Quizá mañana és el títol de l’edició d’enguany de la Bienal de Cuenca (Equador) escollit pel seu comissari, el català Ferran Barenblit. És una invitació a reflexionar sobre la democràcia i els conflictes del present, amb un especial èmfasi a Llatinoamèrica. Segons Barenblit: “L'art actua en l’espai del que és indeterminat, imprecís, incorrecte. A través de preguntes contínues, renuncia a qualsevol voluntat de veritat indiscutible. Requereix complicitats, passions i coratge. Se situa entre allò dit i allò no dit, en la idea que quan es diu alguna cosa és possible que es vulgui dir exactament el contrari. Això és el que li atorga el seu potencial desmesurat, el pensar que tot pot passar, potser demà”.

Ferran Barenblit, que en els últims 20 anys ha dirigit tres prestigioses institucions d’art com són el Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona), el Centro de Arte 2 de Mayo (Móstoles) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), ha escollit un total de 29 projectes internacionals, entre els quals n’hi ha dos de catalans: el de Marcelo Expósito y el de Max de Esteban.

Marcelo Expósito participarà a la Bienal de Cuenca amb Variacions per a una Constitució de la Terra. Creat com a projecte específic per aquesta mostra, realitzat en gran mesura a la mateixa ciutat i instal·lat en diàleg amb l’arquitectura neoclàssica del que és actualment la seu de l'alcaldia, és un treball conformat per un conjunt de components acoblats, que funcionen també com a peces amb una autonomia relativa les unes de les altres. En primer lloc, l'Oratori per a una Constitució de la Terra és un text escrit a partir de fragments i citacions d'assagistes i activistes ecofeministes que ha estat publicat en forma de llibre i encarnat en viu per un grup de dones diverses residents en aquesta ciutat. En segon lloc hi ha l'Herbari per a una Constitució de la Terra, realitzat en col·laboració amb el Herbari de la Universitat de l'Azuay, amb plantes de l'ecosistema d'aquesta regió rebatejades amb conceptes extrets de l'oratori/constitució anterior. En tercer lloc hi ha la Història natural del deute, una obra que reactiva la memòria de la crisi financera equatoriana del 1999 inscrita al cos mateix d'aquest edifici, que va ser la seu històrica del Banc de l'Azuay per després albergar el poder polític local de la ciutat de Cuenca. En conjunt, es tracta d'un projecte que versa sobre les crisis econòmiques, polítiques, humanes o ecològiques provocades per la llarga hegemonia del neoliberalisme, i sobre com de l’interior de la nostra actual crisi sistèmica global sorgeixen les veus, els cossos, els moviments i els nous ecosistemes en resistència que —davant del creixement també dels nous autoritarismes— tenen l'esperança d'un futur emancipat.

Max de Esteban mostrarà Infraestructures de la contemporaneïtat, resultat d’una investigació de més de 10 anys sobre les infraestructures del capitalisme contemporani. El projecte examina els elements clau que estan configurant el segle XXI: les tecnologies, els sistemes i les condicions que permeten la circulació dels continguts i del poder. S’analitza allò que defineix la nostra realitat material, com s’organitza i sistematitza la societat on vivim. A més, es reflexiona sobre com aquestes infraestructures emmarquen i habiliten allò que és possible. Així, emergeixen com a determinants. Entendre com funcionen aquestes infraestructures és imprescindible per concebre la nostra projecció cap el futur. Desvelant els mecanismes que regeixen les nostres vides, es contribueix a desfermar nous somnis i aspiracions col·lectives. Les cinc infraestructures són: 20 RED LIGHTS, que analitza el capitalisme financer com la infraestructura dominant per a l’assignació de recursos econòmics, A FOREST, que reflexiona sobre les implicacions de la intel·ligència artificial i els marcs ideològics sota els quals opera, BLACK BOOK, que explora la naturalesa ideològica dels impostos i la desigualtat i els mecanismes ocults pels quals les corporacions globals eludeixen impostos, WHITE NOISE, que tracta sobre l’extinció, possiblement la condició definitòria del segle XXI, i CARTOGRAFÍA PROVISIONAL, que és la discussió de conceptes i trets d’una nova era, la de l’Estètica de l’Extinció i s’organitza en vuit capítols: Substrat de la Imatge; Materialisme; Evolució; Realitat virtual; Construcció d’allò que és Virtual; Mirada Tecnològica; Imatge i Coneixement; i Infraestructures.

