’IRL forma part del comitè organitzador.
Quant a la música, Nova York ha estat l'epicentre d'una programació organitzada directament per l’IRL o coorganitzada amb diferents actors culturals locals, com els concerts de Joan Manen i l’homenatge a Alícia de Larrocha, o les dues exitoses actuacions al Carneggie Hall d’Albert Guinovart i la Franz Schubert Filharmonia. D’altra banda, les músiques més actuals han estat presents a programacions d'estiu i a l'aire lliure al Lincoln Center, amb La Sra.Tomasa, i al Summerstage a Central Park, on van brillar Queralt Lahoz, Marala, Lia Kali i Dj Trapella. Encara a Amèrica, el Festival MUTEK MX (Mèxic), adreçat a artistes i públics atents al món de la cultura digital, va programar per primera vegada i amb el títol #FrenteCatalán a cinc artistes multidisciplinaris: Shoeg, Tarta Relena, Marina Herlop, Alba G.Corral i Albert Barqué-Duran.
Cal destacar, també, les col·laboracions amb xarxes europees de difusió musical com Jazz I Am, Liveurope i l’European Forum of Worlwide Festivals, que han fet possible la realització de 37 concerts en 15 sales i 2 festivals de primera línia. A més, l’IRL ha impulsat sis residències internacionals implicant músics catalans amb artistes del territori a Quebec, Nairobi, Lisboa, Seül i Amsterdam.
En l’àmbit del cinema, la creació catalana s’ha consolidat dins el panorama internacional gràcies a premis com l’Ós d’Or a la Berlinale per Alcarràs, de Carla Simón, o el Premi a Millor Pel·lícula Europea en la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes per Creatura d’Elena Martin. Els festivals esdevenen un aparador que permet no només la visibilització de la creació sinó també la consolidació del seu prestigi. D’aquesta manera, la possibilitat d’oferir focus específics de programació catalana reforça l’abast de les produccions, genera diàleg i promou intercanvis creatius. En aquest sentit, al 2023 s’ha coorganitzat amb Catalan Films (ICEC) la participació de Catalunya com a convidada d’honor a la 31ª edició del Raindance Film Festival de Londres on es va presentar una acurada selecció de títols catalans i d’activitats professionals, i on Upon entry, de Juan Sebastián Vásquez y Alejandro Rojas, va guanyar el premi Discovery Award. L’organització de festivals o mostres de cinema català a l’exterior seguirà sent una de les prioritats de l’IRL, com la celebració del Catalan Film Festival a Escòcia al gener de 2024.
L’IRL també ha coorganitzat esdeveniments internacionals amb institucions locals com l’Acadèmia del Cinema Català. En aquest sentit, el Cicle Gaudí ha traspassat fronteres i s’ha projectat a França i Mèxic. L’Institut té la ferma voluntat de continuar treballant per a la internacionalització d’aquest cicle durant els propers anys, i el 2024 ja s’ha confirmat la seva expansió a Xile, Regne Unit i Alemanya, a més d’ampliar-se l’exhibició a Mèxic.
A més l’IRL ha incentivat d’altres formats que permès una visió més profunda d’una temàtica o d’un cineasta en concret. Enguany s’ha coorganitzat una retrospectiva d’Albert Serra al festival de cinema FICUNAM (Ciutat de Mèxic) que ha comptat amb una molt bona acollida. Un format que l’IRL vol potenciar en el futur.
Residències
Finalment, l’IRL ha fet enguany un pas endavant en la seva aposta pel foment de internacionalització de la creació contemporània a través del nou programa de residències artístiques, que inclou la primera convocatòria de subvencions per a programes de residències internacionals en l’àmbit de les arts escèniques, el cinema, la música, el disseny i l’arquitectura.
Aquest 2023 Faberllull Olot, la residència gestionada per l'Institut Ramon Llull amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot, ha acollit 216 professionals de 33 països a través de 13 residències temàtiques. Per la seva part, Faber Andorra, el programa de residència individual amb el suport del Govern d’Andorra i l’Institut Ramon Llull, ha acollit 6 professionals, de 5 països.
Faberllull Olot començarà l’any amb dotze residències individuals, al mes de gener, amb professionals d’arreu del món de diferents disciplines, i al febrer acollirà la Hackató. Residència de cinema per a joves talents que té per objectiu afavorir veus emergents del sector audiovisual que es troben en vies de professionalització, a través de la formació, i l'impuls a la creació i a la producció.