La Bienal de Cuenca és l'únic esdeveniment artístic a l'Equador de caràcter internacional que s'ha mantingut durant més de tres dècades. Acull la creació contemporània de les arts visuals des d’una visió àmplia i és una plataforma important per a l'exhibició i la discussió de les manifestacions artístiques actuals. S’organitza cada dos anys al centre històric de la ciutat de Cuenca, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.

Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968), reconegut comissari i director de museus, compta amb una àmplia trajectòria professional, amb un focus especial a Catalunya. Ha liderat tres prestigioses institucions d'art en els darrers vint anys; el Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona), el Centro de Arte 2 de Mayo (Móstoles) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Actualment, viu a Ann Arbor, Estats Units, on és professor visitant a la Universitat de Michigan. El seu treball s'articula al voltant de la capacitat de l'art per reflectir, provocar i influenciar canvis a la societat. Entre els seus camps de recerca s'inclouen les institucions contemporànies sota la noció de “museu constituent”, les estratègies de programació de museus, la història de l'art del darrer terç del segle XX i XXI, el paper de la ironia en la cultura i la relació entre l’art i la cultura popular, incloent la música i el moviment punk.

Marcelo Expósito (Puertollano,1966) és artista, crític cultural, escriptor i docent. La seva obra ha estat objecte d'exposicions individuals i retrospectives recents a llocs com La Virreina Centre de la Imatge a Barcelona; el Festival Internacional de cinema FICUNAM 11, el Museo Universitario Arte Contemporáneo (MUAC) i el Centro Cultural de España (CCEMx) ) a Ciutat de Mèxic; i el Parco Arte Vivente (PAV) a Torí. Ha exposat a biennals com l'Apert 93 de la Biennal de Venècia, la 3a Biennal d'Art Contemporani de Berlín, la 6a Biennal de Taipei, la Biennal Europea Manifesta 8 a Múrcia i la Bienalsur de Buenos Aires. Ha actuat recentment amb el grup teatral argentí La Columna Durruti al Festival Iberoamericano de Teatro (FIT) de Cadis, al Festival de Otoño de Madrid, al Santiago a Mil de Santiago de Xile i al Festival Internacional de Buenos Aires (FIBA). La seva obra forma part de col·leccions públiques com les del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museo Reina Sofía (Madrid), Artium Museu d’Art Contemporani del País Basc (Vitòria) i el MUAC (Ciutat de Mèxic). Entre les seves publicacions hi ha Walter Benjamin, productivista (2013), Conversación con Manuel Borja-Villel (2015) i Discursos plebeyos (2019). Durant el 2024 està previst que es publiquin dues recopilacions dels seu assaigs: El arte no es suficiente (Metales Pesados, Santiago de Chile) i Diferencias y antagonismos. Fragmentos para una historia política del arte (Akal, Madrid), així com una edició anglesa del seu llibre de converses amb Manuel Borja-Villel. Ha participat en moviments socials des de fa tres dècades i va exercir els càrrecs de Secretari del Congrés i diputat a les Corts Generals espanyoles (2016-2019).

Max de Esteban (Barcelona, 1959) és un artista polifacètic que treballa sobretot amb fotografia i vídeo, i té com a centre principal d’interès la relació entre la condició humana, la tecnologia y el capitalisme al segle XXI. Els seus projectes han estat exposats a museus i institucions com Jeu de Paume de París, MUAC de Mèxic, NRW-Forum de Dusseldorf, Museu de Belles Arts de Houston, Deutsche Technik Museum de Berlin, Virreina Centre de l'Imatge de Barcelona, ​​CGAC. a Santiago de Compostel·la i el Palau de Tòquio a París. Ha participat a la Triennal de Yokohama (2020); XIII Biennal del Caire (2019); XIII Biennal de la Havana (2019); XVI Biennal Fotofest (2016) i Triennal Darmstädter TdF (2014).La seva obra ha estat objecte de cinc monografies: Estètica de l'Extinció (Turner); Vint Llums Vermelles (Virreina/La Fàbrica); Proposicions (La Fàbrica); Heads will Roll (Hatje Cantz) i Tries of Manumission (Nazraeli Press) i forma part de col·leccions de museus com el Museum of Fine Arts Houston, Staatliche Museen zu Berlin, SEDF a Bratislava, Deutsche Technik Museum a Berlín, CGAC a Santiago de Compostel·la, Wifredo Lam a l'Havana i MACBA a Barcelona. És alumne de Fulbright i té un doctorat en Economia i Empresa de la Universitat Ramon Lull, un MBA de la Universitat de Stanford i un mestratge i una llicenciatura en Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya.